"Tingueu paciència", el missatge de catalans a la Xina que ja comencen a sortir de casa

La Xina va ser el primer país afectat per l'epidèmia del coronavirus, i el primer que ja comença a veure la llum al final del túnel. Des de Wuhan -l'epicentre-, fins a Shangai -una de les ciutats amb més catalans-, passant per Pequín; hem parlat amb persones que ho han viscut en primera persona i, després de sis setmanes molt llargues, comencen a tornar la normalitat.

Roser Torras és professora d'educació infantil, de P-3. Treballa en una escola de Shangai. En el seu confinament, ha escrit un diari de quarantena al seu compte d'Instagram @rosertb1. Viu sola i explica la seva experiència des del primer dia. Una bona manera de comparar com ho van viure a la Xina setmanes abans que a Espanya.

"Per a nosaltres va ser un xoc força gran que suposo que és el que deu estar passant ara a la gent de Barcelona."

A Shangai, assegura, el pitjor ja ha passat:

"Ja veiem que podem començar a sortir."

La Taila Moya i en Fran són una parella de youtubers de viatges que fa 4 anys que viuen a Shangai. En el seu canal de Youtube Itchyfeet han anat explicant el dia a dia de les sis setmanes de quarantena.

"Tots els comerços van tancar, excepte els supermercats i les farmàcies. Vam viure una gran incertesa, ja que en aquell moment gairebé no sabíem res del virus."

En Fran ho té clar:

"Si tothom es queda a casa, ja veureu com de mica en mica es va tornant a la normalitat."

La Tania Nolla també viu a Shangai on treballa en una agència de publicitat. La seva recomanació és aquesta:

"Prendre-s'ho amb una mica de paciència i trobar el punt positiu de tot això."

I explica com s'ho ha fet ella mentre no podia sortir de casa.

"He dedicat aquest temps a cuinar cada dia, a fer coses que m'agraden. Es tracta  de trobar aquella cosa que sempre t'havies queixat que mai no podeis fer i fer-la ara."

El seu optimisme s'encomana i convida a no desesperar-se:

"Quan menys t'ho esperis, estaràs fora de casa. Tornareu a abraçar, tornareu a omplir les terrasses... Tingueu paciència."

Pepe Pastor també viu a la Xina. És valencià i viu des de fa 7 anys a Pequín. És professor de Genètica de la Universtiat de Tsinghua.

"Al principi, la confusió va ser terrible. Vam trigar molts dies, el país sencer, a organitzar-nos per no sortir, per teletreballar. En el meu cas, la meva dona i la meva filla van marxar a Barcelona i hem estat separats tot aquest temps."

Quan ja s'ha aixecat el confinament, explica com, de mica en mica, tot torna a ser com abans.

"A poc a poc, vas veient més gent i més cotxes... Però encara no hi ha normalitat: a la universitat tenim tots els estudiants als seus pobles i estem fent classes per videoconferència. Sí que veus cada cop la gent més contenta i agraïda que el pitjor ja hagi passat. Per això, el missatge és aquest: força, som-hi i sí que es pot!"

Celia Esquivel, nascuda a Guatemala, ha viscut el confinament a Wuhan, l'epicentre de l'epidèmia a la Xina. Aquí va començar la tancada forçada a casa el 23 de gener i la quarantena no s'aixecarà fins al 8 d'abril. Ha narrat per Instagram (@chapinaenchina) als més de 14.000 seguidors que té com ha viscut aquest dos mesos.

"Visc a Wuhan, a quatre quilòmetres del mercat on van començarels contagis del coronavirus. Un matí ens despertem i ens diuen "avui comencem una quarantena".

Explica que el confinament es va dictar a les 8 del matí i, a les 10, tot el transport ja estava paralitzat. Ara, diu, estan esperançats.

"Fa aproximadament quatre dies ens van dir que el 8 d'abril acaba la quarantena, ja."

Haurà passat dos mesos i mig tancada a casa però ja veu el final.

"A poc a poc, tot va tornant a la normalitat."