Tenen por: el masculinitzat món del futbol tem perdre una part del pastís

La monarquia i la FIFA sí que són poder, ens ha donat a entendre Luis Rubiales amb el discurs i els comunicats. Un poder que no s'ha vist amb cor de contrariar, a diferència del que ha fet amb la víctima, les jugadores, els polítics i alts càrrecs espanyols que li han recriminat la conducta i també amb la mateixa Federació que presideix --que té un protocol d'actuació contra les violències sexuals que ha vulnerat.  

Les 17.45 del dissabte 26 d'agost del 2023. L'hora del redactat d'este text és important perquè el cas Rubiales avança a batzegades i cada poques hores hi ha una novetat que supera o deixa caduca l'anterior.

Rubiales ha volgut girar la truita perquè la pressió social i mediàtica es focalitzi en la víctima, en què va fer o què no va fer Jenni Hermoso, com faria en un procediment judicial que no s'ha engegat, però que sap que hi ha perill que s'iniciï, si la víctima el denuncia.

La magistrada especialitzada en violència masclista Lucía Avilés fa referència al dret que té qualsevol persona d'establir la seva defensa, però posa de manifest que un procés penal jutja fets delictius i no es pot posar el focus en la conducta de la víctima perquè això suposaria culpabilitzar-la:

"Si des de les institucions, si des del procés penal validem aquest discurs, el que estem generant és violència institucional."

D'entrada, aquesta estratègia dona a Rubiales cert marge per aconseguir adeptes entre l'opinió pública, que li segueixin el joc i entrin a valorar què va fer Jenni Hermoso quan ell li agafava el cap amb les mans per besar-la. Alhora que li pot servir per desactivar el discurs que li demanava la dimissió.

"Això és futbol, no passa res"

Amb aquesta lectura que defensa la Federació Espanyola de Futbol com a institució i Rubiales a escala particular, s'obvia, per exemple, que Luis Rubiales estava jeràrquicament per sobre de la jugadora i que tenia la potestat d'incidir en la seva carrera esportiva. Alhora que també es deixa de tenir en compte que la Federació té un protocol per a la prevenció i la detecció de violències sexuals que pel sol fet de tenir constància verbal d'una situació així ha d'activar un delegat de protecció, reunir el comitè assessor i prendre una decisió abans de cinc dies.

En canvi, la Federació està fent comunicats i en cap d'ells esmenta que hagi activat el protocol. D'aquesta manera s'ha posat en evidència que no serveix segons qui sigui l'autor de la conducta que s'ha posat en qüestió, que és tant com dir que les jugadores i els jugadors no estan protegits.

L'estratègia Rubiales no és nova, és freqüent en altres casos de violències sexuals, però també "és un element típic de la violència de gènere en la qual es responsabilitza la dona" i l'home es presenta com el que s'ha deixat portar o ha estat enganyat, explica el catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona Antonio Andrés Pueyo, especialista en violències sexuals i de gènere. L'advocada i criminòloga Carla Vall també referma la idea que és una estratègia habitual i afegeix: "És una molt mala defensa, d'algú que no està situat el 2023 en una reforma social i legislativa que implica el consentiment afirmatiu."

Si el cas acaba als jutjats, entrarà en joc la llei del "només sí és sí", la del consentiment. Serviria d'aprenentatge, defensa Montserrat Martín, professora de Sociologia de l'Esport de la Universitat de Vic. Per Martin, fins ara de la llei del "només sí és sí" n'hem vist la part que deixa alguns violadors al carrer abans del previst, però "no n'hem vist la part que és la llei que intenta lluitar contra les conductes sexistes i de violència sexual quotidiana i normalitzades i acceptades per la comunitat del futbol".

Martín, però, fa una anàlisi més profunda, que va més enllà i que supera la figura de Rubiales. Si el fet es cataloga de delicte i deixa de quedar emparat pel paraigua de la dita "això és futbol, no passa res", que és el que va intentar Rubiales en un primer moment, Martín considera que es trenquen les estructures establertes, i que els que a l'assemblea aplaudien Rubiales "tenen por del canvi, de perdre, de democratitzar-se, perquè al final és això".

La por de perdre quotes de poder

L'estructura de poder i la força que ostentava Rubiales es van veure clares en l'assemblea, no només amb els aplaudiments, sinó quan el president va fer públic que apujava la retribució econòmica a l'entrenador de la selecció femenina. Ell decidia, ell tenia la clau de la caixa forta.

"Hi ha molts homes dins del futbol que tenen por de perdre les seves quotes de poder i privilegis, i aquesta situació els confronta amb aquesta por", sentencia la professora de la Universitat de Vic, que té estudis acadèmics en violències sexuals en el món de l'esport. I apunta també al gruix de diners que mou el futbol i al fet que si el futbol femení s'equipara al masculí, el masculí perd "quota del pastís".

La seqüència de fets d'aquests dies ha posat sobre la taula que la Federació té una part fosca que fa i desfà segons li convé, sense atendre ni el mateix reglament i sense que un organisme superior pugui prendre partit de forma immediata. I aquesta bunquerització de la institució és el que Montserrat Martín valora que hi ha també por de perdre: "Perdre el poder d'accedir-hi sense haver de passar per assemblees i estructures democràtiques sembla que pugui fer molt de mal."  

"Ordre d'allunyament"

Rubiales sí que ha demanat perdó: a la monarquia. I no ha insultat a tothom, ni tampoc s'ha posicionat contra el discurs de tothom: la decisió de la FIFA, que és l'única que l'ha apartat, no la qüestiona. Una FIFA que no només l'ha suspès de funcions, sinó que li prohibeix apropar-se a Jenni Hermoso i al seu entorn. Ni ell personalment ni a través de tercers.

És com una ordre d'allunyament de les que apliquen els jutjats penals en casos de violència de gènere o violències sexuals. I la FIFA ha blindat encara més la jugadora, prohibint el mateix a la Federació, als oficials i als empleats. I Rubiales ha intentat girar la truita dient que així se li dona l'oportunitat de defensar-se, però no, el que inicia la FIFA és un procediment amb unes mesures cautelars dures.