Tenir cura dels treballadors: salut mental, cursos de riscos i uniformes adequats

Els canvis socials tenen un reflex en les condicions de treball a les empreses i en la seguretat dels seus empleats. L'any 2022 es van produir a Catalunya 102.960 accidents laborals amb baixa mèdica, la immensa majoria lleus. La xifra suposa un augment del 13% respecte a l'any anterior i significa retornar als nivells previs a la pandèmia.

A l'espai "Valor afegit" de TV3 ens hem fixat en com estan canviant les tendències en salut laboral.

Salut mental a les empreses

El gener del 2022 va quedar oficialment inclosa en la classificació de malalties que fa l'OMS la síndrome d'esgotament professional, coneguda com a burnout. És una de les situacions més comunes que es donen a les empreses, on les persones passen bona part de la seva vida i poden veure en risc la seva salut mental.

El 70% de les persones que pateixen algun d'aquests problemes diuen que el seu mal té relació amb la feina, i la majoria ho porten d'amagat perquè pensen que si ho expliquen quedaran assenyalats.

La Raquel Muñoz explica la seva experiència d'afectada: "Jo el 2010 vaig tenir la primera crisi a la feina. Vaig tenir la sort que les persones que eren allà van veure que alguna cosa no funcionava i van donar l'alerta a la meva família. Per mi ha sigut un procés llarg i difícil. La recuperació consta d'assumir que tens un problema de salut mental que t'acompanyarà tota la vida i que has de fer una vida d'autocura, d'ajudar-te i de fer cas als metges."

Segons un estudi de l'organització Obertament, la majoria de les persones afectades per problemes de salut mental continuen anant a treballar a pesar de ser conscients del que els passa.

Gairebé un 40% té por d'explicar la seva situació per l'impacte que pot tenir en el seu futur laboral, de manera que la majoria no rep cap mena de suport de l'empresa.

Carlos Alcoba és el responsable de salut mental d'Obertament i diu que "la salut mental es viu en silenci, a les empreses; el 90% dels treballadors que passen per aquesta realitat no en parlen obertament, i això és justament per por".

Alcoba explica que "gairebé el 80% de les empreses diuen que es preocupen per la salut dels seus treballadors, però quan els preguntem a ells i elles la xifra baixa un 40%, o sigui que aquí hi ha un forat. El que diem a les empreses és: 'Si voleu treballar la salut mental, el primer de tot és abordar l'estigma'".

Des d'Obertament s'aconsella que els directius de les empreses donin exemple explicant els problemes que puguin haver patit. Seria la forma de trencar un mur de silenci que ja colpegen més de 200 persones treballadores que expliquen la seva experiència i que s'han convertit en activistes. 

La Raquel gaudeix de l'experiència de poder explicar la seva història als altres: "Pots ajudar que no se sentin soles altres persones que potser es troben com tu o han passat el mateix que tu o situacions semblants."

La fotovoltaica i el risc de caiguda

La implantació de plaques fotovoltaiques s'ha disparat els últims anys i les instal·lacions van superar les 50.000 fa uns mesos. L'altra cara d'aquest avenç és el risc de caigudes d'alçada que comporten aquestes instal·lacions.

Una de les empreses que es dedica a la formació de treballadors per aquestes situacions és Spass, que disposa d'una nau i unes instal·lacions creades expressament per ensenyar el personal a treballar de forma segura en alçades de més dos metres.

Raül Gàmez és un dels formadors i fa èmfasi en la necessitat de fer atenció a la seguretat en tots els processos d'una feina: "Sobretot hi ha una frase que diuen les persones que acaben de patir un accident: 'És un moment'. 'Posa't l'arnès, les ulleres per tallar amb la radial...' 'No, no, que és un moment'".

"La majoria dels accidents passen per aquest moment."

Gàmez explica que la feina que fan és de conscienciació: "De conscienciació a nivell que les empreses han de complir la normativa; però són els treballadors els protagonistes del compliment de la normativa, tenir els recursos i voler fer-ho bé."

A l'aula de pràctiques, els alumnes es posen en situacions reals per aprendre el funcionament de les línies de vida que els han de garantir la seguretat en una teulada.

Entre el gener i el juliol d'aquest any han mort a Espanya 46 treballadors després d'haver caigut des d'una determinada altura; una xifra que es podria reduir si es reforcés l'obligatorietat de la formació.

Sílvia Otero és la coordinadora de formació de Spass i diu que "aquestes formacions són obligatòries, però el reciclatge que s'hauria de fer cada cinc anys no està qualificat així". "Les empreses cada cop estan més conscienciades per fer aquest tipus de formació perquè els riscos són importants. La formació no assegura que no tinguis accidents, però sempre hi pot haver un descuit que comporti conseqüències", afegeix.

La presa de consciència per part d'empreses i treballadors és el gran repte de la formació en seguretat laboral, perquè el cost econòmic que comporta es pot bonificar a través de les quotes que es paguen a la Seguretat Social.

La funció de seguretat del vestuari laboral

Uniforme de feina fet amb poliamida elastà, transpirable i que s'eixuga de pressa per poder rentar-lo i fer-lo servir l'endemà. És una novetat de fa dos anys provinent d'Europa.

Jaqueta per treballar a la cuina feta de cotó i polièster reciclat d'ampolles. Les mànigues estan fetes amb Tencel i són de gènere de punt. La peça és transpirable i té propietats de resistència a altes temperatures i al foc.

Són exemples de roba laboral que tenen a la botiga Uniformes Mas, una de les referències del sector. La Milo Salvans n'és copropietària i afirma que "el tèxtil laboral són peces a les quals es dona una usabilitat molt elevada i, per tant, el nivell d'exigència ha de ser molt més elevat que una peça de carrer". "A part de la gran duració, intentem que tingui un disseny en el qual l'usuari es trobi bé i que compleixi les necessitats que ha de tenir", explica.

El vestuari laboral ha de donar seguretat als treballadors, començant per les sabates amb punta reforçada per protegir els peus en cas de caiguda de materials pesants en entorns industrials.

Els pantalons de feina amb moltes butxaques impliquen molt de temps de confecció i venen tots de la Xina i la resta d'Àsia. Moltes activitats laborals tenen regulacions, pel que fa al vestuari obligatori, que les empreses tracten de minimitzar comprant roba molt econòmica.

Marc Coste és el gerent de Mas Uniformes i afirma que "sobretot les normatives se centren en la roba industrial, la roba que ha de tenir uns requisits de seguretat, teixits antiàcids, ignífugs..." "Quant al nostre sector, el de l'hostaleria, és tot més difús; no hi ha una normativa de teixits o de qualitats. Teòricament, la gent ha de portar uniforme perquè ho diu el conveni, però no se n'especifiquen les característiques o les condicions. Per tant, estem en un mercat bastant lliure on tothom fa el que vol", assegura.

A Uniformes Mas dissenyen col·leccions de roba laboral seguint les tendències internacionals. També confeccionen part dels productes que venen amb el servei d'empreses externes.

Fugen dels grans clients i prefereixen adreçar-se a les petites i mitjanes empreses fent bandera de la qualitat de la roba, de la mà de xefs d'anomenada que els encarreguen la seva roba.

La prioritat dels últims anys ha estat l'ús de roba i altres materials reciclats per caminar cap a l'economia circular.