Teresa Cunillé, 100 anys d'una de les actrius més importants del segle XX

Acaba de fer 100 anys, però té l'agenda plena tota la setmana, amb celebracions familiars i homenatges públics. Teresa Cunillé és una de les actrius més importants del segle XX. I, tot i que fa gairebé 20 anys que està retirada, també és una de les actrius més estimades de casa nostra.

Molta gent la recorda per les sèries que va fer a TV3, però Teresa Cunillé ha estat sobretot una dona de teatre. Va començar amb només 7 anys a Sabadell amb la companyia d'aficionats que dirigia el seu pare. Encara recorda la frase que va dir: "La meva mare diu que em doni 100 grams de farina."

"Em trobo que vaig pel carrer i la gent encara em coneix... És molt emocionant."

El seu primer paper llarg va ser amb 13 anys a la sarsuela "La del manojo de rosas". Començaven set dècades fent teatre, fent-lo en català al Romea, en els anys més difícils del franquisme, i sempre amb la complicitat del seu marit, el també actor i director Domènec Vilarrasa.

Ha fet grans clàssics del teatre català, però també autors contemporanis. Recorda que amb Hermann Bonnín van ser els primers a fer en català l'obra "Abans de la jubilació" de Thomas Bernhard. Però si ha tingut un autor de capçalera, aquest ha estat Josep Maria de Sagarra, amb obres com "L'hostal de la Glòria", en què ha fet tots els papers: de nena, de germana, de Glòria i de vella.

Per això, per acomiadar-se dels escenaris va fer "Dones com jo: heroïnes de Sagarra", una selecció de monòlegs de personatges femenins de les obres de Sagarra que el Teatre La Gleva ha recuperat amb una nova dramatúrgia i amb l'actriu Lali Barenys de protagonista.

Però encara tornaria a fer un últim paper a "El jardí abandonat", de Santiago Rusiñol. D'això ja fa 17 anys. I des de llavors que s'enyora: "Allò d'anar-hi cada dia, maquillar-te, sortir a escena... Tot això ja fa anys que ho trobo a faltar."

Companys de professió l'homenatjaran al Romea, on va actuar cada dia durant onze anys, el dilluns 28. L'acte, a iniciativa de la fundació del Romea i de la propietat del teatre, coincidirà amb la quarta convocatòria del Premi Teresa Cunillé de recerca en el teatre català del segle XIX i XX.

Tot i que confessa que no va ser mai gaire bona estudiant, encara té bona memòria i continua recitant poemes cada dia. Per nosaltres, ha escollit uns versos que recitava en els festivals que el seu pare organitzava per recollir diners per als hospitals durant la Guerra Civil.