Tensió al parlament balear: el president, de Vox, estripa una foto de víctimes del franquisme

PP i Vox han culminat aquest dimarts la seva ofensiva contra la llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears. Ho han fet al parlament, aprovant el primer tràmit per derogar aquesta llei, vigent des del 2018, i que ha permès durant aquests anys investigar i aclarir diversos fets relacionats amb les violacions de drets dutes a terme durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

En l'últim ple ordinari abans de l'estiu i en un ambient molt crispat, la majoria conformada pel Partit Popular i Vox ha tirat endavant una de les demandes dels d'extrema dreta i que formava part de l'acord d'investidura per convertir en presidenta de les Balears la cap de llista dels populars, Marga Prohens.

Gest insòlit del president

Durant el debat, els diputats de l'esquerra han exhibit fotografies de represaliats pels franquistes. També ho han fet les dues representants socialistes a la mesa, Mercedes Garrido i Pilar Costa, que han acabat sent expulsades pel president de la cambra, l'ultradretà Gabriel Le Senne, de Vox.

En un gest insòlit per part del president d'un parlament, Le Senne ha arrencat ell mateix un dels retrats que les membres de la mesa tenien enganxats als seus ordinadors i on apareixien diverses dones assassinades durant la Guerra Civil i la dictadura, entre elles la icònica militant comunista Aurora Picornell, coneguda com la Passionària de Mallorca. Va ser torturada i assassinada pels franquistes quan només tenia 25 anys.

Aquest és el tens moment que ha acabat amb l'expulsió de les dues diputades:

Coincidint amb el ple, unes dues-centes persones convocades per l'associació Plataforma per la Memòria Democràtica s'han concentrat davant de les portes de la cambra balear per rebutjar el que han titllat d'"atemptat contra els drets de les víctimes".

El PSOE no només ha condemnat l'actitud de Le Senne sinó que n'ha demanat la dimissió immediata a través de X/Twitter. Altres partits de l'oposició balear també ho han fet i han titllat els fets d'"inadmissibles". 

Debat crispat

Des de Vox han argumentat que, amb aquesta llei, els partits d'esquerres pretenien "elevar unes víctimes i imposar el silenci a d'altres". També han acusat els socialistes de tenir "les mans tacades de sang".

Al PP han intentat treure ferro al sentit favorable del seu vot a la proposta de derogació presentada per Vox assegurant que l'eliminació "no tindrà conseqüències pràctiques", ja que es manté vigent la llei de memòria democràtica espanyola del 2022.

Des de l'oposició, PSIB i Més han carregat durament contra el que han qualificat d'intent d'esborrar la veu de les víctimes i han anunciat un possible recurs d'inconstitucionalitat contra la derogació de la llei.

Excepció a Porreres

Tot i la suma del PP a la proposta de Vox, hi ha una població a Mallorca en què el PP local s'ha oposat a la derogació d'aquesta llei: és Porreres, el poble de les Balears on s'han recuperat més restes de víctimes del franquisme, 114.

A Porreres, l'Ajuntament ha aprovat per unanimitat "el compromís perquè la recuperació i difusió de la memòria democràtica segueixin sent un element de progrés dins de la nostra societat".

Aragó va ser la primera

El 2020 el partit d'extrema dreta Vox ja va proposar derogar aquesta llei a les Balears, intenció que llavors no va prosperar perquè no disposava de prou majoria parlamentària per permetre-ho.

Ara ho han aconseguit, de manera que les Illes Balears s'han convertit en la segona comunitat autònoma on governen PP i Vox en coalició que derogarà la llei de memòria democràtica autonòmica.

La primera va ser l'Aragó: al febrer, la majoria de PP, Vox i PAR de les Corts d'Aragó va aprovar la derogació de la seva amb una llei que van qualificar "de concòrdia".

El TC ha suspès la derogació aragonesa

Precisament aquest dilluns el Tribunal Constitucional ha suspès aquesta llei aragonesa a petició del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que la va recórrer.

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha dit que aquestes lleis les està aprovant el PP "obligat per Vox", i s'ha felicitat de la suspensió de la de l'Aragó.

Torres ha afegit que són derogacions que "no treballen amb la justícia, la reparació i la veritat, que dificulten l'accés a subvencions i no donen publicitat de les exhumacions".