"Tempesta perfecta" de Covid a l'Índia: festes massives, poca vacunació i noves variants

L'Índia ha superat els 20 milions de diagnòstics de Covid i ha registrat més de 220.000 morts per aquesta malaltia. Què ha passat perquè un país que al febrer semblava haver controlat la pandèmia tingui ara aquest impacte?

Segons l'OMS, s'ha produït per una "tempesta perfecta": reunions massives, baix percentatge de vacunacions i variants més contagioses.

Però, primer de tot, cal situar les xifres de forma proporcional. Si bé l'Índia és el segon país en nombre de casos, també és el segon més poblat del planeta, amb vora 1.400 milions d'habitants.

Amb 20.282.833 casos, això significa 14.578 casos per milió d'habitants, sis vegades menys que als Estats Units i cinc vegades menys que França. I les morts a l'Índia són 160 per milió d'habitants, 12 vegades menys que el Brasil i deu vegades menys que Espanya.

Amb la mateixa proporció de 160 morts per milió, a Catalunya hi hauria hagut 1.200 morts per Covid. Però n'hi ha hagut vora 22.000, unes 2.900 per milió. És cert, però, que a Catalunya aquest nombre de morts no inclou només els que han donat positiu per Covid, sinó aquells casos en què els metges consideren aquesta malaltia com a causa probable de la mort.

També cal dir que molts experts consideren que a l'Índia hi ha molts més casos de Covid i més morts per la malaltia del que els nombres oficials indiquen. També està per sota d'altres països en tests per milió d'habitants: uns 210.000, set vegades menys que els Estats Units i onze vegades menys que el Regne Unit.

Pensar superada la pandèmia

Sigui com sigui, la Covid s'ha disparat poc més d'un any després que l'Índia establís unes mesures que es consideraven de les més estrictes del món.

Una primera causa de la segona onada, segons l'OMS, serien les reunions massives. El govern ha abaixat la guàrdia degut a les bones xifres. I probablement la gent s'ha cansat o no ha pogut mantenir l'aturada d'activitats.

Pel que fa a les mesures, un article publicat divendres a la web del British Medical Journal citava V. Raman Kutty, epidemiòleg i director honorari de l'entitat sense ànim de lucre Health Action by People, per a qui la gent s'ha relaxat i les mesures en general també:

"Centres comercials i teatres van obrir, hi havia esdeveniments esportius, eleccions i esdeveniments religiosos. Els polítics fins i tot feien, sense proves, l'anunci que l'Índia havia superat la pandèmia."

Aleshores, el distanciament físic es va relaxar i molta gent va deixar de fer servir sempre la mascareta. També es van celebrar mítings electorals multitudinaris i trobades religioses massives com el Kumbha Mela, amb centenars de milers de persones que resaven i es submergien al riu Ganges.

Que el relaxament podia dur a un augment de casos era previsible. Al desembre, un equip d'investigadors encapçalat per Mohak Gupta, de l'Institut de Ciències Mèdiques de l'Índia, va publicar un informe a l'International Journal of Infectious Diseases en què alertaven que el tancament era una mesura temporal per aturar els brots.

Constataven que com més es prolongava el tancament en un lloc, més es retardava l'inici d'una segona onada, sobretot si l'aixecament de mesures era gradual. I assenyalaven que juntament amb el relaxament calien altres mesures, com un augment de tests i l'aïllament dels positius.

Una altra raó de l'espectacular augment de casos, segons Kutty, seria que els polítics pressionaven perquè es declaressin menys casos dels reals, potser pensant en conteses electorals.

Més impacte en zones rurals

Sembla, també, que la segona onada està afectant molts més joves que gent gran, tot i que això és difícil d'assegurar perquè molts són asimptomàtics.

També s'observa un augment de casos en àrees rurals, a diferència de la primera onada. I això augmenta també el nombre de morts, perquè en zones rurals els malalts han de recórrer distàncies molts més llargues fins als centres de salut i durant el trajecte la malaltia s'agreuja.

D'altra banda, si la primera onada va afectar més àrees urbanes, això significa que hi havia més gent protegida de forma natural per haver passat la infecció., En canvi, en zones rurals hi ha ara més gent susceptible de ser infectada.

Finalment, ara es produeixen més contagis dintre de famílies i grups, cosa que pot indicar un paper molt important de llars on hi conviuen diverses generacions.

Falta de vacunes

La segona raó que dona l'OMS és el baix percentatge de vacunats. L'Índia ha administrat fins ara uns 157 milions de dosis. Per tant, molt poca població, uns 26 milions, ha rebut la pauta completa. Al ritme actual, estarien vacunats el 70% dels habitants l'octubre del 2023.

La dada és més sorprenent si tenim en compte que l'Institut del Sèrum de l'Índia és el principal productor de vacunes del món i que l'Índia té dues vacunes pròpies: Covaxin i Covishield.

Com sempre, hi ha diverses explicacions, sense que una de sola ho pugui justificar tot. Així, tornem a dir que la disminució de casos va dur a pensar que l'Índia estava superant la pandèmia i les campanyes es van relaxar. Fins i tot s'exportaven vacunes a altres països.

També es dona el cas que fins fa poc només el govern central podia comprar vacunes, però ara ho poden fer tant els governs regionals com els hospitals privats. I com que cadascú negocia pel seu compte, els preus pugen i les vacunes són menys assequibles.

El paper de les variants

La tercera raó citada per l'OMS són les variants. D'una banda, hi ha la B.1.617, que es va descobrir per primer cop a l'Índia. Ja s'ha dit que això haurà influït, però que no és l'única raó. La variant havia sorgit a l'octubre i la segona onada no s'ha disparat fins ben entrat el març.

Però en aquest país també té una presència important la B.1.1.7, detectada primer a la Gran Bretanya.

Segons Ravi Gupta, de la Universitat de Cambridge, la B.1.1.7 és dominant en algunes zones de l'Índia i la B.1.617 en altres, cosa que indica que totes dues poden tenir avantatges i encomanar-se més que altres variants.

Amb aquest conjunt de causes, el nombre de casos s'ha disparat i, com també s'havia alertat, ho ha fet amb unes condicions sanitàries més aviat precàries, amb falta d'equipaments i de personal sanitari, i amb poca previsió.

I més enllà de variants més contagioses, que poden ser una causa més d'aquesta segona onada, el més probable és que una confiança exagerada hagi dut a aquesta situació. Srinath Reddy, president de la Fundació de Salut Pública de l'Índia, declarava divendres passat a The Lancet que s'havia estès la falsa idea entre polítics, mitjans i ciutadans en general que s'havia aconseguit immunitat de grup:

"Fins i tot sectors de la comunitat científica propagaven aquest punt de vista."

Creien, afegeix, que no hi hauria segona onada i els empenyia el desig de reobrir la societat i reanimar el creixement econòmic. La realitat ha anat per una altra banda.