Terrassa buscarà nens robats o desapareguts en la riuada del 62: "Volem saber què va passar"
Es calcula que una cinquantena de nens van desaparèixer o van ser robats aprofitant la situació caòtica que vivia la ciutat durant l'aiguat
L'Ajuntament de Terrassa ha anunciat l'obertura d'un procés per trobar infants robats en la riuada que l'any 1962 va afectar gran part del Vallès Occidental. El consistori ha iniciat els tràmits coincidint amb el 62è aniversari dels fets, que van deixar, només a la ciutat de Terrassa, prop de 300 morts.
Nens Desapareguts és una entitat que ha estat treballant durant molts anys, amb declaracions, pistes i recerca de testimonis, però no ha estat fins ara que l'Ajuntament de Terrassa ha decidit sumar-se a aquesta recerca per ajudar a determinar quants casos de nens i nenes desapareguts hi ha i facilitar a les famílies els procediments de reclamació i investigació. Tota la informació recollida es posarà a disposició de les famílies i les autoritats pertinents.
Aquesta iniciativa s'ha presentat a la "zona zero" de la riuada, en el marc de la commemoració dels fets i l'inici d'una investigació en profunditat. No només es buscaran infants desapareguts, sinó que s'identificarà aquelles víctimes que fins ara no ho estaven i tot això permetrà quantificar les dades totals de les víctimes.
La riuada del 1962
La nit del 25 de setembre de 1962 hi va haver una tempesta extremadament violenta que va afectar les ciutats de Terrassa i Rubí, al Vallès Occidental. La tempesta va desencadenar una riuada que va provocar més d'un miler de víctimes mortals i de desapareguts, entre els quals hi havia molts menors d'edat.
Aquesta riuada va deixar una empremta en la consciència col·lectiva de Terrassa i els municipis que es van veure més afectats a la comarca.
L'impacte per a les víctimes va ser molt notable: persones desaparegudes, pèrdues materials i els efectes de la tempesta sobre el paisatge de la ciutat, especialment dels barris més propers a les rieres del Palau i de les Arenes.
Nens i nenes... desapareguts o robats?
L'entitat Nens Desapareguts fa anys que investiga per intentar trobar respostes a la tragèdia. Fa 20 anys, després de llegir retalls de premsa de l'època, van adonar-se que hi havia moltes preguntes i poques respostes, moltes de les quals sobre què havia passat amb una gran quantitat d'infants que mai més van ser localitzats, i que es va donar per fet que van anar a parar al mar.
Josep Maria Pi Janeras és un activista supervivent de les riuades que ha investigat molt sobre aquest succés. En el documental de TV3 "Sense Ficció: Els nens de la riuada" explica la qüestió del tràfic de menors:
"Hi havia uns nens allà que s'havien recollit de la riuada i de cop i volta ningú sabia on havien anat a parar. D'això encara no se n'ha tornat a saber res i hi ha moltes famílies que encara estan buscant aquests nens.
Han trobat alguns cossos, però d'altres no; però no és una qüestió de trobar cossos, és qüestió que expliquin quins nens hi havia en aquests centres. L'Ajuntament de Terrassa i l'Església haurien de donar moltes explicacions."
La riuada va desestructurar moltes famílies, que van quedar trencades amb la mort de molts dels seus membres. Es tem que, durant els moments caòtics que vivia la ciutat en aquell moment, s'aprofités per segrestar infants, com explica l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart:
"Calculem que estem parlant de 50 o 60 nens desapareguts o que van ser robats, alguns van desaparèixer perquè els van robar, i volem saber què va passar aquella nit i què va passar els dies posteriors, què no va fer el règim franquista i què cal fer ara mateix per reparar el dany de moltes famílies."
La fundadora de Nens Desapareguts, Ana Martínez, explica que "tenen indicis i molts silencis" però no proves que part de la canalla podria estar viva amb famílies que no eren la seva el setembre de 1962. Fins i tot han localitzat cartes que reclamen nens en adopció, informació que el règim franquista va amagar, assegura.
"Tenim una oportunitat de restaurar el dolor, el ressentiment i la ràbia de la gent que va viure la riuada", detalla Martínez, que considera que l'única manera de trobar pau és obtenir respostes sobre què va passar amb aquells infants. La reparació és un deute de la ciutat des de l'any 1962, cap ajuntament democràtic ha pres com a pròpia la iniciativa", afegeix.
L'Ajuntament aportarà una partida inicial de 6.000 euros i es vol establir un cens tan exacte com es pugui de les víctimes mortals, persones ferides i desaparegudes, així com de les víctimes no identificades. Es desconeix ara com ara amb exactitud la xifra, i s'ha previst encarregar un estudi al Centre d'Estudis Històrics de Terrassa per recollir els noms i cognoms d'aquestes persones.
També s'impulsarà un procés d'identificació de víctimes no identificades de la riuada, per part de familiars directes o persones amb interès acreditat, garantint la privacitat i demanant la màxima sensibilitat possible als interessats.
L'Ajuntament té previst celebrar un ple extraordinari en homenatge i memòria a les víctimes de la riuada del 1962 el 25 de setembre que ve. A més, es crearà un nou espai monogràfic al web municipal, que serà el primer pas per definir i establir un nou espai temàtic al Museu de Terrassa, a partir del 2025.
Podeu recuperar el document "Els nens de la riuada":
