Pujada dels tipus d'interès: els EUA obren el camí i comença el compte enrere per al BCE

La invasió d'Ucraïna ha sorprès el BCE i la Reserva Federal empantanegats en una maniobra delicadíssima que implica tocar els tipus d'interès, retirar estímuls i, en definitiva, determinar quin Euríbor pagarem per la hipoteca, com es finançaran les empreses o si hi haurà retallades tan aviat com el 2023.

Els bancs centrals estan intentant sortir-se'n amb el famós truc de les estovalles, a mig camí entre la màgia i les lleis de la física de Newton.

Després d'anys de sostenir l'economia i el sistema financer, ara han de retirar tot aquest suport sense trencar plats i gots. Estirar les estovalles amb un moviment sec i deixar la taula parada i intacta no és un moviment fàcil. I menys ara.

Desinflar el globus

Per primer cop des del 2018, la Reserva Federal ha decidit apujar els tipus d'interès. Són 0,25 punts bàsics (els tipus queden en la forquilla entre el 0,25 i el 0,50%), un increment mínim que tampoc implicarà una pujada dramàtica que encareixi préstecs i hipoteques. De moment. Perquè el que importa és el missatge que acompanya aquesta decisió. I l'organisme nord-americà preveu sis pujades més aquest any.

Des de la crisi del 2008, per reflotar el vaixell, la Fed ha comprat deute públic i privat, accions i tota mena d'actius financers, fins a multiplicar per quatre el seu balanç.

Avui, seu al damunt d'inversions per valor de 9 bilions de dòlars. Uns estímuls que han ajudat a sostenir la borsa i l'economia al llarg dels anys, impulsant la demanda, però que també han inflat bombolles financeres i han contribuït a encarir preus de productes i serveis.

La idea era començar a desfer el camí molt abans, però la pandèmia va aparèixer pel mig i la bola encara es va engrandir més.

La inflació obliga a moure fitxa  

I per què desinflar el globus? Tots aquests estímuls tenien un límit, com el got d'aigua que es va omplint fins que comença a vessar; la inflació.

Al llarg dels anys, els bancs centrals han anat assumint feines que abans no els pertocaven, com ajudar a reduir la taxa d'atur o, en el cas del BCE, sostenir el deute públic de països com Espanya, Itàlia o França, que necessiten tipus d'interès barats per finançar-se.

Però la seva missió, per llei, si en tenen una, és garantir l'estabilitat de preus. I avui és impossible mirar cap a una altra banda, amb el cost de l'energia i els aliments bàsics disparats, ja molt abans de la crisi a Ucraïna.

Per tant, pretenen deixar d'abocar gasolina a l'economia per veure si refreden els preus, tot i que part de l'espiral de la inflació s'explica per la falta d'oferta (fàbriques a mig gas, problemes de subministrament), i això no s'arregla apujant tipus d'interès. Sense aquest suport, sense aquesta xarxa de seguretat, poden arribar els accidents, en forma de daltabaix borsari o recessió econòmica.

El torn del BCE

El BCE, amb 8,5 bilions d'euros en el seu balanç, encara ho té més complicat. Perquè l'economia europea ha sortit més tocada de la pandèmia que la nord-americana, i la retirada d'estímuls pot ser encara més contraproduent.

Una eventual pujada de tipus d'interès serà simbòlica, l'Euríbor encara es mou al voltant del 0%. De fet, aquest podria ser l'últim dels problemes.

El veritable maldecap arribarà quan el BCE deixi d'intervenir en els mercats –i s'ha compromès a retirar-se a partir del juny- i es quedi sense munició per sostenir el deute públic de molts països de la zona euro. Tancar la barra lliure de finançament gairebé gratuït als estats significa haver de començar a retallar despeses, tan aviat com el 2023.

De bon gust s'estalviaria el tràngol i continuaria amb la taula parada i les estovalles posades, però la inflació pica massa fort per ignorar-la. De manera que, toqui la tecla que toqui, encara que sigui a contracor, tindrà conseqüències.