Toc d'atenció a Macron per gastar massa: mig milió d'euros per un sopar amb Carles III

Llagosta, els millors vins i macarons de postres per a més de 150 convidats al palau de Versalles, aquest setembre passat, en el convit oficial a Carles III del Regne Unit. Sense escatimar res. Calia demostrar que la majestuositat de la República presidencial Francesa no té res a envejar a la monarquia britànica, en un viatge que s'havia hagut de posposar per les protestes al carrer d'ara fa un any. Cost del sopar: prop de 475.000 euros (uns 40.000 dels quals, en vins).

Els magistrats del Tribunal de Comptes francès, que controlen les finances públiques, han fet públic un informe on transmeten un toc d'atenció al palau de l'Elisi per despeses com aquesta. I és que les partides destinades a representació i viatges del president Emmanuel Macron durant l'any passat tanquen amb un dèficit de 8,3 milions d'euros, mentre que en l'exercici anterior havien registrat un superàvit de 300.000 euros.
 

La "grandeur" té un preu

La de Carles III no és l'única recepció oficial amb un cost notable. Destaca, també, el sopar d'Estat ofert amb motiu de la visita del primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, al Museu del Louvre, amb un preu total de més de 400.000 euros.

El Tribunal de Comptes també subratlla la poca habilitat de la presidència francesa a l'hora de planificar viatges, i destaca que han perdut més de 830.000 euros per la cancel·lació de fins a 12 desplaçaments no reemborsables. En concret, l'anul·lació d'un sol viatge a Alemanya, previst per al mes de juliol del 2023, ja va suposar una pèrdua de prop de mig milió, sobretot pels costos relatius al transport i l'allotjament.

Responent a la publicació d'aquest informe, l'Elisi s'ha volgut justificar:

"França manté estretes relacions diplomàtiques amb un gran nombre de països, els quals organitzen actes equivalents quan reben el nostre cap d'Estat."

L'informe reconeix que la inflació o el context internacional han pogut influir en l'activitat presidencial i en el seu cost, però també assenyala que cal "augmentar la vigilància" pel que fa als "factors interns", com determinats "problemes d'organització interna".

Amb tot, aquest òrgan auditor reconeix alguns esforços per part de les autoritats franceses per intentar estalviar diners. Per exemple, organitzant còctels per a menys de 100 persones, esdeveniments per als quals solen apostar pel mateix equip de cuina del palau en comptes de contractar empreses externes.
 

Els comptes francesos, en el punt de mira

Aquest desajust de la despesa en actes i desplaçaments oficials per part del cap d'Estat francès no seria notícia si no fos perquè l'economia d'aquest país preocupa Brussel·les des de fa temps.

França és el tercer Estat membre de la Unió Europea més endeutat, només per darrere de Grècia i Itàlia, i el seu nivell de dèficit se situa en el 5,5% del PIB, molt per sobre del 3% que marca Brussel·les en el Pacte d'Estabilitat comunitari.

De fet, a l'executiu de Macron ja li han arribat advertències en aquest sentit, com la del comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni.

"És evident que cal que hi hagi un ajustament fiscal a França i en altres països fortament endeutats."

Una demanda de contenció que el president pot fer servir, a finals d'estiu, com a argument per no nomenar una primera ministra d'esquerres amb un programa progressista que podria fer augmentar més aquest deute històric.