Tensa pròrroga per negociar: l'amnistia posa a prova la relació de Junts amb ERC i el PSOE
Els tres partits hi tenen molt en joc i cal veure quin marge tenen perquè la llei d'amnistia encara inclogui les esmenes que demana Junts
Montse Castany Fulla
Sotscap de política de TV3
El dia estava fixat al calendari: la desitjada llei d'amnistia pels partits independentistes havia de superar el primer tràmit al Congrés. I no ha estat així. La llei continuarà cuinant-se, continuaran les negociacions i se n'allunya l'aprovació i la seva aplicació.
Tothom té coll avall que el PP, amb la seva majoria al Senat, posarà totes les traves que calgui per dilatar el pas de l'amnistia per la cambra baixa i endarrerir-ne també, l'aprovació definitiva al Congrés. El que pocs s'esperaven era que el cop d'efecte vingués de les files dels aliats, de les files dels que volen l'amnistia.
Els gestos, les cares i les declaracions després del ple donen pistes de com han encaixat el resultat de la votació cadascuna de les parts, sobretot Pedro Sánchez, ERC i Junts. Anem per parts.
Junts
Els de Puigdemont tenien molt decidida la seva posició i, en bloc, els set diputats de la formació abandonaven aquest dimarts el ple i el Congrés. Feia dies que ho repetien, que volen una amnistia "integral", que no deixi ningú fora i que fos d'aplicació immediata.
Miriam Nogueras assegurava des del faristol: "No volem una amnistia selectiva i en diferit, no és el que vam signar i acordar." Als acords firmats amb el PSOE s'hi agafen fort. Si s'han avingut a negociar -- un gir dels de Junts que Esquerra aplaudeix-- han de deixar clar que no s'empassaran qualsevol cosa i ho remarquen, sempre, mirant cap a Esquerra.
El partit tem que amb el text actual quedi fora de l'amnistia Carles Puigdemont, si el jutge del cas Volhov l'investigués pel delicte d'alta traïció pels suposats contactes del seu entorn amb dirigents russos per aconseguir la independència de Catalunya.
ERC
Mirem ara cap als republicans. Els diputats s'han quedat aquest dimarts clavats als seus escons una bona estona. Cares llargues i rotllana per analitzar el que acabava de passar. Han defensat i defensen que era una bona llei i que mereixia ser aprovada. No en deien res en sortir i ha estat el president del partit, Oriol Junqueras, qui ha fet la valoració.
Moltes preguntes sobre el moviment de Junts, però Junqueras ho ha esquivat, no hi ha entrat. Però les seves paraules portaven un missatge implícit per ells: "una llei per aturar els jutges és impossible" i "les coses bones com més aviat millor." Junqueras defensa la seguretat jurídica del redactat per guanyar la "batalla a les institucions, a Europa i als Tribunals."
El PSOE
L'expressió de Pedro Sánchez quan entrava al ple per la votació no hi era durant les intervencions dels grups-- ja donava pistes que no en sortiria amb aplaudiments. I quan Pilar Calvo, la primera diputada de Junts que ha dit clarament "no", els mals presagis es complien.
Un nou revés per Sánchez que té dreta i extrema dreta mobilitzada i atacant-lo pels seus pactes amb els independentistes. Però de pitjors n'ha sortit l'actual president del govern espanyol i ha demostrat que vol continuar sent president malgrat que aquesta sigui la legislatura més complicada. Això ja ho sabia. Félix Bolaños deia que continuaran treballant, que mantenen l'aposta de la convivència.
Continuar negociant no serà fàcil. S'hauran de deixar els retrets de banda en els pròxims dies i setmanes. De moment, els partits tindran entre 15 dies i un mes per negociar més canvis a la comissió de Justícia, on retorna ara el text de la llei, per mirar d'aconseguir una votació favorable del ple.
Tots hi tenen molt en joc, més enllà de les lluites pel poder o qui aconsegueix més.