Tensa cimera dels països del G-7
La cimera del G-7 ha començat al Quebec marcada per l'enfrontament entre Donald Trump i els seus aliats.
És el G-7 més tens que es recorda, fins al punt que alguns posen en dubte que aquest fòrum de les potències més avançades tingui sentit mentre Trump ocupi la Casa Blanca.
De fet, la reunió és més aviat un G-6 contra 1, perquè el Canadà, el Japó i els països europeus tanquen files contra el proteccionisme i la visió unilateral dels Estats Units, que, lluny d'afluixar, va a més.Trump no para d'increpar-los amb el dèficit comercial. I no solament això, sinó que també ha arribat a la cimera amb una proposta molt polèmica: reincorporar Rússia a les reunions del G-7.
"Hem de dirigir un món. El G7 era el G8 perquè van fer fora Rússia. Haurien de deixar que tornés perquè necessitem Rússia a la taula de negociacions."
Una proposta que ha topat amb la negativa de la Unió Europea, Canadà i el Japó, i que ha afegit més tensió a una cimera que ja es preveia difícil.
El G-7 va expulsar Rússia després de l'annexió de Crimea i la guerra a Ucraïna. Moscou, a més, estaria darrere de les ingerències en moltes eleccions occidentals, inclosa la que va guanyar Trump. Per això, per la resta de membres, la proposta és una provocació innecessària. Però no per a tots, perquè en aquest G-7 hi ha un segon populista prorus que ha esquinçat la unitat europea. És el flamant primer ministre italià, Giusseppe Conte, que ha dit que la reintegració de Putin en aquest grup beneficiaria tothom.
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, i el de la Comissió, Jean-Claude Juncker, també han acusat Trump de desafiar l'ordre mundial.
"El que em preocupa més és que s'estan qüestionant les normes de l'ordre internacional. I sorprenentment no pels sospitosos habituals, sinó pel principal arquitecte i garant: els EUA."
Els europeus s'han reunit a part abans de començar i han assegurat que estan units davant Trump i molt preocupats perquè aquí no solament està en joc la viabilitat del G-7. També la de l'ordre i el sistema internacionals amb els quals aquestes potències unides han modelat el món en els últims 70 anys. I de lluny, fregant-se les mans, s'ho miren rivals com Rússia i, sobretot, la Xina, a la qual no faria res omplir el buit que deixin els occidentals.