Telemedicina, els serveis de salut es digitalitzen per guanyar temps i eficàcia

La pandèmia i els successius confinaments han impulsat la telemedicina, com una solució d'urgència per poder accedir als serveis de salut. Ara, s'obren interrogants sobre el futur d'aquestes pràctiques quan la pandèmia quedi definitivament enrere. La digitalització del sector sanitari, però, ha fet un pas de gegant durant l'últim any.

Barcelona ja concentra més de 200 empreses de "digital health" i s'ha situat en la cinquena posició de ciutats europees amb més inversió en aquest sector. A Valor Afegit han recollit tres iniciatives que, a través de la digitalització mèdica, volen introduir eficiència i millorar la qualitat de l'assistència.

En un dels pavellons del recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, hi té la seu el Barcelona Health Hub, un potent centre en què 250 empreses de totes mides, professionals i institucions treballen per la digitalització del sector de la salut. Cristian Pascual i Òscar Garcia són els fundadors de Mediktor, una de les start-ups que en formen part. Han desenvolupat la primera aplicació que permet avaluar els símptomes d'un pacient a través de la intel·ligència artificial. I és, clarament, un cas d'èxit. Van llançar-la al mercat fa sis anys i ja són presents a 26 països.

Segons Pascual, el conseller delegat, "el que fem és substituir el 'doctor Google'. Substituir que busquis per internet, quin problema tens, i donar-te una indicació de què fer, quin és el següent pas més adient al teu problema de salut i un prediagnòstic".

Asseguradores, hospitals i corporacions sanitàries europees i americanes estan incorporant aquesta eina en els seus portals per orientar el pacient, a través d'un diàleg com el del Whatsapp, cap a quina malaltia pateix i quins serveis sanitaris necessita. "El principal és una recomanació de quant has de córrer. Des de: truca a una ambulància i no et moguis, fins a que, segurament, el que tens és banal i tampoc has de fer gran cosa", assegura Pascual.

Fer més eficient la utilització dels recursos mèdics i hospitalaris els estalvia diners. Els estudis que s'han fet donen a aquest servei de prediagnòstic una fiabilitat molt elevada. Òscar Garcia, el director mèdic de Mediktor: "Hem fet cinc estudis, el més conegut és el primer que vàrem fer amb l'Hospital Clínic de Barcelona, on demostràvem una fiabilitat de fins al 91,6%."

Tothom hi guanya, perquè l'eina permet evitar la saturació d'urgències i gestionar millor les visites mèdiques dels especialistes, a més de rebaixar l'angoixa dels pacients davant dels primers símptomes d'una afecció.

La pandèmia ha significat un boom per a la telemedicina. Ells creuen que el futur passa per combinar la tecnologia i assistència presencial: "Jo veig un futur pròxim on passarem per un avaluador de símptomes abans de parlar amb un metge com una cosa natural, en el futur", confessa Pascual. Segons Garcia, després de la pandèmia, "ni hem de tornar a passar un altre cop a tot físic, ni ens hem de quedar que tot sigui telemàtic. Al final és la combinació de les dues coses, que és la combinació guanyadora".

Telemedicina connectada a les farmàcies

Des de fa uns mesos, una important distribuïdora de productes farmacèutics, Alliance Healthcare, ha implantat un servei de telemedicina que posa en contacte pacients que arriben a les farmàcies amb un problema de salut no resolt, amb un metge. De moment, 150 farmàcies independents de la xarxa Alphega a tot l'estat ja hi col·laboren.

Amb el mòbil i a través d'un codi QR, s'accedeix a una llista de metges de diferents especialitats amb qui fer la consulta. Segons Sofía Barceló, la directora de relacions institucionals d'Alliance Healthcare Espanya, "el pacient pot accedir a un servei d'assistència mèdica en remot i al mateix temps saber que en la seva farmàcia de confiança ja podrà adquirir el tractament que li ha prescrit el metge".

Dafne Sicília, que té un establiment de farmàcia a Barcelona que s'ha adherit a la iniciativa afirma: "Som conscients que a vegades no arribem amb els nostres coneixements o les nostres funcions i és aquí on cal una consulta mèdica." Aquest nou servei "ens reforça una cosa que ja existia, que és la relació de confiança entre el pacient i la farmàcia i, a més, fa tancar aquest cercle, tan important per a nosaltres, que és la relació entre pacient, farmàcia i metge".

De tota manera, per a Carme Valls, una pediatra que també hi participa, aquest servei de telemedicina "mai substitueix la visita presencial, però pot ser una preavaluació i, en aquest moment, el metge pot ser el que derivi el pacient a un centre o pot donar unes normes de control durant les primeres hores".

Una assegurança mèdica que promou la teleassistència

Elma és una start-up que s'ha proposat digitalitzar l'assegurança de salut. Volen que els seus usuaris puguin fer totes les gestions mèdiques possibles a través d'una aplicació del mòbil. "El que oferim és una manera d'anar al metge diferent. El que estem transformant és com interactuar amb el sistema sanitari", afirma Albert Malagarriga, un dels fundadors d'Elma.

Per a Ángel Antón, l'altre fundador, "això no només és telemedicina, això és molt més, és un hospital primari al núvol. Un centre d'atenció primària on, cada cop que et passa alguna cosa, tu parles amb un metge, una infermera, amb un equip que et resolt dubtes, de manera que, al final, només vas al metge quan hi has d'anar. Som 15 metges que treballem a Elma i, quan tu accedeixes a la plataforma, els nostres metges coneixen qui ets, tenen el teu historial, els teus antecedents, totes les proves que t'han fet, totes les consultes que has fet..."

Es dirigeixen, sobretot, a empleats de grans companyies, joves i urbans. I ja han aconseguit un miler de clients, en un entorn dominat per les grans asseguradores. Combinen el millor del model de la sanitat pública, amb una assistència primària molt potent, i el millor de la privada, amb un accés fàcil als metges especialistes. La digitalització dels serveis fa que tot plegat sigui més eficient.

Segons Malagarriga, "reduïm els temps a minuts, literalment, per parlar amb el metge d'atenció primària, fins a probablement un dia o fins i tot menys, per arribar al de secundària, que, al cap i a la fi, és la proposta de valor de la salut privada, que és anar al metge més ràpid. L'impacte que ha de tenir aquesta manera de treballar és reduir la despesa en salut, però no evitant que la gent vagi al metge, sinó ajudant-los a trobar la salut que necessiten quan la necessiten i, per tant, crear un sistema sanitari més accessible i també més barat".