Tecnologia mòbil contra el coronavirus: una amenaça per a la privacitat?

Les aplicacions per consultar si t'has contagiat de coronavirus i rebre recomanacions sobre l'epidèmia han demostrat ser una bona eina per descongestionar l'atenció telefònica.

Als usuaris de Stop Covid19 CAT i CoronaMadrid se'ls demana respondre preguntes sobre diversos símptomes, com ara si tenen febre més alta de 37,5, tos seca o dificultat per respirar, i cedir dades de salut per tal de rebre un diagnòstic online aproximat.

També se'ls ofereix permetre la seva geolocalització per ajudar a controlar la pandèmia.

 

Apps d'autodiagnòstic sota sospita

Segons el resultat, es donen unes indicacions per seguir a casa o s'aconsella contactar amb el Servei d'Emergències Mèdiques. L'app també permet crear crear mapes, en què els casos es mostren anonimitzats.

 

 

Una diferència notable respecte de les apps asiàtiques en què s'inspiren, com el mapa de Corea del Sud, on es poden identificar els positius. 

Desenvolupades en un temps rècord per diverses comunitats autònomes, la seva posada en marxa ha fet alçar la veu als experts pel tractament de les dades: 

"Nosaltres el que ens hem trobat és que aquestes apps estan molt mal fetes des del punt de vista del respecte a la privacitat. Són molt invasives, recullen dades que no són necessàries per res per fer aquest diagnòstic de coronavirus, comparteixen amb Google i Facebook, fins i tot amb pimes que han desenvolupat el software", denuncia Gemma Galdón, analista de privacitat i directora d'Eticas Consulting.

La llei en cas de pandèmia

Durant una pandèmia, a Europa es permet un tractament més lax pel bé comú. Així consta al punt 46 del reglament de protecció de dades. Això obriria la porta a diferents propostes que s'estan estudiant de cara a l'etapa del desconfinament. Un exemple, la idea que proposa l'epidemiòleg Oriol Mitjà: fer un control dels positius i avisar els possibles contactes segons els registres del "bluetooth" del mòbils.

Una solució que presenta diverses incògnites: permetre aquest seguiment seria obligatori per a tota la població? Els contactes sabrien la identitat de la persona que els ha pogut contagiar? On es guardarien aquestes dades i qui hi tindria accés? Entre els experts, les opinions són enfrontades.

 

 

Per Enric Luján, professor de Ciències Polítiques a la UB i especialista en tecnologia, la situació actual en què molts drets fonamentals com la llibertat de moviments ja han estat restringits, no convida a fer una interpretació estricta del dret a la privacitat: 

"Ens estem trobant que el que en condicions normals consideraríem potser un abús del nombre de dades que cedim, mèdiques, havent-hi terceres empreses pel mig, en la situació actual són solucions improvisades per a problemes que van sorgint".

L' advocada sobre l'ús ètic de les dades i CEO de Transparent Internet, Manuela Battaglini, subratlla que les administracions han de ser transparents en l'ús de les dades per infondre confiança als ciutadans i deixar clars els límits: 

"El més important a tenir en compte aquí és el dret a la vida. Si l'ús d'aquesta informació només la fan servir amb l'única finalitat de frenar i pal·liar la pandèmia, i després es comprometen a esborrar aquesta informació, crec que no hem de tenir cap tipus de problema".

 

De qui són les dades? 

Trobar l'equilibri entre el dret a la salut i el dret a la privacitat sembla clau. Des de la plataforma Xnet, l'activista Simona Levi, que treballa pels drets digitals, ha llançat una proposta que posa la responsabilitat personal i el control de les dades en mans dels ciutadans en lloc de les administracions: 

"El que nosaltres proposem és que aquest tipus de rastreig estigui en mans del mateix usuari. És a dir, que jo mateixa, si sóc positiva en Covid-19, pugui llançar l'avís a les persones que durant 15 dies he pogut contagiar".

De moment, el govern espanyol acaba de llançar una aplicació d'autodiagnòstic que et demana on ets, però només per comprovar que ets a la teva comunitat autònoma. És a dir, en principi no controla si surts o no de casa i no serveix per multar els ciutadans.

Però el que preocupa, tal com apunta Levi, és que el decret de l'estat d'alarma del govern espanyol "fa referència a una llei on es diu que es pot permetre el control dels malalts i del seu entorn". 

 

Rastreig dels moviments amb els mòbils

Paral·lelament, l'executiu de Pedro Sánchez ha aprovat un estudi amb les dades dels mòbils de les operadores per saber els moviments de la població durant el confinament. La geolocalització en aquest cas també serà anònima, però participar en l'estudi no serà voluntari. Segons el govern espanyol, l'objectiu és sanitari i no policial: es tracta de prevenir rebrots.

La iniciativa és força semblant a la que va mostrar Google amb els resultats del confinament en 131 països a partir de l'historial d'ubicacions.

 

Vigilància massiva en temps de crisi

Però l'experiència de vigilància massiva a la població de la Xina o els Estats Units, després dels atemptats de l'11S, genera alarma de cara al futur, pel risc evident d'una retallada de drets com ara la llibertat o la privacitat a canvi de l'anhelada seguretat. Si la UE, especialment els darrers anys, s'havia mostrat ferma en la defensa del dret a la privacitat dels seus ciutadans, ara la situació podria fer un tomb. 

 

"Europa sempre havia estat molt curosa amb això, al davant d'altres zones geogràfiques com els EUA o el sud-est asiàtic. Però ara és un nou context, i estic convençut que si aquests països saben jugar les seves cartes poden canviar les regles del joc".

 

 

Per Battaglini, l'important és estar vigilant amb el que passarà l'endemà de superar la pandèmia:

"El que hem d'exigir al govern i a les administracions públiques és precisament que un cop s'acabi amb la pandèmia no s'instal·li en el nostre país un estat de vigilància permanent amb l'excusa de la nostra seguretat quan en realitat és control". 

El dilema que es presenta als ciutadans entre drets individuals i seguretat col·lectiva, per Galdón, és una trampa. "Està per demostrar que aquestes solucions tecnològiques de control de les dades personals siguin realment eficaces contra el coronavirus. El que sí que sabem que funciona és un sistema sanitari fort i unes mesures de distanciament social i confinament."

"Hi ha una frase molt coneguda que diu que aquells que estan disposats a sacrificar la privacitat per la llibertat acaben sense una cosa ni l'altra."