"T'estem buscant", una campanya per trobar nens robats

Famílies de nadons robats fan una crida als seus fills a través d'una nova campanya. Amb el lema "T'estem buscant", 300 famílies catalanes volen guanyar visibilitat i recuperar nens desapareguts fins a la dècada dels 90.

La Dolores Pimienta i el seu fill Manuel tenen molt clar que els van robar un fill i germà i no pensen parar de lluitar per intentar trobar-lo. Han passat 57 anys, però la Dolores conserva fresc el record d'un dels moments més durs de la seva vida.

"Ve l'infermera i et diu que el teu nen ha mort i llavors li dic 'Com? Que em diu? Si jo l'he vist bé!'. I em diu 'Doncs ha mort, ha mort. Ja li hem donat sepultura, vostè no es preocupi de res perquè ja està enterrat."

El seu fill Manuel s'ha agafat com un repte personal demostrar que el germà que mai va conèixer no va morir, sinó que va ser robat i venut a una altra família. Per això ha recollit molts documents, alguns dels quals avalarien clarament les seves sospites.

En Manuel i la Dolores s'han trobat amb altres persones que estan en la mateixa situació. Des de l'associació SOS Bebès Robats han iniciat una campanya adreçant-se directament als nens que els van prendre...

Adelina Ruiz Santos és la presidenta de l'Associació.

"El govern s'ha d'implicar i fer una llei per ajudar-nos, per tenir justícia gratuïta, un banc d'ADN, ajuda psicològica... Perquè hi ha moltes famílies destrossades. No només les biològiques ho estem passant malament, perquè tenim la vida destrossada, les famílies adoptives moltes també ho passen malament perquè també les van enganyar."

♦ Admesa a tràmit una querella pel possible robatori d'un nadó el 1987 a la Clínica Dexeus

La majoria de les 300 denúncies presentades s'han arxivat per falta de proves, però, segons l'associació, com a mínim hi ha hagut 5 casos en què fills i mares s'han pogut retrobar.

Calculen que de nadons robats n'hi van haver 30.000. Es tractava, diuen, d'una xarxa integrada per metges, monges, infermeres i capellans que van operar entre el 1940 i el 1990.

I de familiars afectats n'hi ha de diverses edats i procedència. Com la mateixa Adelina Ruiz, que té 58 anys i busca les seves filles bessones nascudes l'11 de desembre de 1980 a la Maternitat de Barcelona.

"Els governs que hem tingut i tenim no estan fent el que haurien de fer per esclarir tant de dolor que tenim els familiars que busquem els nostres nens, i aquests nens, ja convertits en adults, per saber la veritat de la seva identitat. En aquest país s'intenta tapar tota aquesta història fosca. No volen remoure la memòria i s'intenta fer callar les nostres veus."

Un altre cas és el de l'Ana Páez, de 59 anys.

"Fa 36 anys que estic de dol per un fill que tinc la certesa que està viu. Els governs no volen que aquesta agonia acabi. Però som mares i continuarem lluitants mentre tinguem vida."

♦ Austràlia demana perdó pels 150.000 nens robats durant 30 anys a mares solteres

La Dolores Pimienta expressa així què lluita per trobar el seu fill:

"Què voldria? Que aparegués o saber si ha mort... L'únic que voldria és que aparegués abans de morir-me i veure'l, estigui com estigui. Perquè és molta pena que tinguis un fill i te'l treguin d'aquesta manera, que te'l robin. Que robin una altra cosa! Però un fill fa molt de mal. Perquè les mares saben com s'estima un fill."