Testimonis contraposats sobre les possibles pressions als instituts pel 9-N

Aquest dimarts ha continuat el judici pel 9-N, i ho ha fet amb l'inici dels interrogatoris als testimonis. El matí s'ha dedicat primordialment a interrogar diverses persones que es van veure implicades en la gestió com a col·legis electorals en el procés participatiu del 9 de novembre del 2014 dels instituts dels Serveis Territorials d'Ensenyament de Barcelona Comarques.

El primer ha estat l'inspector d'Ensenyament Josep Alsina, que ha dit que, en una reunió convocada el 16 d'octubre per la directora d'aquests Serveis Territorials, Montse Llobet, per donar a les direccions dels centres educatius instruccions sobre com s'organitzaria el 9-N, els responsables d'alguns centres van demanar les instruccions per escrit, i que Llobet es va negar a fer-ho.

Alsina, que ha assegurat que hi va haver pressions perquè els instituts participessin en l'organització del 9-N, ha dit que va recomanar a les directores que reclamessin les instruccions escrites, i que també ho va demanar a la mateixa Llobet mitjançant un document oficial.

Els van demanar que s'abstinguessin d'"actuar"

El segon testimoni ha estat Jesús Rul, també inspector d'Ensenyament, actualment jubilat. Rul ha dit que el seu superior, l'inspector en cap dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques, Francesc Güell, els va dir als inspectors, en una reunió a finals d'octubre del 2014, que s'abstinguessin d'"actuar" com a inspectors.

L'exinspector ha dit que va negar-se a acatar-ho, perquè creia que entrava dins del seu camp professional, que és l'assessorament als directors dels centres. Rul ha afirmat que "hi havia interès" per part de la Generalitat que els directors dels centres s'impliquessin en l'organització, i que si no volien fer-ho busquessin voluntariat per encarregar-se'n. Segons ha dit, tot això era poc normal i va inquietar alguns directors.

Montse Llobet: "No donàvem cap instrucció per escrit"

La tercera testimoni ha estat Montse Llobet, directora dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques d'Ensenyament el 2014, que ha assegurat que la reunió amb els directors dels centres de la seva demarcació la va fer per iniciativa pròpia, sense haver rebut cap ordre de fer-la.

Llobet, que ha qualificat la reunió d'"informal", ha dit que, a pesar que hi va haver directors que ho van demanar, no es van donar instruccions per escrit perquè no estava previst:

"No se'n van donar, algun va dir-ho, però li vaig dir que no en donaríem cap, perquè no teníem instruccions per donar. No donàvem cap instrucció al respecte."

L'ara exdirectora de Serveis Territorials ha dit que només un de la cinquantena de directors es va negar a facilitar l'institut pel 9-N.

Una directora nega cap mena de pressió

La directora de l'Institut Pompeu Fabra de Badalona, Josefa Bosch, quarta testimoni, ha dit que va demanar instruccions per escrit a Montse Llobet, però que no n'hi van donar. A pesar d'això va facilitar l'ús del centre pel 9-N perquè li van donar un document que l'eximia de qualsevol responsabilitat. També ha negat haver rebut cap mena de pressió durant aquest procés.

Bosch també ha dit que al seu centre ningú es va inscriure com a voluntari, i que per això van portar les claus al Departament d'Ensenyament perquè les lliuressin als voluntaris. L'encara directora del centre també ha dit que l'inspector Josep Alsina li va anar a buscar el document que certificava l'entrega de les claus al Departament d'Ensenyament, i que es va sentir molt molesta quan va veure el document filtrat a la premsa.

Segons Francesc Güell, Josep Alsina es "va excedir en les seves funcions"

El cinquè testimoni relacionat amb l'ús dels instituts com a col·legis electorals pel 9-N ha estat Francesc Güell, que llavors era inspector en cap dels Serveis Territorials d'Ensenyament de Barcelona Comarques. Güell ha afirmat que l'inspector Josep Alsina "es va excedir" en les seves funcions quan va reclamar a Montse Llobet que posés per escrit les instruccions.

Francesc Güell, actualment jubilat, ha afirmat que els inspectors no tenien cap competència en aquest assumpte, i per això va demanar-los que no hi intervinguessin. Güell també ha assegurat que des d'un primer moment va tenir clar que l'ús dels instituts es feia com a activitat emparada per la Generalitat.

La directora que va negar-se a donar les claus

El sisè testimoni ha estat Dolores Agenjo, que llavors era directora de l'Institut Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat. Agenjo ha afirmat que en la reunió del 16 d'octubre Montse Llobet va demanar als directors que col·laboressin activament en l'organització del 9-N. Segons ha dit, havien d'encarregar-se de buscar voluntaris i gestionar la recepció de les urnes, els ordinadors i altre material.

Agenjo ha explicat que en la reunió es va dir que aquesta implicació era voluntària però "convenient", i que ella va decidir inhibir-se. Ha afegit que fins al 6 de novembre ningú no es va posar en contacte amb ella i que ho van fer perquè entregués les claus del centre de cara a la consulta del 9-N, i que ella va reclamar una ordre per escrit.

Això va motivar una sèrie de trucades personals entre ella i Llobet, que en principi va accedir a donar-li el document. Però que quan ella li va dir que en donaria còpia a la delegació del govern espanyol i a l'alta inspecció del Ministeri d'Educació, Llobet va retirar la demanda i l'institut finalment no va ser col·legi electoral.

Interrogatoris a 15 testimonis en la segona jornada del judici

El judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel procés participatiu del 9-N continua aquest dimarts amb l'interrogatori d'una quinzena de testimonis, després que aquest dilluns intervinguessin els tres acusats, que van respondre preguntes només de les respectives defenses. El coordinador de l'operatiu de la consulta, Joan Cañada, o l'exdirector gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat Jordi Escalé són alguns dels que declararan com a testimonis.

També estan citats el president del grup Focus, Daniel Martínez, que va organitzar el centre de premsa; la directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), Elisabet Abad, que va fabricar les urnes i les paperetes, i dos informàtics de T-Systems, que haurien fet la base de dades de votants.