Testimonis que han pogut fugir de Mariúpol: "Ens jugàvem la vida buscant aigua o menjar"

La ciutat de Mariúpol ha viscut, com cap altra, la devastació de la guerra. Milers de persones, potser desenes de milers, hi han mort pels bombardejos russos. Els que han sobreviscut, ho han fet en unes condicions pèssimes, malvivint amagats en soterranis i garatges d'on només sortien per anar a buscar aigua o menjar.

Ara, alguns dels que han patit aquest horror ja han pogut fugir i han arribat a la ciutat de Zaporíjia, a uns 240 quilòmetres. Des d'allà, han explicat les experiències esgarrifoses que han hagut de viure.

"Tot i que a Zaporíjia també sonen les alarmes antiaèries, almenys no hi cauen bombes", expliquen angoixades la Marina i l'Olena, dues amigues que vivien a Mariúpol i que fa només dos dies que han arribat al seu nou refugi.

"A Mariúpol no hi ha sirenes, només bombes. La gent s'ha acostumat a les bombes; sap distingir si en caurà una o si el que se sent és un avió."

Olena explica també que quan un míssil va destruir casa seva, va baixar a viure amb els veïns a l'aparcament de l'edifici. Eren uns dos-cents. Només sortien a la superfície comptades vegades, per exemple per buscar aigua a les canalitzacions que hi havia a la ciutat. O menjar, entrant en botigues que estaven abandonades perquè havien estat destruïdes. "Hi havia cadàvers a dins."

Aquest testimoni diu que no tornarà mai més a Mariúpol: "Ja no és Ucraïna; m'agradaria que ho pogués tornar a ser, però és difícil, i jo no tornaré a Rússia.

Malgrat tot, no desitja el que ella ha patit ni al seu pitjor enemic, "ni a cap soldat rus, ni tan sols a Putin", i lamenta que "Mariúpol era una ciutat rica i preciosa, ho tenia tot, tot el que necessitava per ser feliç. I el mar, tendre... Mai vaig pensar que pogués passar una cosa així".

Tampoc la seva amiga Marina vol tornar si Ucraïna no recupera aquest territori. Totes dues saben que molts dels seus antics conciutadans, prorussos, no veuen les coses de la mateixa manera.

"Estan imbuïts per la propaganda. Creuen que és Zelenski qui bombardeja Mariúpol. Creuen que els russos vindran i que seran molt bons per a la gent, perquè és el que llegeixen als papers que reben del govern de Donetsk."  

Des de Zaporíjia totes dues miren ara de recuperar-se i agafar forces per superar el que han viscut i començar a afrontar el seu futur i el de les seves famílies. Un futur que, molt probablement, serà lluny de Mariúpol.