Tercera carta d'Albares a Metsola per demanar l'ús del català a l'Eurocambra: "És prioritari"

Tercera carta del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, a la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, perquè permeti l'ús del català i la resta de llengües cooficials de l'Estat al Parlament Europeu. En la missiva, Albares diu que per a Espanya "és un afer prioritari" i recorda que més de vint milions de ciutadans viuen en territoris on es reconeix l'oficialitat del català, el basc o el gallec.

El titular d'Exteriors ha destacat que el reconeixement de les llengües cooficials a l'Europarlament és "un element essencial de la identitat espanyola, inherent a les seves estructures polítiques i constitucionals fonamentals". També ha afegit que ja són llengües de treball al Congrés i al Senat i que compta des de fa anys amb acords administratius sobre el seu ús en altres institucions de la Unió Europea.

És la tercera vegada que Albares fa aquesta petició per carta a Metsola, l'última al març d'aquest any, però fins ara no ha obtingut resposta. En aquesta ocasió, li ha demanat poder abordar personalment amb ella la qüestió i ha sol·licitat que ho porti a votació de la mesa de l'Eurocambra, aprofitant "l'ocasió privilegiada" de l'inici de la legislatura per donar-hi un nou impuls.
 

Cal una majoria a la mesa a favor de l'ús del català

Fins ara la qüestió sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec no s'ha arribat a votar al Bureau, nom amb què es coneix mesa del Parlament Europeu. Perquè això passi, la presidenta Metsola, del grup popular, hauria d'incloure-la a l'ordre del dia.

Si l'assumpte s'arribés a votar a la Mesa, caldria el suport de set dels catorze vicepresidents de l'òrgan. En la legislatura anterior no hi havia una majoria a favor de tirar endavant la proposta, però ara la composició de l'organisme ha canviat, amb cinc representants dels socialdemòcrates. El partit socialista, representant a la mesa per l'eurodiputat del PSC Javi López, és més optimista per desbloquejar l'ús del català a la Cambra de Representants.

Sigui com sigui, l'ús del català al Parlament Europeu no comportaria l'oficialitat de la llengua a la Unió Europea. Perquè això passés, ho hauria d'aprovar el Consell Europeu per unanimitat dels 27 estats membres. Aquesta qüestió es va tractar per última vegada al març, però no es va arribar a votar.
 

El govern d'Illa aplaudeix la petició d'Albares

El govern de la Generalitat ha reaccionat a la carta del ministre d'Exteriors espanyols dient que és "una bona notícia". Fonts del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior han traslladat a l'agència ACN que coincideixen que l'ús del català en l'àmbit institucional europeu és "una prioritat" i que constaten que el govern de Pedro Sánchez "es pren molt seriosament la qüestió".

Des del Departament també expliquen que les administracions espanyola i catalana --totes dues governades pels socialistes-- treballaran "colze a colze" per aconseguir l'objectiu.
 

Espanya incompleix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries

Paradoxalment, la petició d'Albares coincideix amb un toc d'alerta per part d'una altra institució europea. El Consell d'Europa ha publicat aquest dimarts un informe del Comitè d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en què qualifica de "molt preocupant" la sentència del TSJC que imposa un 25% de castellà a les aules de Catalunya.

L'organisme internacional considera que l'Estat incompleix diverses parts d'aquest tractat europeu. Entre altres conclusions, l'informe posa el focus en la disminució de l'ús del català a les aules de secundària, l'ús residual de la llengua en l'àmbit judicial o l'oferta "limitada" en català a les plataformes de continguts audiovisuals.