Tempesta política i judicial per la renovació del Constitucional: d'on ve i què pot passar
Per primera vegada en 40 anys de democràcia el Constitucional ha estat a punt de paralitzar un debat del Congrés, que també incloïa les reformes en malversació i sedició
El Congrés dels Diputats ha viscut aquest dijous un ple d'alta tensió per una votació crucial en els plans de Pedro Sánchez: la que havia de permetre modificar el delicte de malversació, derogar el de sedició i canviar el mètode que es fa servir per escollir els membres del Tribunal Constitucional.
La votació ja s'ha fet, i el govern espanyol l'ha guanyat, però l'assumpte està en mans del Tribunal Constitucional i encara podria quedar encallat abans que pugui superar la imprescindible validació del Senat.
D'on ve la polèmica?
Podem situar l'origen en dues carpetes pendents per al govern de Pedro Sánchez: una, la preceptiva renovació del poder judicial, i l'altra, el compromís de desjudicialitzar la resolució del conflicte polític sobre el futur de Catalunya, tal com va pactar amb ERC per superar la votació d'investidura.
Per mirar de resoldre el primer assumpte, el PSOE ha mantingut intenses negociacions amb el PP (Félix Bolaños és qui ha negociat amb Esteban González Pons), però cada vegada que ha semblat que l'acord era a prop, els populars se n'han desdit.
Al final, PSOE i Podem han decidit tirar pel dret començant per intentar resoldre, amb un canvi legal, la renovació del Tribunal Constitucional, aturada pels entrebancs del sector conservador d'un Consell General del Poder Judicial que està en funcions des de fa quatre anys. PP i Vox han coincidit a qualificar el canvi impulsat pel govern com un "assalt al poder".
Pel que fa a la carpeta catalana, els mesos de negociacions entre governs i entre PSOE i ERC han acabat conduint als acords per fer els canvis al Codi Penal, centrant-se en la malversació i la sedició.
Un pacte que ha comptat amb l'aval més o menys explícit d'Unides Podem, però que ha provocat les crítiques generalitzades de l'oposició: des de la dreta, que ho veu com un favor als responsables del procés, fins a Junts, que ho veu com un aval inassumible a la política empresa per Pedro Sánchez.
Què ha passat en les últimes hores?
Per mirar de frenar l'aprovació de totes aquestes mesures --que arribaven en bloc al ple del Congrés--, el PP va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha defensat que el procediment és "il·legal" i que "no es pot fer servir el Codi Penal per modificar altres lleis que no siguin el Codi Penal".
Per això el PP demanava al TC que acordés mesures cautelaríssimes per paralitzar el procediment. És a dir, els magistrats decidint sobre el seu propi futur.
Per debatre-ho, el Constitucional ha convocat un ple d'urgència per aquest dijous al matí, abans del ple al Congrés en què, a la tarda, s'havia de fer la votació.
Els magistrats s'han arribat a reunir --encara que amb retard, una mostra més de la divisió interna-- i finalment han decidit tornar-se a veure dilluns vinent, per la petició de cinc magistrats progressistes que consideren que les peticions dels partits són complexes i cal temps per estudiar-les.
I és que al recurs d'empara que va presentar el PP s'hi han afegit les peticions Vox, el PSOE i Unides Podem, que demana la recusació de dos dels magistrats.
Sigui com sigui, per primera vegada en 40 anys de democràcia, el TC ha estat a punt de paralitzar un debat del Congrés, i el PSOE i Unides Podem parlen "d'intromissió intolerable".
A l'hora d'iniciar el ple del Congrés, PP, Cs i Vox han demanat que s'aturés, però la presidenta Meritxell Batet ha remarcat que no constava cap mandat judicial que així ho indiqués. La sessió ha estat molt tensa i la votació s'ha fet, però PP i Ciutadans no hi han participat.
Què s'ha aprovat al Congrés?
Una proposició de llei que s'ha despatxat al Congrés en només cinc setmanes i tenia com a objecte principal suprimir del Codi Penal el delicte de sedició, encara que també s'hi han afegit altres mesures, com l'agreujament de condemna per ocultació de cadàver.
Quan va arribar el moment de presentar esmenes a l'articulat, el PSOE i Unides Podem hi van introduir altres assumptes, com ara la reforma del sistema per designar candidats al TC per part del Consell del Poder Judicial.
Se substitueix el model d'elecció actual, que implica un acord de tres cinquens dels vocals del CGPJ, per un sistema de votació individual en què resultin elegits els candidats amb més suports. És a dir, passar a una majoria simple.
A més, en cas que l'òrgan de govern dels jutges segueixi incomplint la seva obligació d'enviar dos aspirants al Constitucional --com està passant ara-- se'ls podran exigir responsabilitats penals.
Així mateix, van introduir-hi un nou delicte d'enriquiment il·lícit, alhora que van pactar amb ERC una modificació de les penes per malversació:
- Si la persona s'embutxaca diners, ell mateix o un tercer, les penes es mantenen igual: entre els 2 i els 12 anys de presó.
- Si no hi ha ànim de lucre i els diners es destinen a un ús privat, les penes aniran dels 6 mesos als 3 anys de presó.
- Finalment, si no hi ha ànim de lucre i els diners es desvien a una finalitat pública diferent de la que estava prevista, les penes de presó anirien entre 1 i 4 anys. I, si no s'ha alterat el normal funcionament del servei públic, les penes són de multa, i no de presó, motiu pel qual ERC defensa que no es podria acabar a la presó per haver organitzat l'1-O.
Què pot passar a partir d'ara?
El Constitucional es reunirà dilluns, i d'aquesta reunió que es preveu tensa, llarga i de resultat incert en dependrà tot. Entre altres coses, els magistrats han de decidir si accepten la petició del PP de paralitzar --de forma cautelar-- aquesta reforma.
Si ho fan --que seria un fet pràcticament inèdit-- això afectaria el ple de dijous al Senat, que no podria aprovar definitivament la reforma.
Però per marcar encara més pit, el sector conservador dels magistrats ha demanat un ple extraordinari del CGPJ per dimarts.
Per tant, seria una manera d'aconseguir desbloquejar la renovació del Constitucional a la seva manera, sense que se'ls apliqui en cap cas la nova llei, encara que s'arribi a aprovar al Senat. Una guerra oberta que va pujant de to.