"Tinc fotos teves molt íntimes": el malson de la sextorsió i la pornovenjança

A Patrícia Franquesa li van robar l'ordinador en un viatge de feina a Madrid. Dos mesos després van començar a extorquir-la per unes fotos seves explícites, on se la reconeixia, que tenia guardades dins d'una carpeta que havia oblidat que tenia al seu dispositiu.

"Vaig rebre un email que jo em pensava que era correu brossa, dient això: 'Hola, Patrícia, lamentablement això no és un correu brossa. He piratejat el teu ordinador i he trobat aquestes fotografies que no crec que vulguis que ningú vegi.'" 

Li demanaven 2.400 dòlars per no enviar aquelles fotos nua a tots els seus contactes. "En aquell correu m'adjuntava les adreces i xarxes socials de mil contactes, ja m'havia radiografiat, però jo vaig llegir el correu en diagonal i no ho vaig veure. Simplement, vaig pensar que allò era una estafa."

Com que no va donar credibilitat a l'amenaça, el delinqüent va començar a actuar. Aleshores va rebre el missatge d'un amic que la va alertar: "He rebut un email d'un anònim i m'adjunta tres fotos teves que són molt íntimes."

Vergonya, por i culpa

"Vaig sentir molta vergonya i molta por. És com una violació tan íntima, interna, psicològica. I sempre tens a sobre els dispositius i aleshores era l'ansietat de quan em tornarà a escriure... i cada clinc, clinc, clinc, era pertorbador!", explica la Patrícia.

"Jo tenia la sensació que hi havia algú, no sé on, invisible, que podia accedir a mi quan volia, que volia els meus diners i tenia molt material meu. Aleshores, la tortura era pensar què més podien trobar en aquell ordinador."

Però la Patrícia va decidir no pagar i va denunciar-ho als Mossos. "Em vaig sentir desprotegida. Quan vaig declarar l'ambient era estrany", recorda.

La seva experiència no va ser bona: "Eren tots homes i jo, semblava que no acabaven d'entendre de què els parlava i fins i tot em van fer comentaris com: 'Sí, això els passa a les noies joves, normalment', com dient-me: 'Ai, joveneta!'"

"No em van donar gaires esperances i a més em van demanar que imprimís tots els correus que m'enviava l'assetjador. Volien les proves impreses!"

Enmig d'aquell patiment fins i tot part del seu entorn la va culpabilitzar: "Molta gent em deia: 'T'està passant això perquè tens aquelles fotos', i jo pensava 'quina barra, a sobre és culpa meva que m'estiguin fent xantatge!' És que és més fàcil victimitzar la víctima! És més fàcil dir que és culpa teva i et quedes tan ample." 

La sextorsió i la pornovenjança són delicte

Però la Patrícia tenia clar que tot allò que li estava passant no era culpa seva, era víctima d'un delicte, la sextorsió, en què algú fa un xantatge econòmic per no fer públiques fotografies o vídeos de contingut sexual a canvi de diners. I va començar a documentar tot el que feia per fer-hi front, el què li passava i com se sentia.

Allò va ser l'arrencada del documental "Diari de la meva sextorsió" (una coproducció de 3Cat que es podrà veure al "Sense Ficció") on la cineasta explica el ciberassetjament en temps real amb el material que va gravar-se aquells dies. El procés de fer-lo, diu, va ser terapèutic, perquè li va permetre passar de víctima a activista:

"Sento que la meva professió em va com salvar perquè em va fer sentir que tenia una responsabilitat: explicar el que m'estava passant i donar eines. Explicant-ho no només m'ajudava a mi, sinó a molta gent del present, del futur i del passat."

La Patrícia ha fet xarxa amb moltes persones que han passat per una experiència similar, una difusió d'imatges sexuals sense consentiment, ja sigui amb una finalitat lucrativa com per exercir un càstig o control sobre la víctima. És el que es coneix com a "pornovenjança", un delicte digital que cometen sobretot exparelles, siguin homes o dones.  

