Tenir mal d'esquena no és normal: què el provoca i trucs per prevenir-lo
El 80% de la població té en algun moment aquest problema, que es presenta sobretot a partir dels 50 o 60 anys
Ens ajupim per recollir un objecte i quan ens incorporem notem dolor a la part baixa de l'esquena. No és estrany, perquè és el moviment que més pressió provoca en els discs de la columna. Però tampoc cal acceptar que el mal d'esquena sigui normal i que l'hem de suportar, sobretot si es produeix sovint o és crònic.
Els mals d'esquena més usuals es produeixen a la zona lumbar i a les cervicals. A la zona dorsal són menys usuals. Però una cosa són dolors puntuals amb certs gestos i una altra dolors persistents o repetits de tant en tant.
A la web del Canal Salut de la Generalitat s'explica que el dolor a la part baixa de l'esquena, la regió lumbar, l'anomenada lumbàlgia, és un problema de salut molt freqüent i que té repercussions importants en diversos àmbits, no només en el sanitari. També té impacte laboral i socioeconòmic.
La lumbàlgia es pot presentar en forma d'episodis aguts, el que s'anomena també lumbago. Dura uns dies i pot ser molt dolorós, però segons la web no comporta gravetat, tret que es presenti amb altres símptomes com febre, debilitat sobtada en alguna de les cames o incontinència dels esfínters. O si el dolor s'agreuja durant el repòs i de nit.
Però si el dolor és persistent i dura més de tres mesos es parla de lumbàlgia crònica. Pot ser de menys intensitat que la lumbàlgia aguda, però cal consultar l'especialista i de cap manera anar-lo suportant o automedicar-se amb analgèsics o antiinflamatoris.
Degeneració dels discs de la columna
El doctor Eduard Tornero, especialista sènior de la Unitat de Columna en el Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, explica al 324.cat que el mal d'esquena el tenen molts tipus de pacients i per causes molt diverses:
"El que veiem més és en gent gran que té dolor a la zona lumbar, que amb els anys ha evolucionat i s'ha agreujat. Tenen dolor sobretot quan estan asseguts i s'aixequen, quan estan parats drets i quan s'ajupen per recollir un pes i aixecar-lo."
Aquest dolor se sol començar a donar entre els 50 i els 60 anys per la degeneració del disc, que es va desgastant. S'anomena síndrome facetària, perquè afecta les articulacions que es troben entre les vèrtebres. Causa el 60-70% dels casos.
Fins al 80% de la població tindrà en algun moment lumbàlgia. Si es produeix en gent jove, sol ser per causa traumàtica o inflamatòria. Però com explica la doctora Sara Laxe, cap del Servei de Rehabilitació de l'Hospital Clínic de Barcelona, "si hi ha dorsàlgia (dolor a la zona dorsal) en persones joves amb episodis catarrals, febre, mal descans nocturn, cal veure si hi ha altres causes".
Però el dolor més usual és el provocat per la degeneració dels discs. El doctor Tornero explica que "no existeix una cura eficient per a la degeneració progressiva del disc, tot i que s'han proposat molts tractaments". Per això, el més important és evitar-la. I els principals factors de risc són l'obesitat i el sedentarisme. Com més temps passem asseguts, diu, més han d'aguantar els discs.
El tractament consisteix, d'entrada, a evitar els gestos que provoquen el dolor. Si no és suficient, afegeix el doctor Tornero, "es donen analgèsics i també es pot fer rehabilitació esporàdica":
"Si tampoc funciona es fan infiltracions. Tot això no cura ni regenera el disc però disminueix el dolor."
El següent esglaó, continua, "ja és la intervenció quirúrgica per fixar l'esquena": "Funciona en les persones que tenen molt de dolor, que així milloren, però no cura".
També pot ser que el dolor vagi acompanyat de ciàtica i aleshores el dolor irradia a la cama, pot provocar formigueig. De vegades una ressonància revela una hèrnia discal o pinçament en el nervi:
"Això és més típic en adult jove de 30-45 anys. En aquests casos solem optar inicialment per un tractament conservador, ja que en la majoria dels casos aquesta hèrnia desapareixerà per si sola en poques setmanes."
Però en un 20% dels casos, matisa, "aquesta hèrnia no es reabsorbeix o bé reapareix amb excessiva freqüència. En aquests casos és necessari fer una intervenció quirúrgica".
Estudiar les causes
La doctora Laxe explica que moltes causes del mal d'esquena es desconeixen:
"De vegades, quan s'analitzen es troben problemes estructurals, si bé també hi ha persones amb danys estructurals que no tenen lumbàlgia. Potser la diferència és la seva percepció del dolor, com metabolitzen els processos inflamatoris... Se n'estan investigant les causes bioquímiques."
En tot cas, per prevenir la degeneració del disc és important un bon control del sobrepès, musculació abdominal i lumbar, i mantenir una bona ergonomia i hàbits posturals.
Sobre això darrer, el doctor Tornero explica que estudis fets als anys 70 i 80 analitzaven la pressió en els discs segons la postura. La màxima pressió es dona quan ens ajupim i aixequem un pes.
