Vist per a sentència el judici contra Francesc Homs pel 9-N al Tribunal Suprem

En la seva intervenció final en el judici pel 9-N al Tribunal Suprem, el diputat del PDeCAT i exconseller de la Generalitat Francesc Homs ha dit que es declara innocent de l'acusació pels delictes de prevaricació i desobediència que li fa la fiscalia. Homs, però, ha dit que assumeix haver "comès" els fets que se li atribueixen.

L'exconseller ha dit que l'ha sorprès la "insistència" del fiscal a imputar-li els delictes, i s'ha queixat que hagi dit que amb el 9-N s'havia fet un "pols a l'estat":

"Si organitzar una consulta és fer un pols a l'estat, jo no vull formar part d'aquest estat."

Fent referència directa a una altra afirmació del fiscal, que ha assegurat que la democràcia consisteix a obeir la llei, Homs ha dit que a Espanya hi ha hagut moltes lleis "dictades sense que hi hagués democràcia".

Homs ha afirmat que, davant "una reivindicació persistent del poble de Catalunya", l'estat ha emès primer un "no polític", després un "no constitucional", i ara està a punt d'emetre un pronunciament penal, que ha qualificat de "gran error", perquè, ha afirmat, "si es pensaven que tancaven una porta, n'han obert una altra de més gran."

Homs ha acabat la seva intervenció, no gaire llarga, amb una cita d'un article de Joan Maragall. En aquest article, i en un diàleg imaginari amb els poders de l'estat espanyol que qualificaven el catalanisme com a "quatre bojos, quatre criminals de lesa pàtria", Maragall replicava: "Nosaltres som els que fem pàtries noves."

El fiscal manté la petició de 9 anys d'inhabilitació

El fiscal Jaime Moreno ha començat el seu informe final ratificant la petició de 9 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Homs per prevaricació i desobediència. Segons ha dit, ho fa perquè considera que l'exconseller va vulnerar els articles 404 i 410 del Codi Penal, perquè, com a organitzador del 9-N, va desobeir el Tribunal Constitucional:

"El TC és el màxim intèrpret de la Constitució per atorgar o denegar competències als diferents òrgans públics, i això porta a la idea preliminar: la democràcia no és sinó la submissió de tots els poders públics a la llei."

"Faig allò que desitjo encara que el TC m'ho hagi prohibit."

El fiscal ha afirmat que l'essencial del cas és que la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2014, que prohibia el procés participatiu, era idèntica a l'anterior del setembre, que havia prohibit la primera consulta. Moreno ha dit que la primera es va entendre i obeir perfectament, però que la segona "no es va voler entendre."

El fiscal ha destacat que es van gastar més de 800.000 euros en publicitat institucional i que el gruix es va enviar després del 4 de novembre, i ha afirmat també que els voluntaris que van participar en el procés participatiu s'ho van trobar tot preparat als llocs de votació. Moreno ha exposat això i altres detalls sobre la participació dels voluntaris per afirmar que no ho van organitzar ells.

Labarta critica la celeritat per parar la primera consulta

L'advocada de Francesc Homs, Eva Labarta, ha començat les seves conclusions demanant que els sentiments es deixin a banda en aquest judici. En aquest sentit, ha elogiat l'informe del fiscal, però ha afirmat que les expressions que ha utilitzat sovint en la seva exposició, com "abús de dret" i similars, les podia fer servir ella en sentit contrari.

Labarta ha volgut introduir context en el cas, remuntant-se a la sentència del TC del 2010 que va retallar l'Estatut català i el que aquesta acció va provocar. En aquest sentit, l'advocada s'ha queixat de la celeritat amb què es va bloquejar la primera consulta convocada pel govern català, a finals de setembre del 2014 i en ple cap de setmana:

"En 36 hores, quatre òrgans de l'estat es van reunir, el Consell d'Estat, el Consell de Ministres, el TC i el BOE, i actuen a l'uníson amb una celeritat meteòrica per suspendre una llei aprovada majoritàriament pel Parlament. Aquesta velocitat no seria criticable si fos habitual."

"Com és possible, algú els ha donat instruccions? No hi ha temps. Sense instruccions concretes, la possibilitat existeix, però resulta difícil de creure, i la inferència que pot fer un ciutadà que s'ho miri és que s'estan seguint unes directrius determinades."

Segons ha explicat Labarta, la sentència del TC per la primera prohibició no va arribar fins al febrer del 2015. A més, ha contradit el fiscal afirmant que la primera providència podia semblar similar a la primera, però que era molt diferent, perquè la primera es referia a una llei, i la segona es referia a un procés participatiu i prou.

Labarta ha afirmat que està convençuda que, si al 9-N només hi hagués participat 60.000 persones, "no seríem aquí", i ha retret al govern espanyol haver canviat de parer en pocs dies, perquè va passar de considerar-ho "una ocurrència" a enfadar-se molt. Segons Labarta, això va ser un abús de dret, perquè el govern Rajoy va forçar la prohibició amb un automatisme que obligava el TC a dictar una suspensió:

"Aquesta via no està pensada per a aquestes situacions, i no és adequada. Però entre l'ocurrència i l'enfadament van passar massa dies i se'ls havia fet tard."

L'advocada ha fet referència a les 34 sentències del TC favorables a la Generalitat que el govern espanyol no ha complert, i es queixa que això no hagi motivat accions judicials equivalents a les que han portat a aquest judici i, en canvi, per una suposada desobediència a una providència del mateix tribunal, "tenim mig govern de Catalunya assegut al banc dels acusats".

Labarta ha elogiat l'informe que la junta de fiscals de Catalunya va fer el 2015 per rebutjar posar una querella pel 9-N; l'ha qualificat d'"impecable", i ha afirmat que va ser substituït per una querella redactada des de Madrid que els fiscals van haver d'acatar.

Els perits de la Guàrdia Civil fan una declaració molt similar a la de l'altre judici del 9-N

La sessió ha començat a les 10 del matí amb la declaració dels últims testimonis, els agents de la Guàrdia Civil que han aportat proves pericials. Els agents, els mateixos que van declarar en el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel mateix cas al TSJC, a preguntes del fiscal han donat detalls dels arxius informàtics utilitzats en el procés participatiu del 9 de novembre del 2014 que han analitzat.

Igual que en el judici del TSJC, els perits han explicat que a la pàgina web participa2014.org s'hi van afegir o modificar arxius després de la providència del TC que prohibia el procés participatiu, en concret, els dies 4, 7 i 10 de novembre. Els agents han dit que només han pogut analitzar el codi font, però han certificat que la pàgina web no es va desactivar, i que, de fet, encara està activa.