Tensions per la dependència de la Unió Europea del gas rus

La construcció d'un segon gasoducte que ha de portar gas des de Rússia cap a Alemanya ha generat reticències a la Unió Europea i la indignació de Donald Trump, que acusa Alemanya de ser captiva del gas rus. El gas es distribueix a tot el continent, però Berlín n'és el principal consumidor. El Parlament Europeu se'n malfia perquè els recursos naturals donen massa influència al Kremlin. Sigui com sigui, de moment, el projecte tira endavant.

Entre les armes que donen poder a Rússia hi ha, sens dubte, les reserves de gas més importants del planeta.

L'any passat, el volum d'exportació de gas rus va arribar a un nou rècord. I el principal client és Berlín. A finals del 2011, quan les tensions amb Moscou no eren tan grans, es va començar a injectar el combustible cap a Alemanya a través del Nord Stream. I ara ja s'està construint un gasoducte bessó, el Nord Stream 2, que també neix a la regió russa de Leningrad, se submergeix al Bàltic i recorre 1.200 quilòmetres fins a Greifswald.

Segons Gazprom, podrà enviar a Europa cada any 55.000 milions cúbics de gas. I malgrat la resolució aprovada fa poc pel Parlament Europeu, que insta a aturar el projecte per reduir la dependència del Kremlin, a Rússia creuen que s'inaugurarà, com estava previst, a finals d'aquest any.

Aleksei Grivatx, de la Fundació Russa de Seguretat Energètica:

"L'any passat, l'hivern va ser molt fred a Europa i totes les rutes del gas rus van treballar a la màxima capacitat."

La Casa Blanca vol que s'aturi el projecte

A banda de diversos països europeus, també la Casa Blanca, interessada a vendre gas liquat nord-americà, pressiona perquè s'aturi el projecte i acusa Alemanya de ser captiva del gas rus. Trump, dimecres, no descartava sancionar les empreses que participen en el Nord Stream 2.

Donald Trump, president dels Estats Units:

"M'ho estic rumiant. Soc qui va alertar del problema del gasoducte. Vaig dir: 'Com pot ser? Estem protegint Alemanya de Rússia i Rússia rep milers de milions de dòlars d'Alemanya.'"

Però les màquines no paren a la costa russa del Bàltic. El projecte és necessari, defensen des de Moscou, perquè encara que gairebé el 40% del gas que es consumeix a la UE ja és rus, la demanda creix.

Malgrat les amenaces de Brussel·les i Washington, el Kremlin confia bàsicament en una pregunta: d'on trauria Alemanya el mateix volum de gas al preu que l'ofereix Rússia?