Topografia de l'economia confinada

Què ens trobem conforme anem sortint del túnel de la crisi sanitària del coronavirus? Fem un recorregut de gairebé tres quilòmetres als barris de Sants i Hostafrancs de Barcelona que ens serveix de microcosmos de l'economia de la Catalunya confinada, dels seus reptes i problemes.

Fer contactes... sense contactes

Barcelona, ciutat de fires i congressos. Aquest és un dels lemes més coneguts de la capital catalana. I no és simple propaganda, perquè aquesta indústria porta anys als primers llocs dels rànquings mundials del sector.

Va ser justament el Mobile World Congress el que va donar el senyal, a tot Europa, que el coronavirus no era cap broma. Molts no s'ho van creure… Ara, tres mesos després, Fira de Barcelona ha fet un ERTO fins l'estiu o més enllà.

Malgrat la moda digital i virtual, l'èxit de les fires i els congressos estava en fer contactes reals cara a cara, amb clients, proveïdors i professionals. I el contacte, ara per ara, casa difícilment amb la famosa distància física.

Centres comercials al 40%

I la distància i les zones comunes prohibides és el que s'haurà de mantenir en els grans centres comercials, com el de Les Arenes, al costat de la Fira a la plaça Espanya de Barcelona. S'havien convertit en les autèntiques catedrals del consum. Quan puguin obrir, serà amb un 40 per cent de la seva capacitat.

El sector creu que, tot i així, encara poden sobreviure perquè són tan grans que mai s'omplen al 100 per cent.

Reobrir sense gent?

Al costat ens trobem amb un altre pilar de la nostra economia, els hotels. Alguns, com l'Hotel Plaza, estan funcionant ara com a hospital. Altres, en bona part del país, ja han pogut obrir. Però la majoria no ho han fet… ni ho faran fins que els surtin els números. Encara hi ha massa restriccions i, sobretot, els falten clients, o sigui, turistes.

Turistes desapareguts o en quarantena

Turistes com els que pujaven o baixaven de la parada de l'Aerobús que hi ha al costat de l'hotel, i que connecta amb l'aeroport del Prat per la Gran Via. Ara és una mena de parada fantasma. Ningú sap del cert quan podran tornar els turistes. I, a sobre, als que arriben, se'ls imposa una quarantena.

Menys avions i més cars

De moment, el cel segueix buits d'avions. Ja es dóna per fet que, amb les fallides que comporta la crisi, hi haurà menys avions, menys competència, i per tant, els bitllets podrien ser més cars. La patronal mundial amenaça amb una pujada del 50 per cent dels bitllets si s'acabessin exigint distàncies entre seients. En principi, la Unió Europa ha renunciat a aquesta exigència.

Caos en hora punta als transports?

Però tornem a la terra, més ben dit, sota terra… El metro, com el de la parada d'Espanya, i els autobusos sí que estan mantenint ja distàncies entre seients, i només poden omplir entre un 30 i un 50 per cent de la capacitat. Quan tothom torni a la feina, les aglomeracions de l'hora punta es poden convertir en cues interminables, amb gent distanciada, fins pujar al vagó.

Per tant, no tothom pot sortir a l'hora. Però això, que sembla tan evident, encara no s'ha començat a discutir, perquè necessita un gran pacte entre empreses, representants socials i dels treballadors, i governs.

Entrades esglaonades a la feina

De fet, es necessita organitzar els horaris d'entrada a les oficines (com les dels gratacels del carrer Tarragona), o a les fabriques, de manera esglaonada. O flexible, o per torns. Les precaucions sanitàries voldran evitar les aglomeracions a les entrades, i exigiran esponjar les oficines i cadenes de producció. Es consolidarà el recurs al teletreball.

Reobrir empreses, reobrir escoles

És clar que, aquestes mesures a fàbriques i oficines no serviran de res si els treballadors no poden deixar els fills a les escoles. Sobretot, quan els avis ja no poden fer de cangurs. Reobrir empreses vol dir reobrir escoles.

Botigues a mig gas

Sortint de plaça Espanya trobem l'autoanomenat "carrer comercial més gran d'Europa": la carretera de Sants i Hostafrancs. Malgrat la duresa del confinament i les llargues cues que es formen sobre tot als establiments essencials, el panorama comercial està més animat que fa quinze dies.

Ja no cal cita prèvia, però només es pot omplir un 30 per cent de capacitat. Les de roba han de restringir els provadors. I les peces que no es comprin s'han de deixar en quarantena.

Però aquesta crisi és letal per a molts negocis familiars, o per als que tenen molts deutes o lloguers alts. El sector adverteix que es pot perdre un terç de les botigues.

Terrasses al 50%, si hi ha lloc

Encara més restriccions tenen bars i restaurants. Mentre a la Barcelona metropolitana taules i cadires encara estan apilades, a bona part de Catalunya ja s'ha pogut obrir. Però només les terrasses, i a la meitat.

Això, els qui tenen espai per posar terrassa, perquè altres, com molts locals dels carrers estrets de Sants, nomes podran guanyar lloc a costa dels cotxes aparcats, o tancant al trànsit el carrer.

Menys llocs de treball

Més tard s'obrirà l'interior i després la barra, sempre amb distàncies. Amb tanta limitació serà difícil recuperar tots els llocs de treball. I obligarà a fer més rotació de clients per taula, per rendibilitzar les disponibles.

Cines i teatres al 30%

L'històric Palau Balanyà va tot just tancar abans del coronavirus. Però reflectia el difícil moment del sector, que ara pateix, a més, la competència de les plataformes digitals. Cinemes i teatres ja poden obrir, però només amb un 30 per cent de l'aforament.

Oficines i locals a la baixa

Des del Balanyà tornem a veure les torres d'oficines del carrer Tarragona: la crisi, l'atur i el teletreball en deixaran moltes de buides, i el mateix passarà amb els locals de negocis.

Habitatges més barats?

La globalització està en qüestió, i amb això molts negocis que havien convertit les cases en una pura inversió financera. Airbnb acomiadarà 1.000 empleats del seu call center a Barcelona. I els grans inversors estaran un temps sense trepitjar les ciutats. A curt termini, els preus poden baixar, com a mínim, un deu o quinze per cent.

(Epíleg: la pròxima vegada que passeu per plaça Espanya, saludeu l'estàtua, fosca, que mira cap al carrer Tarragona: és la deessa romana Hygia, la que vetllava per la higiene i la salut pública.)