Temporada de mosquits: Catalunya es prepara per evitar que el dengue es faci endèmic

A mesura que avança la primavera els serveis de salut pública de Catalunya ja es comencen a activar per afrontar una nova temporada de mosquits. És una cursa a contrarellotge per evitar que malalties fins ara exòtiques, com el dengue, el Zika o el chikungunya, puguin acabar esdevenint endèmiques al país.

I és que des de fa anys es donen les condicions idònies perquè es produeixi la tempesta perfecta: cada cop rebem un volum més elevat de turisme, cosa que dispara la probabilitat que ens arribin més persones infectades.

Un cop al país el virus hi troba una gran abundància de vectors afavorits per la crisi climàtica, que causa temperatures mitjanes cada cop més elevades, com ara l'Aedes albopictus o mosquit tigre, ben adaptats ja al territori i capaços de transmetre malalties tropicals que poden arribar a ser molt greus, com ara el dengue o el Nil Occidental.

En aquest sentit, per exemple, només en dos anys s'han doblat el nombre de casos de dengue confirmats, segons dades de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT): de 121 el 2022 a 262 el 2024.

"Que ens arribin persones contagiades amb malalties tropicals de forma esporàdica no és un problema, perquè estem preparats per tractar-los", assegura al 324.cat Jacobo Mendioroz, subdirector general de vigilància epidemiològica i resposta a alertes i emergències de l'ASPCAT.

"El que sí que és un problema és que aquests virus importats es puguin quedar a Catalunya i esdevenir autòctons, com està passant ja a altres països", alerta aquest expert en medicina preventiva i salut pública.
 

Casos més greus

Que esdevingui endèmic, comporta una transmissió local més gran de la malaltia, i això dispara el risc de reinfecció. En el cas del dengue, això pot ser molt problemàtic, perquè si bé passar per primer cop la malaltia provoca un quadre similar a una grip, en la majoria de casos, quan es contreu per segon cop, pot desenvolupar-ne una forma greu.

"És això el que hem d'evitar com sigui", afegeix Mendioroz, que rebla que "No volem que el dengue es quedi a Catalunya perquè, si no, en començarem a tenir casos greus", adverteix.

L'any passat ja es va produir un brot endèmic a Vila-seca, a Tarragona, que va afectar almenys vuit persones que no havien viatjat a cap regió amb presència de la malaltia. I s'han diagnosticat tres casos més de dengue no importat.

És per això que des del sistema català de salut es treballa amb l'objectiu d'evitar, precisament, que aquest escenari es faci realitat. I és, també, el focus principal de la campanya de vigilància i control intensiu del mosquit d'enguany, que arrenca aquest 1 de juny i estarà en marxa fins a començaments de novembre.  

Enguany s'han implementat millores en el sistema de notificacions de casos; s'ha ampliat la temporada de vigilància i es treballa de manera coordinada amb entomòlegs per fer fumigacions i erradicar les poblacions d'aquests insectes.

Més viatges, més risc

"A Catalunya portem bastants anys amb programes instaurats de vigilància i control de les arbovirosis --les malalties provocades pels virus que transmeten els mosquits-- i de moment estem estables", assegura Mendioroz, que puntualitza que l'augment de les temperatures i les pluges abundants d'aquesta primavera "poden afavorir que hi hagi més presència del mosquit, cosa que multiplica les possibilitats que casos que ens puguin arribar de l'exterior es puguin difondre més aquí".

A més, apunta Leonardo López, investigador del programa clima i salut de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i que es dedica a fer models de predicció de malalties, el fet que als darrers dos anys s'hagin produït brots molt importants de dengue a diversos països d'Amèrica del Sud augmenta el risc a Catalunya, tant pel fet que es tracta de destinacions turístiques molt populars, com ara l'Argentina, Cuba o el Brasil; com també perquè són l'origen de molts ciutadans nouvinguts, que s'hi desplacen per veure la família i que en poden tornar infectats.

"Cada cop ens trobem amb més malalties importades i cada any ens preparem més per afrontar la circulació del vector", assenyala Judith Villar, cap de malalties importades de l'Hospital del Mar i membre de la junta de malalties infeccioses de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC).

La punta de l'iceberg

Tot i que la identificació i diagnòstic d'aquestes malalties va en augment a Catalunya, considera Villar que aquests casos "segurament són la punta de l'iceberg" i hi ha molta més malaltia que corre pel territori infradiagnosticada: "A l'hospital fem xerrades i seminaris de manera periòdica per recordar als serveis d'urgència i també als companys de medicina familiar quins són els símptomes d'aquestes malalties tropicals que, si no les tens presents, són difícils d'identificar".

"Si continuen augmentant els casos com fins ara, se'ns acabarà fent endèmic"

Villar reclama que adoptem una estratègia "One Health" o una sola salut, amb implicació de les administracions, els professionals de la salut, però també la ciutadania.

"És fàcil veure jardins plens de tolls d'aigua, plats de testos amb aigua, que són espais ideals perquè criï el mosquit. A altres països això és impensable perquè ja hi ha consciència de la importància que això no passi per evitar el vector", afegeix Villar.

Mapes de mosquits

Fins ara a Catalunya hem tingut casos aïllats o petits brots de malalties com el dengue o el Nil Occidental. Tanmateix, les previsions de futur amb què treballen els experts no són gens encoratjadores, en bona part a causa de la crisi climàtica.

Preveuen que noves espècies invasores --no tan sols diverses espècies de mosquits, sinó també d'altres paràsits com les paparres, vectors de malalties com la febre hemorràgica Crimea Congo--, s'instal·lin i s'adaptin al nostre territori, segons alerta l'entomòleg Roger Eritja, del Centre d'estudis avançats de Blanes (CEAB). Fa 10 anys aquesta institució va llençar la iniciativa de ciència ciutadana, Mosquito Alert, amb l'objectiu de dibuixar els mapes de la presència i distribució d'aquest insecte. En el moment en què es detecta una espècie de mosquit en una regió on fins ara no s'havia identificat, s'envien alertes a les comunitats autònomes i al Ministeri de Sanitat. També s'alerta els municipis, que activen el control de plagues per erradicar-lo.

"Erradicar espècies invasores ja instal·lades és molt complicat"

"L'únic que podem fer és mantenir les poblacions al mínim per disminuir el risc de malaltia. I també per millorar la qualitat de vida de la gent", apunta Eritja en referència a les molestes picades de mosquit.

No tan sols dengue

El dengue és la malaltia que més preocupa actualment, però no l'única, perquè també hi ha risc que el virus del Nil Occidental s'acabi instal·lant a Catalunya, com ha passat a Andalusia, on ja hi ha transmissió endèmica.

Al nostre país fa dos anys se'n va registrar un brot autòcton a Reus, una zona molt turística, però, de moment, segons les dades disponibles, aquest arbovirus no ha arrelat. És una malaltia que en 8 de cada 10 casos és asimptomàtica i només se'n detecten els casos més greus.

Per aquest motiu, Villar, de l'Hospital del Mar, explica que tenen activada tot l'any l'alerta epidemiològica per a arbovirus com el Nil Occidental, perquè "el transmet el mosquit autòcton". A l'hospital del Mar, admet, n'han tingut casos.

"Sobretot ens preocupa la malaltia neurològica que dona seqüeles. Per això és crucial el treball estret amb veterinaris, perquè es contagia a partir dels èquid.  

Predir quan i on hi haurà brots

A més dels mapes elaborats per Mosquito Alert, una eina molt útil de cara a la prevenció són els models predictius. Fa uns anys Catalunya comptava amb el projecte pioner Arbocat, impulsat per l'Institut de Salut Global de Barcelona, que ara "està congelat" a l'espera de més finançament, explica Fernández, d'ISGlobal.

"Es tractava d'un sistema d'alerta primerenc que tenia en compte el registre de tots els casos importats a Catalunya, variables socioeconòmiques i presència del vector".

Sobre un mapa, permetia saber el risc en temps real de cada municipi català.

Al Barcelona, Supercomputing Center (BC-CNS), la investigadora ICREA Rachel Lowe, al capdavant del grup de resiliència i salut global, acabada de guardonar amb els premis ciutat de Barcelona pels seus treballs sobre crisi climàtica i salut, desenvolupa models de predicció que combina dades epidemiològiques, de clima, estadística, factors socioeconòmics i un algoritme d'intel·ligència artificial d'aprenentatge màquina.

"Intentem entendre com s'expandeix una malaltia, anticipar on i quan és més probable que aparegui un brot per poder donar aquesta informació als serveis de salut pública perquè puguin actuar", explica al 324.cat Lowe.

Ara treballen per incorporar també mobilitat humana i patrons de viatge que els permeti fer prediccions de risc de transmissions locals en punts calents, com ara Barcelona.

Un esforç col·lectiu

A més de les accions per part de l'administració, els experts consultats pel 324.cat per a aquest reportatge insisteixen en el paper actiu que podem tenir la ciutadania per tallar la proliferació dels vectors. En el cas del mosquit, és important evitar els llocs de cria, és a dir, aigua estancada. "Una mica a la pala de l'escombra durant dos o tres dies és suficient perquè ponguin ous i en surtin larves", recorda Eritja.

També és important vacunar-se si es viatja a zones on el dengue és endèmic i prendre precaucions per evitar les picades d'aquest insecte i, a la tornada, acudir al metge al més mínim símptoma.