Toc d'atenció del Cercle d'Economia per l'"estancament" del nivell de vida a Catalunya

A una setmana de la seva famosa Reunió Anual, el Cercle d'Economia ha decidit donar un toc d'atenció, una pinzellada de dur realisme, a l'ambient d'optimisme econòmic que vivim els darrers mesos. Posant l'accent en els "llums llargs", com li agrada dir al seu president, Jaume Guardiola, l'anàlisi de l'economia catalana i espanyola (que es fa en la seva darrera "Nota d'Opinió") va 22 anys enrere, el 2000, per veure a on estàvem i a on estem.

I la primera conclusió és que "vista amb perspectiva, l'evolució de l'economia catalana els últims anys és preocupant". I posa un exemple contundent:

"El 2021 el nivell de renda per capita en termes reals era molt semblant al del 2000".

Això, recorden, si es té en compte que no s'analitza el volum total del producte interior brut (que evidentment ara és força més alt que el 2020), sinó que es divideix per la població total, que també és força més alta ara que el 2000. És a dir, que hem produït més, però també hi ha molta més gent per repartir el pastís, i el resultat és que ens hem quedat igual.

"Aquest estancament -afegeix la nota- encara resulta més preocupant si es té en compte que, durant aquest període, Catalunya ha perdut posicions relatives respecte a Espanya i a Europa: l'any 2000, la renda per càpita a Catalunya era un 24% superior a l'espanyola i un 20% superior a la mitjana de la UE. El 2021 aquests percentatges s'havien reduït al 17% i a l'1%, respectivament".

És a dir, que a la resta d'Espanya s'han espavilat més (tot i que Catalunya segueix per davant). I, a Europa, els països que el 2000 feien baixar la mitjana --bàsicament els de l'antic bloc de l'Est-- ara estan força millor.

El Cercle conclou aquest capítol dient que "des de l'inici del segle hi ha hagut -a Catalunya- un estancament absolut del nivell de vida i un declivi relatiu respecte a Espanya i a Europa. I, encara que les xifres del 2022, que han estat bones, puguin suavitzar una mica aquestes tendències, el diagnòstic de fons no varia".

Cal recordar que el 2021 s'estava sortint encara de la covid, i la recuperació a nivells del 2019 amb prou feines s'està aconseguirà a la segona meitat del 2023. És clar que aquesta és una situació que es va patir a Catalunya, però també molt especialment en àmplies zones de l'estat espanyol, sobretot les més turístiques.

Cal dir també que l'anàlisi és semblant si es mira l'evolució del conjunt d'Espanya respecte de la mitjana europea al llarg d'aquests anys.

I, tot això, de qui és culpa? El Cercle posa l'accent en la governança política. Sobretot, en la necessitat d'una agenda reformista dirigida als tres grans problemes estructurals del país: l'habitatge, les pensions i, a escala espanyola, la Justícia.

Tres àmbits en què és essencial el consens entre els partits, "garantia d'eficiència i estabilitat". I que, en canvi, ni hi és, ni se l'espera. Això, segons Jaume Guardiola, el president del Cercle, "dibuixa la situació d'un país que estem deixant a les noves generacions en unes condicions molt complicades".

Sobre Catalunya, en concret, Guardiola remarca que patim molts problemes que venen de fora, com un mal sistema de finançament, o les inversions de l'estat en infraestructures encara insuficients:

"Però no tots els mals són externs, afegeix. Tenim mancances que depenen directament de com s'ha governat la Generalitat, sigui amb les renovables, amb la gestió de l'aigua, o la Formació Professional i l'Educació en general".

I, per al president de la institució, "el problema no és estrictament de si, tècnicament, es fa una millor o pitjor gestió, sinó que es tracta d'un problema de lideratge polític: prendre decisions sobre qüestions clau pel país, i defensar-les de forma convençuda". En el document del Cercle es fa al·lusions també al paper que les discussions del procés sobiranista han tingut en l'estancament d'aquests darrers anys:

"Els anys del procés, arran d'un tema certament important, com era el de la identitat, malauradament i inevitablement han provocat forats i dèficits de gestió. I, per tant, encara que nosaltres notem ara que les institucions tenen moltes ganes de cobrir aquest forat de gestió, la veritat és que s'hi ha acumulat un dèficit important, i reclamem una mica d'intensitat per a tornar a la gestió competent".

I els empresaris, no en tenen també la culpa, d'aquest estancament?, se li ha preguntat a Guardiola. Per a ell, no es pot dir que el caràcter emprenedor de l'empresari català s'hagi contagiat d'un cert cofoisme i comoditat en els darrers anys. "Potser es pot haver donat en determinats sectors que depenguin de preus regulats, però en general, en aquests anys de globalització i competència cada cop més gran, la gent s'ha hagut d'espavilar a innovar més, a exportar més, a internacionalitzar-se. I ho han aconseguit".

En tot cas, ha afegit, "on sí que podem tenir una mica de problema és en què l'empresariat català sigui poc ambiciós en la mida. N'hi ha que pequen d'un cert individualisme, que ja és històric, d'estar sol, i ser l'amo, i no apostar per la mida. I és un dels factors clau de productivitat. I per això tenim un problema de menor productivitat, a Catalunya, i Espanya, respecte a altres competidors europeus".