Tens ressaca de felicitat? Per què et passa i què pots fer per evitar-ho

Vivim en un moment d'exaltació de la felicitat. Molts missatges, des de les xarxes socials fins a les tasses amb què bevem, potser, ens conviden a perseguir-la.

Sembla que sigui obligatori ser feliç, almenys per a algunes persones. D'altres, en canvi, afirmen que la felicitat està sobrevalorada.

El doctor Eduard Vieta Pascual, psiquiatre, ho matisa: La felicitat en abstracte, no, però "certes formes de felicitat estan sobrevalorades". 

En conversa telefònica amb el 324.cat, el cap del servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona admet que "la infelicitat no és recomanable, ningú la vol", però alerta contra un estil de vida molt depenent de la gratificació immediata: "És molt curtterminista i dona molt poca satisfacció; ens fa més infeliços, al final".

Dissenyats per sobreviure, no per ser feliços

És el que els passa a moltes persones que, després de viure un moment de felicitat intensa, experimenten una baixada emocional que els sumeix en un estat d'ensopiment o d'insatisfacció. Algunes experimenten l'anomenat estrès postvacacional quan s'han de reincorporar a la feina; d'altres experimenten apatia o tristesa després d'una gran celebració, com les festes de Nadal, el casament o un aniversari.

Als infants, més immadurs emocionalment, també els passa: "Els portes a Port Aventura i en tornar a casa acostumen a enfadar-se per petites coses, perquè els baixa el nivell de felicitat", explica Vieta, "aquesta felicitat curtterminista" que, en el cas dels infants, "per sort, acostuma a passar de pressa".

Un fenomen que en anglès anomenen "happiness hangover", la ressaca de la felicitat, que té a veure amb la regulació de les emocions per part del nostre cervell, explica Vieta.

I també amb el fet que "estem fets per sobreviure, no per ser feliços", afegeix María García Gómez, psicòloga experta en intel·ligència emocional i trauma.

I, "per sobreviure, per estalvi energètic, el cos, fisiològicament, busca un estat d'equilibri", ens explica des de la clínica que dirigeix a Barcelona.

Aquesta cerca de l'equilibri, de l'homeòstasi, implica que quan experimentem una pujada emocional, el cervell s'encarrega de fer-nos baixar.

Se n'encarrega l'anomenat circuit de la recompensa, regulat per la dopamina, que és un neurotransmissor cerebral, un dels que més generem quan estem emocionats o molt implicats en una cosa que ens agrada, explica Vieta.

"Quan la dopamina, puja tens aquesta sensació de plenitud, d'alegria, i després ve un efecte rebot", afegeix.

Factors genètics, psicològics i socials

De tota manera, la ressaca de la felicitat "no és inevitable, passa a unes persones més que a altres, i no a tothom", afegeix. "Hi ha persones més propenses a buscar el plaer, i hi ha persones més propenses a evitar el dany", explica Vieta.

Les primeres "són més propenses a les addicions, al risc i a l'hedonisme, a buscar el plaer; tenen més necessitat de dopamina".

Les segones són "el revers": persones que "eviten el dany, que té més a veure amb la serotonina", que són "més introvertides, conservadores i prioritzen no assumir riscos". Algunes, fins i tot, afegeix Garcia, "s'autosabotegen, no es permeten ser felices perquè saben que després ve la baixada".

En tot plegat hi intervenen, d'entrada, factors genètics. Però, a partir d'aquí, també factors individuals, psicològics, i també socials. "La genètica és important, influeix en la quantitat dopamina que una persona genera quan està contenta o excitada", diu Vieta. 

Pel que fa als factors individuals, García assenyala la influència de la personalitat, els trets psicològics de cadascú: així, per exemple, les persones amb neuroticisme tendeixen a donar més voltes a les coses que els passen i tendeixen més a la negativitat, de manera que poden "entrar en bucle" i els pensaments negatius fan que la baixada emocional s'agreugi.

La baixada emocional també pot intensificar-se si hem posat unes expectatives massa altes en aquell moment tan esperat. Els passa a les persones massa perfeccionistes, que queden decebudes si tot no surt com volien o havien planejat.

Aprendre a diferir el plaer

Es pot evitar, aquesta ressaca de felicitat? Es pot ser feliç sense haver de patir després? La resposta curta és que sí, però algunes persones han de fer feina per aconseguir-ho.

D'entrada, tot passa per plantejar-se què és la felicitat. I tenir molt present que hi ha altres maneres de plaer, que més enllà del circuit de la recompensa, del curtterminisme, hi ha un plaer més tranquil, el benestar.

Un plaer que, a més, és el que ens diferencia de la resta dels animals, com assenyala Vieta en recordar que "els humans hem après a diferir el plaer, mentre els animals busquen el plaer més immediat".

Des de la psicologia, García afegeix: "La teva felicitat no pot dependre del dia del teu aniversari, o del dia de Reis; per a un nen, d'acord, però per a un adult, no."

I alerta: "Si notes que necessites experimentar un plaer intens per sentir-te bé, que la teva vida fluctua molt en una inestabilitat emocional, és un senyal d'alarma."

"El plaer immediat porta a moltes equivocacions", alerta, que poden acabar generant addiccions a les drogues o el joc o altres comportaments.

I apunta algunes estratègies per combatre el "happiness hangover", com "modular la cerca de plaer" i buscar coses que no ens donin un pic tan alt de dopamina, "defugir les emocions extremes".

Si acostumem a tenir estrès postvacacional, per exemple, recomana fer les vacances partides, perquè així no es desconnecta tant. Vieta afegeix que només podem combatre aquestes baixades emocionals "coneixent-nos, observant-nos, o bé visitant un professional, un psicòleg".

Es tracta, en definitiva, de "gaudir i il·lusionar-se, però ser realista, ajustar expectatives i no estar pendent d'una cosa que durarà uns dies o unes hores".

"Valora el que tens i gaudeix del dia a dia", recomana García, en la línia del que promouen el concepte japonès Ikigai, que significa "una raó de ser" o el "mindfulness", traduïble per "consciència plena", que convida a gaudir dels petits plaers del dia a dia.

"Si vols ser feliç a llarg termini busca el teu propòsit de vida, coneix-te, accepta't com ets, mira quins són els teus valors, busca objectius d'acord amb aquests valors, busca referents, segueix-los…"

En aquest mateix sentit, Vieta defensa: "La felicitat, en el fons, és saber gaudir de les dues coses: combinar el plaer causat pel benestar amb puntes de plaer causades per coses que no siguin perjudicials."