Tempesta política per la reforma legal que permetria a uns 40 presos d'ETA escurçar condemnes

L'esmena presentada per Sumar va rebre el suport unànime del Congrés, però ara el PP admet que li havia passat per alt i intenta guanyar temps retirant el punt de l'ordre del dia al Senat

Redacció/AgènciesActualitzat

Tempesta política a Espanya per una reforma judicial que permetria descomptar a una quarantena de presos d'ETA els anys de condemna complerts en un altre país. A la pràctica, això es traduiria en una rebaixa de la pena de presó a Espanya i, en alguns casos, fins i tot en el seu alliberament immediat.

La reforma de l'intercanvi d'informació penal per adaptar-la a la legislació europea va quedar aprovada per unanimitat al Congrés el 18 de setembre. Aquest dilluns, però, arran de la denúncia de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), el PP ha admès que no s'havia adonat de les implicacions del canvi i que ha estat víctima d'una "trampa" del govern espanyol.

I és que la reforma aprovada a la cambra baixa incloïa una esmena de Sumar per suprimir l'excepció espanyola que impedeix als presos etarres restar els anys de presó a França que, aparentment, va passar per alt al PP i a la resta de l'oposició. Això ha permès que la tramitació hagi arribat al Senat, on estava previst que es debatés en el ple d'aquest dimarts. 
 

El PP retira el punt de l'ordre del dia per guanyar temps

Als populars no els interessa que el text s'arribi a votar perquè els ha caducat el període per presentar-hi esmenes i la seva majoria absoluta a la cambra alta no els serviria de res. Així doncs, per molt que hi votessin en contra, la llei tornaria al Congrés tal com en va sortir, per ser aprovada definitivament.

Per això, el Partit Popular ha sol·licitat, en el ple del Senat d'aquest dimarts, ajornar el debat del projecte de llei, tot i que el termini màxim per tramitar-la és el 14 d'octubre. Amb 143 vots a favor, 100 en contra i una abstenció, el ple de la Cambra Alta ha acordat l'exclusió de l'ordre del dia d'aquesta llei.

A més, els populars insten el govern espanyol a retirar la reforma legal. "Així sabrem quina ha estat la veritable voluntat de l'executiu. Queda a les seves mans la responsabilitat de deixar sense efecte aquesta decisió", asseguren fonts populars.

El portaveu nacional del PP, Borja Sémper, en roda de premsa a la seu del partit (EFE/ Fernando Alvarado)

Des del PP ja han advertit que si el govern no retira aquest text buscaran "qualsevol alternativa jurídica o parlamentària" per evitar la "indecència que suposaria rebaixar condemnes a terroristes d'ETA a través de paranys parlamentaris". El portaveu dels populars, Borja Sémper, ha denunciat la "mala jugada" del govern de Sánchez.

"Ens preocupa molt aquesta trampa que ha fet el govern per, a través d'aquesta esmena, possibilitar que presos etarres molt sanguinaris puguin sortir de la presó sense complir la pena de presó a Espanya. Per això farem tot el que estigui a les nostres mans per revertir-ho i impedir-ho, des de l'ordre polític al judicial."  

Des del govern, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha recordat que tant el PP com Vox --que també se n'ha queixat-- han donat suport a la reforma i ha destacat que la seva tramitació parlamentària ha estat "absolutament pacífica". 

El portaveu de Sumar, Enrique Santiago, ha argumentat que la llei corregeix una discriminació dels presos i que, en cap cas, no commuta penes. En aquest sentit, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha afegit que és una transposició d'una directiva europea i que la qüestió "té a veure amb els drets fonamentals".
 

Una disposició aprovada pel govern Rajoy

L'any 2014 el govern espanyol va aprovar una llei que homogeneïtzava el compliment de les penes en països de la Unió Europea. D'aquesta manera, els presos que haguessin complert part de la condemna en un altre país membre, se la podien descomptar del que els quedés a Espanya.

Amb tot, el govern de Mariano Rajoy va afegir una disposició per evitar beneficiar específicament els presos d'ETA que ja havien complert anys en presons franceses.

L'exdirigent d'ETA Javier García Gaztelu, 'Txapote
L'exdirigent d'ETA Xabier García Gaztelu, "Txapote", a l'Audiència Nacional (Europa Press)

"Txapote" seria un dels que sortirien abans de la presó

L'Associació de Víctimes del Terrorisme ha advertit que la reforma permetrà anticipar la sortida de presó de 44 presos etarres --i que accedeixin abans al tercer grau i a la llibertat condicional-- perquè se'ls computaran els períodes que han passat engarjolats prèviament a França.

A més, ha assegurat que l'aplicació de la nova norma suposaria l'excarceració immediata de set d'aquests presos, atès que el compliment total de la seva pena està a punt de liquidar-se.

Segons l'informe de l'AVT, amb aquest canvi Xabier García Gaztelu, àlies 'Txapote', podria sortir de presó el 2025 i no el febrer del 2031, perquè ha complert més de sis anys de presó a França. "Txapote" ha estat condemnat per desenes d'assassinats com el de Miguel Ángel Blanco, Gregorio Ordoñez, Fernando Múgica, Fernando Buesa o José Luis López de la Calle.

L'any que ve també podria quedar en llibertat l'excap d'ETA José Javier Arizcuren Ruiz, 'Kantauri', que va complir en presons franceses una condemna de gairebé 8 anys de presó, que es descomptarien de la seva data prevista de compliment el 2032, segons l'associació.

ARXIVAT A:
ETASenatCongrés dels DiputatsGovern espanyolPPTerrorisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut