Teràpia blava: fer activitats en zones de mar millora la salut i el benestar

Estar en contacte amb zones marines o altres espais exteriors amb presència d'aigua pot millorar la salut mental, sobretot en persones que prenen medicació per malalties mentals cròniques.

Aquesta és una de les conclusions del primer estudi científic plantejat per avaluar els efectes del busseig en la salut mental. El van dur a terme Arnau Carreño i Josep Lloret, de la Càtedra d'Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona (UdG), i Mireia Gascon i Cristina Vert, de l'ISGlobal, la Universitat Pompeu Fabra i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). Es va publicar l'octubre del 2020 a l'International Journal of Environmental Research and Public Health.

L'estudi es va fer al cap de Creus i zones adjacents amb 176 submarinistes i un grup control format per 70 usuaris de les platges. Els submarinistes van fer dues immersions després d'un breu curset per evitar impactes ambientals negatius, sobretot en gorgònies i corals, entre altres espècies.

Els qüestionaris sobre l'estat d'ànim van mostrar que tant els bussejadors com els banyistes experimentaven millores després de les activitats i que no hi havia diferències destacables entre els dos grups. Però sí que es va constatar que els efectes eren més acusats en les persones que prenien medicació per malalties mentals cròniques, que serien, per tant, les més beneficiades.

Tal com deien els investigadors, calen més recerques sobre l'impacte en la salut del contacte amb el que s'ha anomenat Espais Blaus, en anglès Blue Spaces, que es defineixen com espais exteriors, naturals o artificials, on la gent pot entrar en contacte amb l'aigua. Poden ser, doncs, zones costaneres, però també rius, llacs, basses artificials i altres llocs.

Prova amb pacients oncològics

La recerca feta al cap de Creus s'emmarca en un projecte més ampli de la Càtedra d'Oceans i Salut Humana de la UdG. Dintre d'aquest projecte hi ha un estudi pilot descrit aquest any a la revista Atención Primaria, que a més de la UdG implica centres d'atenció primària de Roses, Castelló d'Empúries, Tossa de Mar i Montilivi/Vila-roja, l'Institut Català d'Oncologia, la Fundació Roses contra el Càncer i Oncolliga Girona. L'estudi inclou dos grups de pacients oncològics, sense malaltia activa, de Roses i Tossa.

L'objectiu era comparar l'efecte de tres intervencions --caminar per la costa, nedar i practicar esnòrquel (busseig amb tub)- amb la no intervenció. Cada participant va fer dotze sessions, quatre de cada tipus, al Parc Natural de Cap de Creus o a la costa de Tossa.

El projecte va ser finançat per un ajut E-Health al Col·legi Oficial de Metges de Girona i un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca al GALP Costa Brava (Grup d'Acció Local Pesquer).

L'estudi ha avaluat, mitjançant qüestionaris epidemiològics, si aquestes activitats poden contribuir a millorar la freqüència cardíaca, la tensió arterial i la qualitat del son, i si també millora el benestar dels pacients oncològics.

Un altre fet a comprovar és si existeix un gradient de benefici positiu segons el grau de contacte amb el mar. És a dir, si l'esnòrquel, per exemple, aporta més beneficis que caminar vora el mar.

Els resultats ja han estat sotmesos a una revista científica internacional per a la seva validació per experts independents.

Promoure la Recepta Blava

A partir dels resultats obtinguts s'establirien les bases per al que s'anomena Recepta Blava, que es podria incloure en programes similars a les Receptes Verdes (Green Presciptions) que es desenvolupen a alguns països, com ara Escòcia.

L'Agència de la Natura d'Escòcia ha promogut l'anomenat Servei de Salut Natural, que aprofita el valuós patrimoni verd d'aquest país com a recurs per abordar alguns temes de salut i benestar en una població progressivament envellida i amb més gent amb problemes crònics.

Però al Regne Unit també hi ha programes de Recepta Blava, impulsats per entitats sense ànim de lucre com el Wildfowl and Wetlands Trust (WWT) o la Sea Sanctuary. I centres i grups d'investigació per estudiar els beneficis dels espais blaus per a la salut, com ara l'European Centre for Environment and Human Health de la Universitat d'Exeter.

