Tenir nivells baixos de zinc incrementa fins a quatre vegades el risc de morir per Covid

Donar suplements amb zinc als pacients amb Covid-19 amb nivells baixos d'aquest element químic pot reduir-ne la mortalitat i el temps de recuperació.

Així revela un estudi de metges i d'investigadors de l'Hospital del Mar, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), liderat per Robert Güerri, metge del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar. L'estudi l'acaba de publicar la revista Nutrients.

La recerca també mostra que el zinc podria servir per evitar els pitjors efectes de la malaltia en els grups de risc, com ara les persones de més edat.

Pacients adults de 65 anys de mitjana

En aquest estudi s'han analitzat els nivells de zinc de 249 pacients adults tractats al centre entre el 9 de març i l'1 d'abril, amb una edat mitjana de 65 anys. Els símptomes més habituals que presentaven en el moment de l'ingrés eren febre, tos i dispnea.

En tots els casos, es van analitzar els seus nivells de zinc en sang i es va considerar nivells baixos els que estaven situats per sota dels 50 μ/dl.

L'anàlisi dels nivells de zinc es va fer perquè és un element essencial per al manteniment d'una gran varietat de processos biològics, com explica el doctor Güerri:

"L'alteració dels seus nivells provoca un increment de la susceptibilitat a infeccions i un increment de la resposta inflamatòria. Per això, donades les comorbiditats associades al dèficit de zinc i a la seva acció immunomoduladora i antiviral, els nivells d'aquest element i la seva suplementació poden ser eines útils per afrontar la crisi de la Covid-19".

Les anàlisis van mostrar que un de cada quatre pacients presentaven nivells baixos de zinc. Aquest grup també presentava símptomes més greus i nivells més elevats d'inflamació, mesurats a partir de dos marcadors -la proteïna C reactiva (PCR) i la interleucina 6 (IL-6).

La seva estada hospitalària també va ser, de mitjana, més llarga que la dels pacients amb nivells més elevats de zinc. Concretament, hi van estar una mica més del triple de temps: 25 dies davant de vuit.
 

Mortalitat molt més elevada

En els malalts que van sobreviure a la infecció, els nivells de zinc eren significativament més elevats, 62 μ/dl, davant els 49 μ/dl dels que van morir.

Un de cada cinc pacients amb nivells baixos d'aquest element -el 20%- va morir. En canvi, entre els que presentaven nivells més elevats a l'hora de l'admissió a l'hospital la mortalitat va ser del 5% -un de cada vint.

Els càlculs dels investigadors mostren que l'increment d'una unitat de zinc al plasma sanguini està directament vinculat a la reducció d'un 7% del risc de morir per Covid-19.

Nou predictor de la gravetat

Segons Güerri, l'estudi ha demostrat que el nivell de zinc a la sang pot ser un predictor addicional de pronòstic en Covid i que administrar-lo pot ser una eina terapèutica:

"Per això, proposem aquesta variable com un nou paràmetre per predir l'evolució dels malalts i proposem iniciar assajos clínics sobre la suplementació amb zinc dels pacients amb nivells baixos ingressats amb Covid-19 i la implementació de programes per suplementar amb aquest element els col·lectius en risc de patir-ne baixos nivells per reduir l'afectació de la pandèmia".

L'estudi ha comptat amb la col·laboració dels grups dels doctors Rubén Vicente i Juana Díez a la UPF. Els seus esforços s'han centrat a estudiar en paral·lel l'efecte dels nivells de zinc amb la capacitat d'expansió del virus, per mitjà de tècniques "in vitro".

Els resultats que han obtingut expliquen el mal pronòstic en els pacients amb baixes concentracions de zinc. Les causes serien tant l'efecte que això provoca en el desequilibri immune com l'increment de la càrrega viral. En aquest sentit, van observar que els nivells baixos de zinc promouen l'expansió viral a les cèl·lules infectades.

Els resultats també indiquen la necessitat de buscar un element que permeti potenciar l'activitat del zinc dins la cèl·lula per bloquejar la replicació del virus. Si bé s'havia especulat, al principi de la pandèmia, que la cloroquina podia realitzar aquesta funció, aquesta recerques han mostrat que no és així.