"Quan l'assetjador no és un ciberdelinqüent, sinó algú conegut, normalment el que es busca no són tant els diners com fer mal, el dolor o el control de la víctima", afirma Encarni Iglesias, presidenta de l'Associació Stop Violència de Gènere Digital que ofereix suport, ajuda i formació a les víctimes. 

"Si ets tu qui ha enviat aquell material, la culpabilitat deu ser forta. I realment creure que és culpa teva i que t'està passant això és molt, molt perillós, perquè aleshores entres en un pou molt dur", diu Franquesa.

Tant per vergonya com per culpa, el fet és que la majoria de les víctimes no denuncien. Els Mossos parlen d'una xifra oculta que podria arribar al 90%.

Sense xifres és impossible conèixer l'abast del fenomen i posar mitjans per fer-hi front, però les dades del ministeri de l'Interior mostren un creixement exponencial. En cinc anys, les denúncies per sextorsió s'han gairebé triplicat, passant de 1.691 denúncies el 2018 a 4.460 el 2023. 

Impacte en la salut mental

"La societat continua sense veure aquest tipus de delictes com un delicte en si mateix. Et causa un nivell d'angoixa que estàs les 24 hores del dia alerta i això no hi ha cos humà que ho aguanti. Per això hi ha persones a qui això ha portat al suïcidi", apunta Iglesias. 

"Pots destrossar la vida d'algú, si reps aquestes imatges", alerta: "Et diria que pensis bé abans de compartir una imatge sense autorització, perquè no hi haurà cap multa que pugui pal·liar el dolor de la víctima una vegada descobreixi que n'has compartit una. No és només un tema de càstig penal i que puguis anar a la presó."

Els experts apunten que l'impacte en la salut mental és gran i que les víctimes pateixen sovint seqüeles de per vida perquè la vulneració de la intimitat té una difusió massiva tant si s'envia a tots els contactes com si es penja a la xarxa en obert, com per la permanència de les imatges.

"Pots contractar empreses perquè t'esborrin aquest material de la xarxa, però mai pots estar del tot segur que aquell arxiu no continua circulant per un canal o molts canals de Telegram, per exemple", apunta Marc Rivero López, investigador principal a l'empresa de ciberseguretat Kaspersky.

Per això, Rivero crida a la societat perquè prengui consciència i eviti reenviar fotos que amplifiquen el dolor.

El sèxting, una pràctica normalitzada

"El sèxting és un tema que està molt estès i que a sobre com més jove ets evidentment menys percepció del risc tens", reflexiona Rivero.

Segons les dades de l'informe de Kaspersky "La verdad al desnudo", un 22% de la població afirma que guarda fotos explícites seves en algun dispositiu. Unes imatges sexuals que cada cop es comparteixen més. Una de cada quatre persones reconeix que n'ha enviat algun cop a través de la xarxa i el percentatge arriba al 45% en els joves d'entre 16 i 24 anys.

"Quan estem darrere d'una pantalla ens sembla que tot és segur, i a més aquestes fotos o vídeos es comparteixen en un moment que estem contents, contentes, que estem en un moment màgic per nosaltres i llavors aquesta percepció del risc la perdem", considera Rivero.

Com protegir-se?

Per reduir el risc de veure'ns exposats a la xarxa, els experts recomanen fer servir plataformes que permetin visualitzar imatges efímeres, que no permetin la captura del que es veu a la pantalla, i xifrades d'extrem a extrem.

També aconsellen no compartir imatges en què se't pugui identificar. Però afirmen que la millor manera d'evitar-ho és no compartir-ne mai amb ningú, ni a la parella, perquè les circumstàncies poden canviar i els robatoris de dispositius poden passar a tothom. 

Si n'ets víctima, tots els experts consultats remarquen que és important denunciar l'abús davant la policia i les plataformes corresponents, i guardar les proves. També hi ajuda buscar xarxes d'afectats i suport a les víctimes.