El doctor Josep Lloret, biòleg marí i pesquer a l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la UdG i director de la Càtedra Oceans i Salut Humana, comenta al 324.cat per què fins ara s'han fet molts menys estudis sobre salut i espais blaus que sobre salut i espais verds:

"A terra, en general, els estudis de qualsevol mena són més fàcils. A mar la logística és major, sobretot quan es treballa amb persones que han patit una malaltia, algunes de les quals no havien fet mai, per exemple, snorkel. Tot i què a les primeres sessions per algunes persones va costar una mica, es van acostumar ràpid".

Tot i així, afegeix que "hi ha estudis efectuats al Regne Unit que, comparant els espais blaus amb els espais verds, han trobat beneficis per al benestar de les persones en general, però superiors en els espais blaus".

Per exemple, investigadors escocesos de la Universitat Caledoniana de Glasgow van publicar l'any passat un estudi a l'International Journal of Environmental Research and Public Health on mostraven que passar temps en espais blaus disminueix el risc d'estrès, ansietat, obesitat, malaltia cardiovascular i mort prematura.

Els autors van comprovar que els efectes positius dels espais blaus són consistents amb els que diversos estudis apunten per als espais verds. Sobre aquests darrers, com dèiem, n'hi ha molts més. Un de recent, fet a Catalunya, mostra que viure a menys de 300 metres d'una zona verda redueix un 16% el risc de tenir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars.

Des de la Càtedra d'Oceans i Salut Humana de la UdG s'han fet altres estudis. Un es va publicar al desembre de l'any passat als Annals of Leisure Research i hi van participar també investigadors de l'INEFC (Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya) i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A partir d'entrevistes amb 24 monitors de natació que treballen al Parc Natural de Cap de Creus o al Golf de Roses, van concloure que esports aquàtics no motoritzats, com natació, submarinisme, caiac, navegació a vela o surf, milloren la salut física i mental dels que els practiquen.

Les entrevistes revelen que nedar, bussejar o practicar la vela o el caiac proporciona sentiment de llibertat, posa els practicants en contacte amb la natura i amb ells mateixos i millora la concentració, la coordinació i la respiració. "És una mena de meditació per trobar-te a tu mateix", afirmava un dels instructors.

Fer de la costa catalana un gran Gimnàs Blau

Tots aquests estudis destaquen els beneficis del contacte amb la natura, sigui en espais blaus o verds, fins i tot espais verds artificials com els parcs urbans. Segons el doctor Lloret, "cadascú optarà d'una manera o altra per fer aquest contacte, sigui amb una simple passejada o bé fent activitats esportives a la natura i tothom ha d'utilitzar els espais blaus i verds que tingui més propers":

"El problema és que moltes persones no utilitzen els espais blaus i quan ho fan, ho fan de manera poc saludable per a ells i el medi ambient (com passa amb les motos aquàtiques o els creuers turístics). No tot el que es fa a mar és sostenible i saludable, però sabem que el mar pot oferir diferents opcions per fer activitats sostenibles i saludables."

A Catalunya hi ha molts espais blaus, tant a la costa com a l'interior, que es podrien aprofitar més per millorar la salut i el benestar. Lloret creu que "dins l'Estratègia Marítima de Catalunya hi ha una oportunitat per fer de la costa catalana un gran Gimnàs Blau on poder practicar activitats saludables i sostenibles".

Recalca que tot això s'ha de fer bé, "de manera regulada si es fan dins de reserves marines". I si bé calen més estudis, ja es poden aplicar els resultats existents "per poder valorar aquests espais blaus com actius en salut, per promoure la salut de les persones".

Als CAP de Roses, Castelló d'Empúries i de Tossa de Mar, en col·laboració amb la Càtedra, "el metge recomana al seu pacient, quan sigui possible, la pràctica de determinades activitats en els espais blaus. Esperem que aquestes iniciatives s'estenguin a altres poblacions costaneres", conclou.