Titllar de "secta destructiva" els Testimonis de Jehovà, emparat en la llibertat d'expressió

Revés judicial per als Testimonis de Jehovà, que buscaven esmorteir una associació d'exadeptes i ara veuen com la justícia permet que se'ls titlli de "secta destructiva".

Una sentència avala aquesta i altres consideracions, com ara que els exintegrants puguin qualificar-se de "víctimes", en afirmar que estan emparades per la llibertat d'expressió.

Tot plegat, després que un jutjat de Madrid ha desestimat una demanda que l'organització religiosa havia presentat contra l'Associació Espanyola de Víctimes de Testimonis de Jehovà.

La sentència

Testimonis de Jehovà, que està reconeguda al cens d'entitats religioses del Ministeri de Justícia, adduïa que l'associació d'exadeptes feia "una sèrie de manifestacions atemptatòries contra l'honor de tota la confessió i dels seus membres".

Però per la Sala, els drets a la llibertat d'expressió i informació han de prevaldre sobre el dret a l'honor.

Amb tot, la sentència reconeix que algunes expressions són "atribucions de serioses i greus conseqüències a comportaments basats en creences de la confessió demandant". Davant d'això, recalca que no significa directament que siguin injurioses, per més que "la confessió religiosa els consideri denigrants i insultants".

En l'argumentació, el jutge exposa que l'objectiu de l'associació no és extingir la confessió religiosa, sinó adequar-la "al que té per normes més justes".

També, que busca "informar del que entén com a conseqüències d'aquest acostament, que poden ser negatives per a les vides de les persones".

L'experiència de les víctimes, per sobre de la fe

Pel que fa a la qualificació de víctimes, el magistrat dona validesa a la vivència personal dels afectats que se'n consideren:

"Nombrosíssimes persones asseguren haver sofert molts danys a conseqüència de la seva experiència com a fidels d'una confessió religiosa, i prohibir aquest terme seria una censura injustificada per a aquestes persones que emeten lliurement la seva opinió arran de vivències en primera persona".

Assenyala que durant el procés judicial s'han acreditat, almenys com a veraces, pràctiques que "de manera generalitzada es duen a terme i generen molt dolor, i desestabilitzen mentalment les persones destinatàries".

Així, recalca que "es tracta de conductes que generen danys", tot i que matisa que es deu a imprudència i que no hi ha intenció dolosa, ja que la majoria de les persones "ho fan convençuts que actuen bé i són bones persones".