Una dona camina al costat d'una muntanya de residus a Aldaia (EFE / Jorge Zapata)

Tones de deixalles per la dana: com es gestionen i quin perill de contaminació suposen

El pla d'emergència per retirar residus consisteix a acumular-los de manera provisional en pedreres, però encara no està clar què es farà de tota la brossa, molt difícil de reciclar
Enllaç a altres textos de l'autor

Mireia Sala

Periodista de la secció d'Economia de Catalunya Ràdio

Actualitzat
TEMA:
País Valencià

Ja fa més de dues setmanes de les inundacions al País Valencià i encara hi ha milers de tones de residus barrejats amb fang per enretirar: cotxes, mobles, electrodomèstics i tota mena d'objectes que han quedat inservibles arran del temporal. 

Segons la Generalitat Valenciana, cada dia es gestionen 3.500 tones de residus, però encara queda molta feina per fer.

Amb l'emergència, la prioritat ha estat treure els residus de dins dels nuclis urbans per motius de salut pública. Ara bé, en alguns carrers dels municipis afectats encara hi queden piles de deixalles.

Grups ecologistes alerten de la dificultat de reciclar uns residus que han quedat enganxats amb el fang i del perill de contaminació del sòl d'aquestes deixalles.

Una butaca en primer terme, en una pila de deixalles a Catarroja, al País Valencià (3Cat)

Les pedreres, abocadors provisionals

El pla d'emergència per retirar els residus consisteix a recollir totes les deixalles dels municipis afectats i deixar-les en llocs habilitats fora del poble, que han de ser accessibles per a vehicles pesants.

A Quart de Poblet, per exemple, se n'ha habilitat un d'enorme de 95.000 metres quadrats

De nit, aquests residus es van traslladant als abocadors o a les pedreres, des d'on la Generalitat Valenciana valorarà altres possibles destins. A la zona no hi ha cap planta incineradora.

Un cotxe enmig de la runa en una de les muntanyes de brossa que hi ha a València després de la dana (EFE)


Contenidors que no donen l'abast

Paiporta va ser l'epicentre dels danys per la dana. La seva alcaldessa, Maribel Albalat, ha explicat a Catalunya Ràdio que en els últims dies la situació ha millorat, pel que fa als residus. 

Amb la dana, els contenidors se'ls va endur la riuada i els punts habituals de recollida van desaparèixer.

"No hi havia serveis, era caòtic."

Una muntanya de brossa a Paiporta (EFE)

Aleshores l'Ajuntament va demanar a la concessionària que posés tot de contenidors grocs en punts estratègics.

Albalata celebra que la gent està sent "molt disciplinada" a l'hora de portar la brossa en aquests nous contenidors, que en alguns punts queden petits per a totes les deixalles que es generen en un poble que encara està immers en les tasques de neteja. 

Piles de brossa als contenidors que s'han posat a Paiporta després de la dana (3Cat / Miquel Jarque)


Els carrers més estrets, els últims a netejar

En altres municipis afectats, com Algemesí, encara hi ha piles de fang barrejades amb mobles i escombraries, com explica Javier Domingo, veí d'aquesta localitat.

"Aquí encara queden moltes deixalles pel carrer. Bàsicament, restes de fang i de les restes que arrossegava la riuada, com canyes. Tot barrejat amb coses que van treure els veïns de les plantes baixes i de fem."

Per cert, que el que en valencià es coneix com a "fem" són les "escombraries" del català central. 

Domingo afegeix que, si bé a les avingudes i carrers principals ja es pot circular, als més estrets la retirada d'objectes no està sent tan ràpida i en alguns els cotxes encara no poden passar. 

I un altre aspecte: la pudor que generen els residus i la polseguera que s'aixeca en uns carrers plens de fang, sobretot quan s'asseca.

Piles de mobles i escombraries en un carrer d'Algemesí (Javier Domingo)
Muntanyes de mobles i objectes personals a Paiporta (EFE / Jorge Zapata)

Els ecologistes reclamen una millor gestió dels residus

Totes aquestes deixalles són un risc per al medi ambient, segons han alertat els ecologistes. 

L'entitat Ecologistes en Acció del País Valencià no veu clara l'opció de deixar les deixalles en pedreres, encara que sigui de manera provisional, perquè creu que hi ha risc de contaminació.

El seu portaveu, Pep de la Rubia, critica que no s'estan separant els residus:

"Una bateria no la barregis amb canyes. I si són cotxes, mira si encara raja líquid i posa'ls en el lloc més impermeable possible."

Una pila de deixalles a Massanassa (EFE)

En la mateixa línia, l'entitat Acció Ecologista Agró considera que les autoritats no estan gestionant correctament les deixalles. Eva Tudela és membre de la comissió de territori.

"No estem gestionant els residus, simplement estem traslladant-los des d'on són cap a un altre lloc i amagant-los."

Greenpeace admet que en la fase d'emergència és difícil reciclar, però demana fer un triatge per evitar contaminació.

Julio Barea, expert en residus d'aquesta organització, titlla de "drama" que la brossa del dia a dia estigui barrejada amb el fang, els vehicles, gasolines, i electrodomèstics com neveres, que tenen components tòxics. I reclama: 

"Cal veure com es pot recuperar tot això i poder-ho separar el màxim possible." 

Una retroexcavadora recollint residus a Paiporta (3Cat / Miquel Jarque)

120.000 cotxes afectats per la dana

La majoria de vehicles que obstruïen el pas els han emmagatzemat en zones habilitades pels ajuntaments o en desballestadors. De fet, de les primeres coses que es van enretirar van ser les muntanyes de cotxes que la força de l'aigua havia apilonat. 

Des d'Algemesí, en Javier explica que els cotxes que ara queden pel carrer són vehicles que no funcionen, però que majoritàriament ja no obstrueixen el pas. Els van enretirant i els porten als afores, explica. 

Un abocador improvisat de cotxes a Massanassa (EFE / Biel Aliño)


Què se'n fa, dels vehicles inservibles?

Es farà el procediment habitual per desballestar-los, però es trigarà molt de temps perquè són molts vehicles: n'hi va haver 120.000, d'afectats per la dana.

La directora general de la Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge, Alícia Garcia-Franco, explica que els passos són els següents: 

"Primer, ha d'anar el pèrit a veure el vehicle. També hi ha d'anar el propietari i firmar la baixa del vehicle. Aleshores, un cop firmada, s'ha de tractar mediambientalment de forma correcta."


Més temps per descontaminar els cotxes 

Habitualment, les empreses que s'hi dediquen tenen 30 dies per fer el procés de descontaminació dels vehicles. Però com que amb la dana hi ha tants cotxes afectats, des del govern espanyol ja els han confirmat que els donaran més temps.

Dels vehicles que es desballesten se n'aprofita tot. Primer es descontamina i es retiren tots els líquids, la benzina, els olis, el líquid de frens i la bateria, després es treuen les peces que es poden aprofitar en altres vehicles, i la resta es premsa per obtenir-ne els metalls.

 

ARXIVAT A:
País Valencià
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut