Tercera reforma constitucional en 40 anys, ara per limitar els aforaments

Tercera reforma constitucional en 40 anys. Primer va ser perquè els europeus poguessin votar a les municipals; després, per garantir l'estabilitat pressupostària i el pagament del deute. I, ara, la tercera: per limitar els aforaments.

El Consell de Ministres ha aprovat la modificació de dos articles de la Carta Magna, el 71 i el 102. Limitarà els aforaments dels membres de l'executiu, dels diputats i dels senadors en l'exercici del seu càrrec. En queden exclosos els diputats autonòmics, que dependran de cada comunitat.

Dins d'Espanya, Múrcia és l'única comunitat que ha eliminat els aforaments del seu govern i dels diputats autonòmics. Andalusia s'hi va comprometre en el pacte d'investidura amb Ciutadans. Però la legislatura s'ha acabat i els aforaments segueixen intactes.

Aprovació per tres cinquenes parts

Sánchez no ha presidit la reunió del govern espanyol perquè és a Buenos Aires participant en la cimera del G20. La vicepresidenta, Carmen Calvo, l'ha substituït.

La proposta de reforma constitucional ja la va anunciar Sánchez en complir cent dies com a president. Requereix el suport d'una majoria de tres cinquenes parts tant del Congrés com del Senat. De moment, Ciutadans ja ha anunciat que hi votarà en contra perquè considera que la reforma es queda curta.

La situació dels aforaments a Espanya

La Constitució del 78 va establir que la responsabilitat penal del president i del seu govern només és exigible davant del Tribunal Suprem. lgual que la dels diputats i senadors. Són els aforats, les persones que per la seva responsabilitat no poden ser jutjades per tribunals ordinaris.

Però n'hi ha més, moltes més. Gairebé 250.000. Més de 17.000 són polítics, jutges, fiscals, tot el poder judicial regulat per llei orgànica. Però també els defensors del poble i els membres del Consell d'Estat. I govern i diputats autonòmics via Estatut.

La família reial està aforada des del 2014. Però el col·lectiu més gran és el de les forces de seguretat: 232.000 persones.

I tot plegat per què? Doncs per evitar pressions als tribunals ordinaris. Els crítics amb els aforaments creuen que s'està vulnerant el principi d'igualtat dels ciutadans davant de la justícia.

Als Estats Units no hi ha aforaments, ni al Regne Unit, ni a Alemanya. A Itàlia i a Portugal, només està aforat el president de la república. Com a França, a més del govern.