El secretari del Patronat del Palau diu que no sabia res de les factures falses de Millet

En la represa del judici pel cas Palau, aquest dijous ha declarat el que va ser secretari de la Fundació Orfeó Català i assessor jurídic del Palau de la Música durant el mandat de Fèlix Millet, Raimon Bergós. A preguntes del fiscal, Bergós ha admès que va formalitzar, anys després d'haver-se pactat verbalment, un conveni del Palau amb la Fundació Espai Catalunya.

Segons ha explicat Bergós, en la inspecció que va fer Hisenda l'any 2004, es va descobrir que el Palau havia donat 25 milions de pessetes a aquesta fundació, encapçalada per Àngel Colom, però que no s'havia formalitzat el conveni corresponent. Bergós ha admès haver-lo redactat seguint les instruccions de Jordi Montull. El fiscal li ha retret haver-ho fet sense haver verificat si la informació era certa.

Millet, molt preocupat per la inspecció d'Hisenda

Bergós ha explicat que Fèlix Millet li va demanar assessorament precisament per afrontar aquesta inspecció d'Hisenda. Segons Bergós, Millet volia arribar a un acord "al més alt nivell" amb Hisenda, que això el preocupava molt i li va preguntar qui el podia ajudar. També ha dit que Millet estava convençut que la inspecció estava motivada per una denúncia anònima.

L'exsecretari del patronat de la Fundació s'ha queixat que les acusacions també li atribueixin la condició d'advocat i d'amic personal de Fèlix Millet, i també la representació legal i l'assessorament dels altres organismes del Palau, que ha afirmat que és fals. El fiscal ha insinuat que va treballar amb poca professionalitat al Palau, i Bergós ha argumentat que es va refiar del prestigi de la institució i de Fèlix Millet i ha dit que no sabia que es treballava amb factures falses:

"Si jo hagués sabut que hi havia una desviació de recursos... Jo estava defensant els interessos de la Fundació del Palau, no els del senyor Millet ni del senyor Montull. Hauria d'haver deixat aquesta inspecció, el meu assessorament, no podia portar-ho. Segurament hauria renunciat inclús a ser secretari del patronat."

Petició de 3 anys i 536.500 euros per una feina de 160 euros

En la sessió d'aquest dijous també ha declarat l'assessor fiscal Edmundo Quintana. Quintana, que està acusat de falsedat mercantil i delicte contra Hisenda, estava subcontractat per Raimon Bergós per encarregar-se de la gestió dels tràmits amb Hisenda de l'associació Orfeó Català, i ha dit que no sabia que les factures que tramitava eren falses.

L'assessor fiscal, que té una petició de tres anys de presó i més de mig milió d'euros de multes per una feina per la qual Bergós li va pagar 160 euros, ha assegurat que es va limitar a fer una feina tècnica amb els documents que li facilitava el mateix Palau. Sí que ha admès que va cometre un error en la tramitació de l'IVA del 2007, però que no tenia intenció de defraudar Hisenda.

El responsable de Mail Rent admet haver fet donacions a CDC

En la sessió d'aquest dijous també han declarat dos empresaris que van treballar tant per al Palau de la Música com per a Convergència Democràtica de Catalunya, CDC. El primer a declarar ha estat Vicente Muñoz García, de l'empresa New Letter, que està acusat del delicte de falsedat en document mercantil i pel qual se li demana, a més dels 3 anys de presó, una multa de 36.000 euros.

Muñoz García només ha respost a les preguntes del seu advocat, ha explicat que tenia depressió i ha dit que no sabia que les factures que es van fer eren falses. El segon acusat a declarar ha estat Juan Antonio Menchén, de l'empresa Mail Rent, que ha acceptat respondre a la fiscalia a més del seu advocat.

A preguntes del fiscal Emilio Sánchez Ulled, Menchén ha declarat que, segons el seu parer, les factures girades al Palau de més de 100.000 euros eren per treballs reals i no aparents. Menchén, però, ha dit que no coneixia el detall de les factures perquè ha al·legat que d'això se n'encarregaven els departaments de compatibilitat i informàtica.

La fiscalia atribueix a les empreses el desviament de gairebé 2 milions d'euros a CDC

Sí que ha admès que les tres empreses van decidir conjuntament fer donacions a Convergència, però que es van limitar a la renúncia als beneficis d'algunes de les campanyes que van fer pel partit, de manera que, segons ha dit, van treballar a preu de cost. El fiscal considera que tenien coneixement de la trama de factures falses que s'emetien per desviar diners de Ferrovial a Convergència i demana tres anys de presó per a cadascun d'ells.

Una activitat que, segons el fiscal, va durar quatre anys i va permetre a la formació política ingressar dos milions d'euros en comissions irregulars. S'articulaven de dues maneres: a través d'importants donacions que les empreses feien i de retirades de diners en efectiu. A més a més, les tres empreses tenien els mateixos socis i el mateix domicili, una nau en un polígon industrial de Badalona.