Torna a la Terra una càpsula amb mostres de l'asteroide més amenaçador per al planeta

La NASA assegura que el material recollit a Bennu permetrà a "generacions de científics" estudiar la formació del Sol i els planetes

Actualitzat

Expectació a la NASA per l'arribada a la Terra, aquest diumenge, d'una càpsula amb mostres de l'asteroide Bennu, de 500 metres de llarg, considerat el més amenaçador per al nostre planeta.

L'aterratge ha anat com estava previst. Puntual, quan faltaven cinc minuts per a les cinc de la tarda, la càpsula ha aterrat al desert de Utah, als Estats Units, a un centenar de quilòmetres de Salt Lake City.

La càpsula ha viatjat per l'espai dins de la sonda OSIRIS-REx, que l'ha deixada anar en acostar-se al nostre planeta.

L'asteroide Bennu, fotografiat per la sonda OSIRIS-REx el 2018 (NASA/Goddard/University of Arizona)

Llançada a l'espai fa poc més de set anys, el 8 de setembre de 2016, l'OSIRIS-REx va arribar a Bennu dos anys més tard. Llavors va passar-ne dos més estudiant l'asteroide per determinar el millor punt de la superfície on dur a terme la seva missió. 

L'octubre de 2020, va tenir lloc la trobada fugaç, el temps just per enfonsar-se una mica en la seva superfície i enviar un raig de nitrogen per immobilitzar uns 250 grams de material -roques i pols- en un petit contenidor, abans d'engegar els coets per alliberar-se.


"Una finestra en el temps"

Aquest contenidor és el que els estudiosos esperen des d'aleshores per poder analitzar-ne el contingut, que la NASA explica que "oferirà a generacions de científics una finestra a l'època en què el Sol i els planetes es formaven, fa uns 4.500 milions d'anys".

De fet, una part de la informació recollida a Bennu ja ha pogut ser estudiada, durant aquest temps, gràcies a les dades i les imatges enviades a la Terra per OSIRIS-REx.


"Una piscina de boles"

Dades com les que han permès als científics fer un descobriment "sorprenent": Bennu és com una piscina de boles en la qual OSIRIS-REx hauria quedat atrapada, enfonsada si hagués trigat més a engegar els seus motors.

Anomenat així per un ocell associat amb el déu egipci Osiris, Bennu va ser descobert el 1999. Aleshores van batejar-lo 1999 RQ36, però més tard van fer un concurs per posar-li un nom més atractiu, que va guanyar un nen de 9 anys.


L'arribada de la càpsula

L'arribada a la Terra de les mostres recollides per l'OSIRIS-REx es pot seguir en directe, en castellà, en aquest canal de YouTube de la NASA, que ha publicat aquest vídeo que reprodueix com serà la maniobra d'aproximació a la Terra de la sonda, l'entrada en l'atmosfera i l'aterratge de la càpsula, i com la sonda continuarà el seu periple per l'espai. 

 
OSIRIS continua el seu viatge

Pel que fa a la sonda OSIRIS-REx, el nom, que juga amb el d'aquest déu egipci, respon a l'acrònim, en anglès, d'Origins, Spectral Interpretation, Resource Identification, and Security-Regolith Explorer que es podria traduir com "explorador de regolita dels orígens, la interpretació espectral, la identificació de recursos i la seguretat" (la regolita és la capa de material no consolidat de la superfície d'un planeta o d'un asteroide).

Lluny d'acabar la seva missió, després d'alliberar la càpsula amb restes de Bennu i encendre els propulsors per no xocar amb la Terra, la sonda, rebatejada a partir d'aquí OSIRIS-APEX, continua el seu viatge per l'espai.

Ha d'entrar en una òrbita el·líptica al voltant del Sol, cosa que li permetrà passar repetidament per l'òrbita de Venus.

Més enllà en el temps, a principis de 2029 té previst acostar-se a Apophis, un asteroide rocós d'uns 365 metres de llarg que passarà a prop de la Terra. 

A partir d'aquí, si tot va bé, OSIRIS té previst continuar el seu viatge per l'espai.

 

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut