El BCE apuja els tipus d'interès fins al 4,5% i dona a entendre que és l'últim increment

El Banc Central Europeu encara no dona treva i ha decidit augmentar encara més el preu del diner amb l'objectiu de contenir l'elevada inflació. Concretament, la pujada ha estat novament d'un quart de punt, un 0,25%, de manera que els tipus queden en el 4,5%, uns nivells que no es veien des del 2001, ara fa 22 anys.

Això sí, l'organisme presidit per Christine Lagarde deixa entreveure que aquesta pujada ja serà l'última. 

És la desena pujada consecutiva del preu del diner des que l'organisme va començar a encarir-lo el juliol del 2022, fa només 14 mesos. Aleshores els tipus estaven al 0%, on s'havien instal·lat des de feia més de sis anys.

Cartes amagades

Per primer cop des que va començar a pujar els tipus d'interès el juliol passat, el Banc Central Europeu havia amagat les seves cartes i no havia donat cap senyal clar per avançat del que pretenia fer aquest dijous. Els escenaris eren mantenir els tipus o bé apujar-los un 0,25%. Finalment, ha optat per aquesta última opció. 

Del 0% al 4,25% en només 14 mesos 

Des de finals de juliol de l'any passat, ha pujat els tipus d'interès deu vegades, des del 0% fins al 4,5%. L'objectiu, refredar l'economia i combatre la inflació. Ara, tothom dona per fet que aquest cicle està arribant al seu final.

I la manera en què la presidenta del BCE, Christine Lagarde, piloti aquest aterratge té derivades econòmiques, però també polítiques, que afecten la mateixa credibilitat de l'organisme que presideix. Lagarde ha justificat així la nova pujada:

"Fem això, no perquè vulguem forçar una recessió, sinó perquè volem que hi hagi estabilitat de preus per a la gent que pateix la inflació, els preus elevats... i que la majoria no són els més privilegiats."

"Mà dura" per collar fins que la inflació afluixi

D'aquesta manera, el BCE ha escoltat les veus que demanaven "mà dura" i que creuen que cal continuar collant fins que la inflació de la zona euro s'acosti a l'objectiu del 2% i deixi de ser un problema. Veus que arriben, sobretot, del nord d'Europa.

A la pràctica, posar els tipus en el 4,5% vol dir gastar l'última bala, un punt final, perquè l'escenari ha canviat; els tipus d'interès no poden pujar indefinidament, el cicle s'està esgotant i, de fet, els mercats financers ja anticipen que l'any que ve seran més baixos. L'Euríbor a dotze mesos, una mena d'indicador avançat, es mou al voltant del 4%, per sota del preu oficial del diner.

Inflació afluixant

Tot això tenint en compte que, a més, el BCE també ha de navegar entre els interessos econòmics i polítics --de vegades divergents-- dels països de la zona euro.

Aquest agost, la mitjana d'inflació és del 5,3%, però hi ha països com Alemanya al 6,4%, mentre que Espanya està al 2,4%, molt a prop de l'objectiu del BCE. De manera que torna a posar-se a prova la manera com funciona la zona euro; la recepta que segurament convindria a uns, no va tan bé per als altres.

En aquests casos, els números també donen arguments als dos bàndols. Qui demanava deixar d'endurir el crèdit s'agafava a les xifres que apunten a una moderació de la mitjana d'inflació, però els partidaris de continuar pujant els tipus d'interès recorden que l'alimentació o la benzina estan encara disparats de preu, i toquen de ple la butxaca de les famílies amb rendes mitjanes i baixes.

I hi ha d'altres factors en joc. La pujada dels tipus d'interès pot afavorir la banca, que té més marge de negoci, però encareix també el deute dels estats, que han de pagar més per finançar-se. 

La Reserva Federal decidirà la setmana vinent

A més, la setmana que ve, la Reserva Federal ha de decidir també si frena les pujades, i tot apunta que també podria prendre's un respir, que podria ser el definitiu. Són tot d'elements que el BCE ha posat a la balança en la seva decisió d'avui, que era la més oberta de l'últim any. Finalment, la incògnita s'ha desvelat: els tipus estan ara al 4,5%.