Algunes persones que ho han de fer sovint, afegeix, es posen una faixa, perquè ajuda a no prendre postures perjudicials: "Així no poden inclinar el cos endavant i han de fer-ho de la manera correcta, flexionant les cames i mantenint el tronc més recte."
També són perjudicials, diu, activitats en què fem força amb els braços allunyats del cos: fregar els plats, fer els llits... Conduir afecta més les cervicals perquè els braços estan aixecats i tirem les escàpules enrere.
Estudiar les causes en cada pacient és molt important, com destaca la doctora Laxe: "De vegades hi ha tendència a veure imatges i no veure persones. Hi ha persones amb una feina molt sedentària, un conductor que passa hores al volant amb estrès, algú que ha d'aixecar pesos..."
Potser el més important és aprendre a adoptar les postures correctes. El programa "Esquena sana" vol contribuir a prevenir aquest tipus de trastorns i a conscienciar els treballadors sobre una higiene postural correcta, que millora les patologies musculoarticulars.
En aquest sentit, la doctora Laxe descriu l'anomenada "escola d'esquena":
"És un mètode d'empoderament de pacients. Se'ls ensenya com funciona l'esquena, per què sol fer mal, com hem de seure, com hem de mantenir una bona ergonomia mentre treballem, agafem pesos, seiem..."
En aquestes sessions s'ensenya com s'ha de seure i com s'ha de caminar, amb les espatlles enrere i la panxa endins. O bé com aixecar els infants o com donar el pit, accions que poden provocar problemes, segons la doctora Laxe: "Moltes mares es queixen de dolor quan han de donar el pit perquè agafen males postures."
Tot plegat ajuda a evitar mals hàbits, com detalla el doctor Tornero. Per exemple, descriu, "és nociu el que fan ara molts joves, de llegir, sobretot en els portàtils, en el llit": A mesura que creixin això carregarà cervicals i lumbars".
També hi ha petits trucs. Algunes persones que han d'estar hores assegudes es posen un corrector, una mena de petita alça inclinada en els peus. Segons el doctor Tornero, això fa que hagin de tirar en el cos enrere i adoptin una postura més correcta.
Afegeix que si treballem amb ordinador i la pantalla queda per sota del nivell dels ulls, "hem d'inclinar-os cap endavant i fem més esforç": "Si aixequem la pantalla haurem de desplaçar el cos enrere i la postura serà més correcta."
I comenta que ara "a moltes biblioteques veiem que els estudiants llegeixen llibres o apunts amb un faristol; així eviten inclinar-se cap a la taula".
La millor eina, la prevenció
També hi ha molts consells tradicionals que es van repetint i que no només no ajuden, sinó que son contraproduents, explica la doctora Laxe. Per exemple, diu que "qui tingui mal d'esquena no s'ha de posar una faixa, ni ha de fer repòs si no hi ha fractura": "Tot això afavoreix l'atròfia muscular i el que cal precisament és enfortir els músculs".
Sobre l'aplicació de fred o calor comenta que hi ha molt poca evidència científica sobre els seus beneficis: "En el cas del dolor lumbar l'aplicació de calor superficial, fins i tot, per exemple, amb una manta tèrmica, pot afavorir la circulació i l'elasticitat de teixits que hagin tingut contractures i poden disminuir la percepció de dolor. Però en general, l'efecte és limitat en el temps".
I com que mantenir una bona ergonomia tot el dia és difícil, el que recomanen els dos especialistes és fer activitat física com a eina de prevenció.
Quan els músculs estan afeblits, explica la doctora Laxe, no estan preparats per suportar les tensions: "Per això, cal exercici físic per enfortir-los." Una part molt important per enfortir i prevenir mal d'esquena són els abdominals.
A l'hora de fer exercici físic, afegeix, "molta gent necessita acompanyament per saber quin tipus d'exercici han de fer, amb quina freqüència, amb quina intensitat": "No és el mateix per a tothom i molta gent no sap com fer els exercicis".
Però el benefici no arriba només amb pràctiques puntuals. Constata que "els que tenen estils de vida més saludables solen tenir menys dolors". I afegeix que molta gent pensa que caminant ja n'hi ha prou, "però t'has de posar un repte i fer un esforç": "Per exemple, caminar de pressa. O fer marxa nòrdica, amb què mous els braços, és molt millor, més completa."
També afirma que els que han practicat esport, "encara que ho hagin deixat, tenen una mena de memòria i quan s'hi han de posar s'adapten de forma més fàcil i ràpida".
Cal, doncs, fer exercicis i fer-los correctament. És la forma de prevenir el mal d'esquena. Però la doctora Laxe acaba amb una observació que va més enllà de l'àmbit purament mèdic:
"Un element important per aconseguir tot això és la conciliació. Sempre pensem a conciliar per tenir cura dels infants, per estar amb la parella... Cal pensar a conciliar per un mateix, per tenir temps de fer exercici físic."
- ARXIVAT A:
- SalutEstil de vida