Temporeres a Lleida: la feina invisible de la dona a la campanya de la fruita

Al punt àlgid de la recollida de la fruita a la plana de Lleida, a finals de juliol, hi treballen unes 30.000 persones, la majoria d'origen estranger, i molt sovint la imatge que tenim del temporer és la d'un home que viu de forma més o menys precària. El cert és que els homes són majoria, però a la campanya de la fruita també hi ha dones. Representen prop del 15% dels contractes i tot just ara s'estan fent els primers passos per fer-hi una mirada amb perspectiva de gènere.

L'associació feminista La Llamborda de Lleida, juntament amb la plataforma Fruita amb Justícia Social, ha rebut l'encàrrec del Departament d'Igualtat i Feminismes de fer una primera diagnosi de les necessitats i possibles vulneracions dels drets de les dones temporeres. Tal com explica Elena Fuses, directora dels serveis territorials a Lleida, "l'objectiu és conèixer la realitat d'aquestes dones per poder-les ajudar". 

Feina invisibilitzada

La realitat de les dones temporeres és poc visible perquè són poques i a la majoria no les veiem mai. Les que treballen collint fruita a les finques són una minoria, ja que generalment fan feines de selecció i envasat a les empreses i cooperatives, en espais tancats. A més a més, és un col·lectiu força hermètic i amb dificultats tant a l'hora de reclamar millors condicions de feina com per denunciar possibles situacions d'abusos o violència.

El primer que es constata sobre el terreny és que hi ha diferents tipus de dones treballant a la campanya de la fruita. Contràriament al que passa amb els homes, no n'hi ha cap que dormi al carrer. 

Segons dades de l'Ajuntament de Lleida, des de l'inici de la campanya han arribat a la ciutat 700 persones sense sostre amb la intenció de treballar recollint fruita. D'aquestes, només 7 eren dones que han derivat a un pis que està reservat per a aquests casos. Totes són estrangeres, amb dificultats per expressar-se, i no han volgut parlar públicament.

El "mercat" de la plaça Europa

Si algú vol treballar a la fruita i arriba a Lleida sense un contracte en origen, la plaça Europa és una parada obligatòria. Cada dia, entre les 6 i les 7 del matí, s'hi apleguen desenes de persones amb l'esperança que arribi algun encarregat que els pugi a la seva furgoneta per anar a collir als camps.

Antonio Rodríguez, de la UGT, s'acosta sovint a la plaça Europa per informar les persones temporeres dels que haurien de ser els seus drets laborals. S'hi adreça així:

"Nosaltres denunciem les irregularitats a Inspecció de Treball per vosaltres, perquè ningú sàpiga qui hi ha al darrere de la denúncia. És important denunciar, heu de tenir la informació per saber si us enganyen o no."

Entre els temporers que esperen feina a la plaça Europa hi ha algunes dones, com la Paula Andrea. És colombiana, té 38 anys, i explica que ha triat la fruita perquè a les empreses de treball temporal, les ETTs, li posen moltes traves, ja que tot just li acaben d'activar el NIE: 

"Tinc permís de treball però em diuen que aquest no val i que n'he de portar un altre. Per mi això és una discriminació. És per això que treballo al camp, on no són tan exigents com a les ETTs."

Afegeix que per anar a collir fruita li fan un contracte i li paguen per hores. Si hi ha sort i l'agafen, treballarà de 7 del matí a 3 de la tarda i cobrarà uns 225 euros a la setmana.

Contractades a Colòmbia

No totes les dones que treballen a la fruita tenen una situació tan precària com la de la Paula Andrea. Altres compatriotes seves, com la Luz Mery i l'Alejandra, arriben a Lleida amb contracte tancat al seu país d'origen. Venen per fer tota la campanya i després se'n tornen.

Els temporers contractats en origen van estar sota mínims durant molts anys. Després de la crisi econòmica del 2008 es va prioritzar la gent d'aquí que estava a l'atur, però, un cop superada, ja s'han recuperat les xifres perquè la realitat és que aquí falta gent que vulgui treballar a la fruita.

Es contracten a través d'Unió de Pagesos. Aquest any n'han arribat 1.500 des de Colòmbia, dels quals 644 són dones. Alguns d'ells s'allotgen a l'alberg d'Alcarràs --amb capacitat per a cent persones-- i cobren uns 1.200 euros nets al mes, un bon sou en comparació amb el que es paga al seu país. 

La Luz Mery té 56 anys. Ha deixat marit, fills i net al seu poble, a Güespa. Ja fa anys que ve a fer la campanya de la fruita i ho viu com un alliberament:

"Venim per descansar una mica. Aquí som una mica més lliures quan sortim de la feina. Al meu país no paro de treballar a casa des que m'aixeco fins que me'n vaig a dormir."

La Luz Mery també celebra que les parelles visquin en mòduls separats. D'altra manera, està convençuda que la dona continuaria treballant a casa "sense tenir en compte que ella surt de collir fruita igual de cansada o trista que ell. Així que és bo que estiguin separats i que ell també cuini i faci les feines de la llar".

L'Alejandra, de 23 anys, també ha vingut de Colòmbia. Ella també veu actituds masclistes entre els seus companys homes, com quan se li ofereixen per carregar caixes de fruita que ella és perfectament capaç de transportar.

Les temporeres més "estables"

Dins de la lògica temporalitat lligada al moment en què es cull la fruita, hi ha temporeres que tenen una millor situació laboral. Treballen bona part de l'any i van repetint a la mateixa empresa: contractualment és el que es coneix com a fixes discontínues.

És el cas de l'Steliana i la Maia. Totes dues, treballadores de l'empresa Fruilar, situada al polígon del Segre de Lleida. A les cintes on trien i envasen la fruita hi treballen unes 70 persones, la gran majoria dones d'origen estranger.

L'Steliana, una dona romanesa de 62 anys, hi va arribar procedent de Huelva, on la feina era més dura. És companya de la Maia, de 36, que va arribar d'Ucraïna el 2020. Ella prepara les etiquetes de les comandes. Va estudiar Psicologia, una formació que diu que li va bé per tenir bona relació amb companyes d'orígens molt diferents. Té clar, però, que ara la seva vida és una altra:

"Una altra vida i un altre país. Ja està. S'ha d'oblidar el que queda enrere. Hem de començar de nou, i ja està! Tinc molts plans de futur, però cal anar pas a pas."

Queda clar, doncs, que la campanya de la fruita a casa nostra també té nom de dona. Ara, l'estudi encarregat pel Departament d'Igualtat i Feminismes haurà de categoritzar en quina mesura pesen factors com l'estrangeria, les barreres idiomàtiques i les càrregues familiars, entre altres condicionants.