Temperatures més altes, més risc d'ingrés hospitalari urgent: a qui afecta més

Les temperatures més altes a l'estiu s'associen a un augment del risc d'ingressar a l'hospital després d'haver-hi anat per urgències, en especial en certs col·lectius vulnerables.

Les persones amb obesitat, per exemple, tenen el doble de risc d'ingressar els dies de més calor en comparació amb els dies en què fa una temperatura més suau.

Són les persones a qui la calor afecta més, conjuntament amb les que pateixen un trastorn metabòlic, malalties urinàries i renals, sèpsies o, fins i tot, intoxicacions per fàrmacs o drogues.

Aquestes són les conclusions d'un ampli estudi de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona i l'Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica (Inserm) de França, després d'analitzar les dades de més d'onze milions d'ingressos hospitalaris a través dels serveis d'urgències de tot Espanya, entre els anys 2006 i 2019.

"El que es veu és que hi ha una temperatura de confort", descriu l'investigador d'aquests dos centres Hicham Achebak, "i, a partir d'aquesta temperatura, el risc de ser hospitalitzat d'urgència va augmentant a mesura que puja la temperatura".

Quins són els motius

Els motius i mecanismes pels quals augmenta progressivament el risc són diversos. En el cas de l'obesitat, "és el mateix greix que actua com a aïllant i fa que les persones perdin menys calor corporal que les que no tenen obesitat, i això les fa més vulnerables", explica Achebak.

La deshidratació és una altra via, i, en aquest cas, afecta sobretot els nens més petits, que no tenen la capacitat termoreguladora encara ben desenvolupada; i també la gent més gran, que, per contra, la tenen deteriorada de manera natural per l'envelliment.

Per això, els experts recomanen estar ben atents que les persones de més edat beguin prou, ja que no tenen set fins que ja estan deshidratades.

Un aspecte que ha sorprès els investigadors és l'ampli ventall de malalties en les quals la calor augmenta el risc d'ingrés. Un risc que no han vist, en canvi, en les malalties cardiovasculars perquè l'impacte de les altes temperatures és tan immediat que el que observen, directament, és un augment del risc de mortalitat.

Onades de calor

L'estudi també ha constatat que la successió de dies molt calorosos en onades de calor no multiplica el risc d'ingrés, com explica Hicham Achebak:

"Si aquests dies calorosos, en comptes de formar part d'una onada, es distribuïssin de forma independent en el temps, no de forma seqüencial, tindrien un impacte prou similar al d'una onada de calor."

I davant d'això, proposen un canvi en el sistema d'alertes perquè s'avisi la població no només davant d'una onada de calor, sinó també quan s'esperin temperatures extremes encara que no siguin persistents.

Evidentment, parlem del risc individual de cada persona, perquè el sistema sanitari sí que es veu afectat per les onades de calor, ja que els ingressos es concentren en pocs dies.

Afectació per sexes

L'estudi demostra que hi ha diferències per sexe, perquè el risc d'ingrés és més alt en les dones. La causa, possiblement, s'ha de buscar en les característiques fisiològiques: les dones tenen més resistència a la calor; per tant, suen menys i, en conseqüència, no perden tanta calor corporal.

Això si parlem de causes naturals. Perquè, en dies calorosos, els homes tenen més risc d'ingressar en un hospital per lesions. I aquí la raó cal buscar-la més en els canvis de comportament, ja que els homes acostumen a fer més activitat a l'aire lliure i a tenir conductes de risc, opina Hicham Achebak.

I és que en l'anàlisi de l'augment del risc d'ingrés quan fa molta calor també hi han detectat causes no naturals, com ara la intoxicació amb fàrmacs i altres substàncies com les drogues.