Torna el llop: un exemplar s'estableix al Moianès i l'espècie és cada cop més present

En els últims mesos s'ha confirmat la presència estable d'un llop al Moianès. L'han captat càmeres de fotomapeig dels agents rurals, que creuen que s'hi ha instal·lat de manera permanent i que l'han enxampat durant la nit. 

A més de les imatges captades per les càmeres amagades al bosc, es busca el seu rastre amb gossos ensinistrats com la Taca, que localitza la femta de l'animal.

La Taca va localitzar deposicions de llop l'estiu passat i això va servir com a indici per confirmar que aquest llop mascle s'ha establert al Moianès. Es calcula que ja fa dos anys que hi és.

El que també s'intenta des del projecte Loupo és determinar el territori exacte per on es mou el llop, que es pot rastrejar també per alguns atacs als ramats de la zona.

Gabriel Lampreave, coordinador de seguiment del llop i del cos d'Agents Rurals: "A partir del segon any que les mostres ens indiquen la mateixa zona podem començar a dir que aquest animal s'ha establert en aquest punt." I afegeix: 

"Aquests individus aïllats no són res més que un front de colonització de les poblacions de llops i està passant arreu d'Europa. A França s'havia extingit i ara parlen de més de 700 llops. Tot ens fa pensar que s'anirà cap aquí. Quan? No ho sabem."

Atacs als ramats

La presència del llop al Moianès ja ha provocat conseqüències en alguns ramaders. En una sola explotació han patit 5 atacs en què van morir 18 cabres, però només van poder certificar l'últim, l'únic pel qual els han indemnitzat. 

Ara factura un terç menys que abans i les cabres pasturen menys en llibertat. Andreu Padrissa és ramader i membre de la Plataforma del Llop Moianès i explica:

"Més que les baixes sofertes a la granja implica totes les pèrdues a llarg termini i un canvi brutal en el sistema de maneig."

Per això han creat una plataforma pionera que agrupa ramaders, ecologistes i el Consell Comarcal, que ha demanat un document de gestió del llop per minimitzar els impactes a la ramaderia. El sector primari reclama més prevenció i mesures de protecció.

Per Gabriel Lampreave és un deure trobar l'equilibri per conviure amb aquest animal.

"El llop es va extingir a Catalunya per la nostra persecució directa i potser ara ens toca i tenim el deure de ser capaços de trobar la manera de conviure-hi i de fer possible la seva existència a Catalunya".

Extinció a Catalunya

Fa uns 150 anys va començar el declivi del llop a Catalunya, on el llop era un animal habitual; n'hi havia uns 400. Hi van desaparèixer del tot. No va ser fins al 2000 que se'n va tornar a identificar un, al Cadí.

Des de llavors n'han trobat una vintena i ara són 5 els que coexisteixen a Catalunya. A l'Alt Empordà, al parc de l'Albera, és on es va detectar el cinquè exemplar que s'ha vist a casa nostra des de l'any 2000. 

Però, per què hi ha 5 animals sols, quan són animals socials que van en grup? Són els anomenats llops transeünts, que recorren quilòmetres, fins a 70 en un dia, per trobar nous hàbitats on establir el seu propi grup, encara que alguns acaben morint sols.

De moment, els que hi han trobat són tots mascles; no s'hi ha detectat cap femella i, per tant, no hi ha cap evidència de reproducció. Tots són de la línia genètica alpina, és a dir, descendents dels llops d'Itàlia que, posteriorment, també han arribat a França i han travessat els Pirineus.

També s'han tombat falses creences, com ara que els mascles solitaris són joves. Un llop que van trobar mort al Cadí tenia 13 anys i en feia 4 que el detectaven, de manera que ja hi va arribar adult.

Se n'han localitzat a la Vall d'Aran i a prop del refugi de la Coma de Vaca, al Ripollès. També al parc d'Aigüestortes, al Cadí, al Port del Comte o a l'estació de Núria, i en comarques com el Moianès, el Berguedà o l'Alt Urgell.

Recupera el reportatge "Que ve el llop", emès al programa "30 minuts", de TV3: