Tomàquets cultivats amb pipí: reaprofiten orina humana com a fertilitzant per als cultius urbans

L'orina humana pot resultar un recurs valuós per a l'agricultura urbana i en la lluita contra el canvi climàtic. Un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha aconseguit recuperar-ne els nitrats i utilitzar-los com a fertilitzants per cultivar tomàquets.

La investigadora Anna Petit, una de les autores de l'estudi, explica que "el projecte consisteix a separar l'orina que generem quan anem al lavabo i desviar-la cap a un reactor que té uns microorganismes que converteixen la urea de la nostra orina en un nitrat que és bo per a les plantes i el podem utilitzar per fertilitzar conreus".

L'estudi s'ha fet a l'edifici de l'ICTA-UAB de Bellaterra i ha recuperat l'orina de tres urinaris masculins que són lavabos secs, sense aigua. Aquesta orina ha passat directament al reactor on, a través d'un procés similar al que es fa a les estacions de tractament d'aigües residuals, s'ha convertit el nitrogen en un tipus de nitrat apte com a fertilitzant.

Durant més de vuit mesos s'ha recollit un metre cúbic d'aigua groga, que s'ha convertit en 7,5 quilos de nitrogen. Aquest s'ha utilitzat als cultius hidropònics de l'hivernacle que hi ha a la coberta de l'edifici i ha permès cultivar 2,4 tones de tomàquets a l'aire lliure.

El projecte encara està en fase d'estudi, i ara s'estan fent analítiques per garantir que les restes de medicaments o altres substàncies perjudicials, com drogues, que puguin estar presents a l'orina no passen a les plantes.

"Fins ara hem vist que el reactor és capaç d'eliminar gairebé tota aquesta quantitat de fàrmacs."

Aquesta, explica Anna Petit, és una de les principals reticències que desperta el sistema en els usuaris potencials, però assegura que "és segur perquè el sistema és capaç d'eliminar-ho".

Un mètode que redueix les emissions de CO2

A més de reaprofitar un recurs que fins ara es considerava un residu, el sistema també permet, indirectament, reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera.

Tal com explica Petit, "la majoria de fertilitzant que es fa servir en agricultura s'obté d'un procés que agafa el nitrogen de l'aire, i aquest procés fa servir molta energia que prové de combustibles fòssils".

"Amb la proposta de recuperar el que fins ara és un residu, estaríem evitant la generació de tota aquesta energia i, per tant, de gasos d'efecte hivernacle."

Perquè realment tingui un impacte ambiental, però, caldria aplicar el mètode a gran escala: "Necessitem recollir un gran volum d'orina, i això vol dir implantar-ho en equipaments on hi hagi moltes persones, com escoles o universitats."

Segons l'ONU, la demanda mundial de nitrogen per a fertilitzant creix un 1% anual, més de mil milions de tones de més cada any.