Toc d'atenció a Sixena: dos anys tancat i sense exposar les obres traslladades durant el 155

El Justícia d'Aragó, una institució equivalent del síndic de greuges, ha demanat explicacions sobre la situació del Monestir de Vilanova de Sixena, que està tancat des de fa dos anys i que genera incertesa i preocupació.

L'ens ha obert un expedient d'ofici i requereix informació tant a l'Ajuntament com al govern aragonès sobre aquest equipament, on es troben les obres que van ser traslladades del Museu de Lleida el 2017 en plena aplicació de l'article 155.

Gairebé set anys després que la Guàrdia Civil se les endugués, les obres no es poden veure i se'n desconeix l'estat de conservació.

Ara, en un comunicat oficial, la titular de l'organisme que vetlla pel compliment de la justícia a l'Aragó, Concepción Gimeno, ha informat que busca saber quins béns han estat recuperats i el règim de visites del monestir.

Dos anys tancat

El toc d'atenció arriba després que el monestir, catalogat com a bé d'interès cultural, tanqués l'agost del 2022 per unes reformes que només havien de durar uns mesos.

Però tot i que la remodelació havia d'estar acabada el 2023, a punt per a la celebració del centenari de la declaració de Sixena com a Monument Nacional, encara no ha reobert.

Per tot plegat, Gimeno vol indagar sobre els plans de futur del monestir, tenint en compte la seva "importància cultural i històrica" i "al marge de les controvèrsies judicials finalitzades o pendents de resolució ferma".

La petició, dirigida a la titular del departament, Tomasa Hernández, és més específica en demanar també la política de difusió d'un lloc "tan emblemàtic".

Més enllà de les visites, el monestir de Sixena està buit des de l'any 2020, quan les monges que aleshores hi vivien, les germanes de Betlem, van decidir marxar-ne.

Una rehabilitació "pràcticament enllestida" des de fa mesos

Fa uns mesos, l'executiu aragonès, en mans del PP i Vox, va explicar que la rehabilitació del monestir estava pràcticament enllestida i que només quedava l'execució de la museografia.

Però les últimes informacions apunten que previsiblement es reobrirà durant "el primer trimestre de 2025", segons va anunciar la directora general de Patrimoni Cultural de l'Aragó, Gloria Pérez.

S'atribueix la prolongació dels terminis a la "complexitat" dels treballs, que van obligar a concedir dues pròrrogues a l'empresa adjudicatària, i a la impossibilitat de fer en paral·lel les obres d'ampliació i la museïtzació de l'espai, tal com estava previst inicialment.

El darrer cop que els mitjans de comunicació van poder captar imatges de les peces s'havien col·locat unes vitrines de vidre al damunt dels fèretres de les monges, tres de les obres més icòniques de la col·lecció, que ja estaven en un estat delicat de conservació.

El govern aragonès ha assegurat que les obres es troben en "òptimes condicions", malgrat que el monestir està tancat i no es poden visitar.

Por per l'estat de conservació

Malgrat les explicacions oficials, es creu que les obres a hores d'ara ja haurien tingut un procés de degradació.

Segons ha explicat reiteradament el que va ser conservador del Museu de Lleida quan es van traslladar les peces, Albert Velasco, les condicions al monestir no són bones, a diferència de la pinacoteca lleidatana, on estaven absolutament cuidades i vigilades.

El monestir està construït sobre una llacuna i hi ha molta humitat, tal com ha recordat Velasco. En aquest sentit, ha apuntat que hi ha referències documentals del segle XIV que diuen que les monges que hi vivien ho passaven molt malament i moltes emmalaltien o morien arran de la humitat.

Abans del trasllat, ha assegurat Velasco, el govern d'Aragó va instal·lar uns equips de climatització "absolutament domèstics" que no eren suficients per a la falta de ventilació i de sistemes de gestió de la pols a les sales.

El mateix ha opinat la directora general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández: "Segurament no es troben en les millors condicions o no es garanteix la conservació que creiem que haurien de tenir."

Un llarg litigi

Des d'Aragó es defensa que el retorn de les obres era una "qüestió de justícia" després d'anys de reclamacions. Però la Generalitat de Catalunya ha mantingut sempre que les peces van arribar a Catalunya a través de contractes de compravenda "legals i legítims", una posició contrària a l'última sentència sobre el cas emesa pel Tribunal Suprem.

El juny de l'any 2016, una sentència d'un jutjat d'Osca va ordenar el retorn de les obres de Sixena al monestir.

Més d'un any després, l'11 de desembre del 2017, agents de la Guàrdia Civil van entrar de matinada al Museu de Lleida per assegurar que la comitiva judicial de l'Audiència d'Osca pogués executar provisionalment la sentència que obligava a lliurar 44 obres provinents del monestir de Vilanova de Sixena.

Alguns frescos del monestir de Vilanova de Sixena encara són al Museu Nacional d'Art de Catalunya, pendents d'una resolució judicial que també els podria retornar a Sixena.

Finalment, el gener del 2021, el Tribunal Suprem va fer pública una sentència en què desestimava els recursos interposats per les institucions catalanes, donava la raó a l'Aragó i declarava nul·la la compravenda de les 97 peces que la Generalitat va comprar entre els anys 1983 i 1994 a l'orde de sant Joan vinculades a Sixena.