Tenir Covid greu augmenta el risc de seqüeles a llarg termini, encara poc conegudes

La gravetat de la Covid en les etapes inicials de la malaltia està relacionada amb un risc més elevat de tenir complicacions a mitjà i llarg termini, segons un ampli estudi fet als Estats Units.

Els autors són metges del servei d'atenció sanitària a veterans de Saint Louis i els resultats s'han publicat a la revista Nature.

L'estudi es va fer amb diverses tipologies aprofitant la gran base de dades d'aquest servei. La recerca incloïa milers de persones amb Covid i també les dades mèdiques de vora cinc milions d'usuaris del servei de veterans a tots els Estats Units.

La part principal de l'estudi detallava els símptomes de més de 87.000 veterans que s'havien recuperat de la fase aguda de la malaltia. Els autors recalquen que els símptomes de la fase aguda es coneixen molt bé, però que no hi ha tanta informació sobre les complicacions a llarg termini.

Dels participants amb Covid, 73.435 no havien estat hospitalitzats i 13.654 sí que havien estat ingressats. Se'ls va fer un seguiment fins a sis mesos després de superar la fase aguda. A més, les dades es van comparar amb les de vora cinc milions d'usuaris del servei de veterans que ni tenien Covid ni havien estat hospitalitzats.

Els resultats indiquen que, superats els primers 30 dies amb Covid, tots els pacients presentaven més risc de mort i de necessitar atenció mèdica per problemes diversos: respiratoris, trastorns del sistema nerviós, problemes de salut mental, trastorns metabòlics o cardiovasculars, malestar general, fatiga, dolor musculoesquelètic i anèmia.

Però també s'observava que els problemes de salut, tant en l'aparell respiratori com en altres parts de l'organisme, eren més elevats en els que havien passat una fase més greu de la Covid. Els que havien tingut formes més greus de Covid també presentaven més problemes de salut a llarg termini.

En els que tenien símptomes a llarg termini es va observar un increment en l'ús de fàrmacs, tant per tractor el dolor com ansiolítics i antidepressius.

Els autors assenyalen que els mecanismes d'aquests problemes crònics no són clars. Alguns poden ser deguts a un efecte directe de la infecció i poden respondre a la persistència del virus en alguns llocs o bé a la resposta del sistema immunitari.

Però també es poden deure a efectes indirectes, com ara canvis en les relacions socials -menys contactes i més solitud-, econòmics -com ara pèrdua de la feina- o canvis en el comportament -variacions en la dieta o en la pràctica d'exercici. Tot això podria conduir a diverses manifestacions clíniques.

Per això demanen més recerca per comprendre els efectes directes i indirectes de la infecció i la determinació dels mecanismes biològics que els produeixen. La seva conclusió és aquesta:

"Els resultats proporcionen un full de ruta perquè els sistemes de salut planifiquin i desenvolupin estratègies per reduir les pèrdues cròniques i permanents de salut i optimitzar el benestar entre els supervivents de la Covid."

Patologies prèvies que augmenten el risc

Però fins a quin punt influeixen en aquests resultats les patologies prèvies o les comorbiditats -malalties que es tenen al mateix temps- en les persones amb Covid? Això és el que han estudiat investigadors del Centre de Ciències de la Salut de la Universitat Tècnica de Texas. Els resultats es publiquen a la revista Scientific Reports.

Els autors han revisat 120 estudis que impliquen un total de 125.446 pacients. Aquestes treballs, publicats entre l'1 de gener i el 24 de juliol del 2020, analitzaven la relació de les comorbiditats amb la gravetat de la Covid i amb el risc de mort.

El trastorn més freqüent entre els malalts amb Covid era la hipertensió, que afectava el 32%. La seguien obesitat (25%), diabetis (18%) i la malaltia cardiovascular (16%).

Però aquestes patologies no eren els que augmentaven el risc. L'anàlisi permetia mostrar quines malalties estaven més presents en els pacients amb Covid greu i en els que van morir. Les més usuals eren les de ronyó, present en un 51% dels malalts amb Covid greu i un 44% dels morts. La seguien, en tots dos casos, accidents cerebrovasculars i malalties cardiovasculars.

També es podien constatar diferències entre regions. Així, el risc més alt de mort es trobava en pacients de l'Amèrica Llatina i d'Europa. En aquest segon cas, la majoria eren homes de 65 anys o més.

Davant d'això, els autors suggereixen que les polítiques sanitàries davant la Covid arreu del món es plantegin atenent a les característiques dels grups amb més risc, considerant les diferències especifiques a cada regió. Fins i tot, afirmen, es podria plantejar que certs grups a determinats llocs tinguin prioritat per rebre la vacuna.