Tenir un gos i no tenir criatures, una tendència a l'alça que mou milions d'euros

Sis milions de gossos passegen poc o molt amb els seus propietaris pels carrers de ciutats i pobles d'Espanya. Els canvis d'hàbits dels últims anys han fet que els animals domèstics proliferin i que se'ls dediqui una gran atenció que es tradueix en hores de la vida de les persones.

Els propietaris poden ser famílies convencionals, però de forma creixent persones que viuen soles o parelles joves que no tenen fills. Al "Valor afegit" ens hem volgut fixar en aquesta tendència a l'alça que cada cop mou més diners.

La Chloé i el François són dos joves belgues sense fills que viuen a Barcelona i tenen un setter anglès. Diuen que és un animal molt afectuós i que els demana molta atenció. Segons el François, són dues o tres hores que li dediquen cada dia.

"Ens agrada molt sortir fora dues o tres setmanes amb motxilla i això amb un nen petit no és tan fàcil. Així que, de moment, tenim un gos i ja està."

La Tania Blacona es troba en un cas similar. Viu sola a Barcelona i no té fills. En canvi, dedica moltes energies als dos gossos que té, un petit yorkshire terrier de color blanc i un shar pei de color negre i catorze anys d'edat: "És un amor incondicional, el sentiment més pur, com el que podria tenir per un fill. Com que no en tinc, aquest amor és pels meus gossos. Els ho dono tot".

Xavier Blancafort és el responsable de VetEvidence, una firma de màrqueting del món de les mascotes. Confirma que les empreses del sector tenen perfectament identificada aquesta tendència i destaca que als països del Nord d'Europa el nombre de mascotes és molt més elevat, tot i que els últims anys s'han reduït distàncies pel creixement que hi ha hagut a Espanya.

"La tendència actual és la d'humanitzar els animals a través dels complements i també de la dieta."

Blancafort explica el fet de tenir una mascota és normal a les societats occidentals i que cada cop reben més atenció: "Es dona el cas de persones vegetarianes que donen als seus gossos una dieta d'aquest estil, quan els gossos són carnívors. És una contradicció, però, si es fa bé, la dieta pot ser equilibrada i no generar problemes a l'animal".

Cada propietari d'una mascota dedica de mitjana 1.282 euros cada any a l'alimentació, l'atenció veterinària, els accessoris i les joguines dels animals. Els analistes estimen que el creixement anual del sector serà del 6% els propers anys i això està atraient l'atenció dels inversors que busquen oportunitats de negoci.

L'activitat econòmica al voltant de les mascotes a Espanya ja arriba als 2.000 milions d'euros anuals.

Les clíniques veterinàries capten inversos d'arreu

Al sector de les clíniques veterinàries hi ha molt interès dels inversors internacionals. Les clíniques es connecten en cadenes que tenen centres de caire preventiu i clíniques d'alt nivell veterinari. La Montse i el Pol han portat el seu gat Gary a l'hospital veterinari d'Anicura, on tracten la diabetis que li van diagnosticar fa uns mesos. Entre els veterinaris que treballen aquí hi ha especialistes en cardiologia, oftalmologia o medicina interna.

De fet, el 80% dels estudiants de veterinària es volen dedicar a l'atenció de les mascotes en detriment de la veterinària de granja.

A Espanya hi ha 3,7 milions de gats i s'espera que augmentin perquè el nombre és baix en relació amb altres països. Una visita veterinària com la del Gary a un hospital pot costar un centenar d'euros. Hi ha assegurances per a animals, però el seu ús encara és molt baix. La Montse explica que ha d'anar a l'hospital veterinari cada quinze dies per canviar el dispositiu que porta el gat.

Assumpta Armadas és la responsable de pràctica veterinària a l'hospital que Anicura té al barri de Pedralbes de Barcelona. Afirma que és un centre de referència de tercer nivell, com ho són en salut humana els hospitals de la Vall d'Hebron o el Clínic: "És un hospital centrat en servei d'especialitat i d'urgència, donem suport a molts centres veterinaris".

El sector veterinari atrau els fons d'inversió, com Meridià capital, que va intervenir a la cadena Vetsum per vendre-la anys més tard a la multinacional sueca Anicura. Aquesta empresa suma ara 79 clíniques i centres veterinaris amb 1.400 empleats a Espanya i Portugal. L'empresa sueca té 450 centres a tot Europa i alhora és propietat de la nord americana Mars Veterinary Health.

Xavier Blancafort detalla que de les 6.000 clíniques veterinàries que hi ha a Espanya, el 10% estan en mas de grups: "Una de les coses que aporten aquests grups és que les clíniques veterinàries estiguin gestionades per professionals i que els veterinaris es puguin dedicar a fer de veterinari".

Cada cop més botigues d'animals

El pastís del negoci de les mascotes a nivell global es calcula en 250.000 milions d'euros. Així s'explica que el fons d'inversió Milano Investments adquirís a Espanya la cadena de botigues d'animals Maskokotas per convertir-la en Miscota i iniciar un fort creixement. Els primers plans preveien invertir 50 milions d'euros en tres anys i obrir 400 botigues. Un canvi en la direcció l'any passat va fer moderar aquests objectius, però no perdre l'ambició.

Carmen Moseke és la cap de compres de Miskota i diu que l'any passat es van obrir 40 botigues i actualment la cadena ja en té 74. Opten per una botiga urbana de 500 metres quadrats, com la que es va obrir fa poc més d'un mes al centre de Santa Coloma de Gramenet.

En la seva botiga també ofereixen el servei de perruqueria canina, que és un altre dels subsectors del món de les mascotes. Altres cadenes de botigues opten per entrar també en el camp de les clíniques veterinàries.

L'expert en màrqueting Xavier Blancafort diu que el sector era molt dispers i que l'entrada de grans grups d'inversió significa una nova coherència amb la compra de botigues existents o la creació de noves.

El moviment dels grups econòmics al voltant de les mascotes és molt intens i el sector viu una profunda transformació, que també suposa oportunitats per trobar feina.