Tocar el piano sense veure-hi: "Quan no tens un sentit, els altres s'aguditzen"

Tete Montoliu i Ignasi Terraza són dos dels grans noms del jazz de casa nostra. I tenen una cosa en comú: cap dels dos hi veu, són persones cegues, però això no ha impedit que hagin estat grans pianistes, amb una important trajectòria internacional. A ells s'hi podrien afegir altres noms...

Ignasi Cambra ja té una destacada carrera, Guillem Leon estudia un màster de piano a Londres i Laura Para, amb només 13 anys, ja ha guanyat diversos concursos de piano.

I tots ells què tenen en comú? Són persones amb ceguesa, toquen el piano i han tingut la mateixa professora: la Lluïsa Alegre, que els ha donat els ensenyaments i les eines necessàries per aprendre a tocar sense veure ni les tecles ni la partitura.

Una professora que també n'ha hagut d'aprendre 

Tot va començar fa més de 20 anys, quan els pares de l'Ignasi li van demanar que li fes classes de piano, com ja feia amb els seus germans. Va ser tot un repte. Ella mateixa va haver d'aprendre braille, per poder fer les partitures amb què l'Ignasi pogués practicar. Tot i que el braille encara és molt útil, amb el temps van anar sortint programes i mètodes per estudiar les peces d'oïda, que ella també ha hagut d'aprendre.

"Jo moltes vegades tancava els ulls, sense veure-hi, i pensava: 'Com ho faries, això, sense veure-hi, què li puc ensenyar, com l'hi puc ensenyar?' Amb els altres ja ha sigut molt més fàcil, perquè ja portava molts anys d'experiència."

L'Ignasi Cambra va continuar els estudis als Estats Units i ara ja té una important carrera internacional. "Crec que cadascú porta amb naturalitat qui és o les seves condicions", diu l'Ignasi. Com els altres, no viu la ceguesa com un impediment: "Penso que hi ha situacions que complicarien més la vida a algú que volgués tocar el piano que no pas no veure-hi".

Els pros i els contres de tocar sense veure-hi

Ara que ja té anys d'experiència amb alumnes invidents, la Lluïsa té clar el primer que han d'aprendre.

"Ells estan acostumats a tocar-ho tot i a anar buscant, i això ho has d'eliminar. No pots anar buscant les tecles, has d'anar saltant-les i no donar opció a pensar: 'Aquesta, quina tecla és?' Perquè si no, no arribes, i aquest és un aprenentatge que s'ha de fer."

I també, els avantatges amb què compten. 

"Tenen tots una oïda excel·lent perquè quan no tens un sentit, els altres s'aguditzen. I també saben escoltar, escoltar-se, això costa molt quan hi veus, que mires més i escoltes menys."