Tenir un càncer de nena i poder ser mare d'adulta: "Voldrà dir que has vençut la malaltia"

Cada any es diagnostiquen 154 càncers pediàtrics a Catalunya. Un dels impactes més durs que pot rebre una família que veu com està en joc la vida d'un infant o jove. I és llavors -quan es rep el diagnòstic- que cal decidir si es vol preservar la fertilitat, quan els tractaments la posen en perill.

Tot i que s'han anat reduint al màxim la toxicitat dels fàrmacs mantenint l'efectivitat, encara un 15% dels pacients pediàtrics se'ls planteja aquesta opció. "En aquell moment sembla que no és igual d'important", explica Andrés Morales La Madrid, director Clínic del Pediàtric Cancer Center Barcelona de l'Hospital Sant Joan de Déu, "però crec que posen un element d'esperança":

"Els diem que estem davant una malaltia potencialment letal, però que en el futur potser voldran ser mares, i això voldrà dir que han vençut la malaltia. No deixa de ser una finestra d'esperança, que hi haurà un futur, un futur sense càncer i amb metes vitals."

La primera opció sempre és -perquè té millors resultats- la congelació d'òvuls. Però, per això, cal ja haver tingut la menstruació i tenir temps de marge (per fer un tractament d'estimulació ovàrica calen unes 2-3 setmanes). Però són dues condicions que no sempre es tenen quan es tracta de càncers del desenvolupament.

Per una banda, tal com explica Santi González, ginecòleg de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, de vegades "no tenim temps" perquè "els oncòlegs han d'iniciar del tractament de manera immediata". I, per altra banda, també hi ha el factor de l'edat, tal com apunta Cristina Salvador, coordinadora del programa de preservació de la fertilitat de l'Hospital Sant Joan de Déu:

"S'afegeix el fet que, en les nenes, la vitrificació d'ovòcits no és possible perquè encara no han arribat a la pubertat. En aquests casos, l'única opció possible és extreure i preservar teixit ovàric, i això és el que fem." 

Preservar el teixit ovàric per trasplantar-lo quan vulgui ser mare

Per fer l'extracció de teixit ovàric cal una intervenció per laparoscòpia (sempre s'intenta aprofitar alguna altra entrada a quiròfan per no afegir-ne de nou). Després, la mostra s'envia al Banc de Sang i Teixits de Barcelona on es guarden fins que la nena o adolescent arriba a l'edat adulta i vol ser mare i no ho aconsegueix. Si llavors fracassa l'intent de quedar embarassada de forma espontània, amb inseminació i fecundació in vitro, arriba el moment del trasplantament del teixit, que implica una nova intervenció per laparoscòpia. 

El programa de criopreservació de teixit ovàric a Catalunya va començar l'any 2000. Al món, ja han nascut 200 nadons gràcies a aquesta tècnica, 7 de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. I ara comencen a ser mares les primeres a qui els van fer l'extracció quan encara eren unes nenes o molt jovenetes. 

L'Anna n'és una d'elles. Estava en plena adolescència quan va rebre un diagnòstic de càncer d'ossos:

"Amb aquesta edat estava com angoixada perquè em caiguessin els cabells, que ho penso ara i dic 'quina ximpleria, no?' Però el món se m'enfonsava."

La prioritat era salvar-li la vida, però encara dins un assaig clínic li van oferir l'extracció del teixit ovàric, tal com narra la Carmen Tortosa Morales, mare de l'Anna:

"Em van dir que amb el seu tractament de quimioteràpia es quedaria estèril. Que per dintre de cop envellia de tenir-ne 18 o 19 a com si en tingués 37."

De seguida van dir que sí. I després d'un any de cirurgia i tractaments de quimioteràpia, l'Anna va superar el càncer i va passar pàgina a una de les èpoques més difícils de la seva vida, que recorda als controls rutinaris.

Però de tot això fa gairebé 20 anys, i ha estat fa poc que el resultat d'aquella decisió el té ara en braços: un nen que està a punt de fer un any.

"No t'adones del que has fet fins al dia que passa de veritat: i surt el Biel. Surt un fill. Que dius 'guau'..."

Els objectius, ara, se centren a continuar evitant que els tractaments afectin la fertilitat, però també en millorar els resultats de la reimplantació del teixit ovàric. Perquè, ara per ara, diuen que preserven la possibilitat de ser fèrtil, perquè no sempre després hi haurà èxit. Avui en dia, amb aquesta tècnica la taxa d'embaràs és del 35%.

Santi González, ginecòleg de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, explica com pot variar el temps de quedar-se embarassada segons el cas de cada persona:

"Que el teixit tingui més vida, suposa més possibilitats de perdurar en el temps. Ara mateix, el temps és variable, va des de mesos a, fins i tot, tenim una dona que es va embarassar 5 anys del reimplant, però la variabilitat és molt gran."

Una de les assignatures pendents de la preservació de la fertilitat són els nens que encara no han passat la pubertat. Encara no hi ha cap tècnica (només en assajos) capaç de treure mostres viables amb seguretat. 

L'oncologia de precisió -tècniques per identificar els subgrups de pacients i afinar més en els tractaments i en el pronòstic- i els nous tractaments han permès millorar la supervivència en els càncers del desenvolupament. Els esforços continuen per millorar aquestes dades, però també a pensar en tot el futur que té al davant, perquè els que superin la malaltia puguin tenir les mateixes oportunitats que la resta.