Diputats de la CUP es planten davant la Brimo en un tens desnonament al Poble-sec

Tensió, des de primera hora del matí, al carrer Lleida del barri del Poble-sec de Barcelona, a causa d'una ordre de desnonament.

Unes 200 persones s'han concentrat per intentar evitar-lo, mentre efectius de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra s'han desplegat per poder complir l'ordre judicial.

Al capdavant dels concentrats hi ha quatre diputats de la CUP-G, entre els quals la cap de llista i candidata a la presidència de la Generalitat, Dolors Sabater. Al seu costat, Carles Riera, Eulàlia Reguant i Xavier Pellicer.

Les unitats antiavalots dels Mossos han carregat diverses vegades contra aquest grup de persones.

L'ordre de desnonament és contra tres joves que viuen en un dels pisos del número 38 del carrer Lleida, conegut com el Bloc Llavors, ocupat des del 2017.

Abans de la pandèmia ja van ser-ne desnonades sis famílies.

Es dona la circumstància que els tres joves que encara ocupaven un dels pisos tenen informes de vulnerabilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

El pis és propietat d'un fons inversor que no els ha ofert lloguer social.

El desnonament s'ha consumat abans de dos quarts de 10, quan els Mossos han trencat el pany per poder accedir a l'habitatge. A l'interior no hi han trobat ningú i la comitiva judicial ha fet lliurament de l'habitatge al representant legal de la propietat.

Abans, els Mossos han hagut de desallotjar un per un alguns manifestants que estaven situats a l'escala de l'immoble i fins a la porta del pis ocupat.

El balanç que els Mossos han fet de l'actuació en aquest desnonament és de 3 persones investigades pel delicte d'atemptat als agents de l'autoritat, 9 persones investigades per desordres públics i 60 persones denunciades administrativament per desobediència als agents de l'autoritat.

Consumat el desnonament, les persones que havien mirat d'impedir-lo han anunciat que traslladaven la protesta davant de la seu d'ERC.

Protesta a la seu d'ERC

I és que la protesta contra aquest desnonament ja havia arribat fins a la seu d'ERC abans que la comitiva el dugués a terme: a les 8 del matí una trentena de persones, integrants de col·lectius de defensa del dret a l'habitatge, han volgut fer-hi una "ocupació".

Fonts d'ERC han assegurat que la seu no ha estat ocupada i que s'hi ha fet una acció de protesta a la recepció.

Passades les 11 del matí, però, les persones que eren a l'interior de la seu d'ERC n'han sortit voluntàriament per evitar ser identificades pels Mossos, que s'havien desplegat a l'exterior, i s'han afegit a les que s'havien anat concentrant al carrer.

Després de la sortida voluntària dels manifestants, les unitats antiavalots dels Mossos s'han retirat del davant de la seu d'ERC. A l'exterior, un grup de persones seguien protestant.

"Primer avís a Aragonès"

Una mica més tard, l'acció de protesta a la seu d'ERC s'ha donat per desconvocada.

Des del Sindicat de l'Habitatge del Raval, una de les entitats convocants de la protesta, Sandra Arasanz ha avisat: "Això només és un primer avís al president Aragonès, que ha començat la seva legislatura amb un desnonament amb Brimo".

Aragonès anuncia un "nou protocol"

I és que el desnonament del Bloc Llavors s'ha fet hores després de la presa de possessió de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, investit al Parlament amb els vots de Junts, que entra en el govern, i de la CUP.

La CUP-G havia proposat a ERC un acord que recollia el compromís, en l'apartat de polítiques d'habitatge, de "no intervenció de l'ARRO i la Brimo en desnonaments en famílies o persones vulnerables".

Al final, però, aquest nivell de detall ha quedat fora de l'acord de suport a Aragonès per part de la CUP-G, formulat en termes més genèrics.

Aquest dimarts, preguntat per aquest desnonament que ha marcat l'inici del seu mandat, Aragonès ha avançat que "un dels primers encàrrecs" als nou govern, que aquest dimecres ha de prendre possessió, serà "elaborar un nou protocol, una nova manera de funcionar" en els desnonaments, "per evitar situacions com les que s'estan vivint avui".

En declaracions a Catalunya Ràdio, Aragonès també ha volgut remarcar que l'actuació dels Mossos s'ha fet "per ordre judicial" i "no per mandat de la direcció política del cos".

Aquest desnonament, a més, té lloc quan Aragonès encara està al capdavant del govern de la legislatura anterior en funcions.

Sàmper: "hi ha un manament judicial"

El conseller d'Interior, per tant, és encara Miquel Sàmper, que en declaracions a Catalunya ha acceptat la seva responsabilitat en l'enviament dels antiavalots dels Mossos i ho ha justificat "perquè hi havia un munt de persones que impedia l'actuació de la comitiva judicial".
 

Sàmper també ha recordat que el desnonament s'ha de fer perquè "hi ha un manament judicial" i ha defensat que "s'ha de fer moltíssima feina per evitar que s'arribi a desnonar ningú que estigui en situació d'emergència habitacional".

Serra: "Sàmper ha mentit"

L'encara conseller d'Interior en funcions, d'altra banda, ha assegurat que els Mossos no tenien cap informe de vulnerabilitat i ha remarcat que aquest ha d'incorporar-se prèviament, no ensenyar-lo als Mossos el dia que està assenyalat el desnonament.

Aquest extrem l'ha contradit el regidor de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, que ha assegurat, també en declaracions a Catalunya Ràdio, que "l'informe de vulnerabilitat existeix i fa mesos que és al jutjat". Serra ha acusat Sàmper d'haver "mentit en directe a la ràdio pública del país".

Sàmper, d'altra banda, ha alertat que la caiguda de l'estat d'alarma suposa el final de la moratòria que hi havia sobre molts desnonaments, i que si ara cada setmana hi havia "dos desnonaments delicats a Barcelona", d'aquí un temps potser n'hi haurà "quinze o vint".