Torna el rei del "bunga-bunga"
Actualitzat
El rei de les orgies, del "bunga-bunga", del botox i dels trasplantaments capil·lars, torna "per salvar Itàlia".
Sembla patètic i potser ho és. N'estic gairebé segur. I dic gairebé perquè sóc dels convençuts que els italians podrien tornar a tirar pel dret a les eleccions del febrer o març. Silvio Berlusconi, sembla un malson, però té opcions perquè els italians dipositin novament la confiança en el seu adorat i menyspreat depredador sexual, prepotent, ocorrent i entabanador.
Berlusconi va haver de dimitir pels escàndols judicials i perquè Europa ja no podia aguantar més un populista impresentable com ell, que afirmava sense rubor que no cal pagar impostos i que evadir capital és de llestos i que se'ls hauria de fer un monument. El seriós, fred i calculador Mario Monti el va substituir per fer els ajustos que reclamava Angela Merkel.
Itàlia, en mans de Monti, s'ha salvat del desastre però no del tot. Els pressupostos del 2013 exigeixen (només faltaria!) més sacrificis i retallades. Monti els deixarà enllestits i després desapareixerà de l'escena política. No té més remei. De fet, ningú l'ha votat i la seva continuïtat depèn dels dos grans grups que li han donat suport, el centredreta de Berlusconi i el centreesquerra de Bersani.
Dijous passat al Senat, els parlamentaris del Poble de la Llibertat de Berlusconi van escenificar amb el seu vot negatiu que ja no volen sostenir un govern tècnic i que desitgen el retorn al poder. Però es veuen capaços de guanyar?
Berlusconi-Bersani, un duel a mort
Berlusconi, amb 76 anys, ho tornarà a intentar. Sobretot és conscient que els jutges l'assetgen i necessita la immunitat com el pa que menja per no acabar a la garjola.
D'altra banda, el centredreta no tenia líder més enllà d'"il Cavaliere". La catàstrofe electoral estava servida amb lletres tan grans com les que anuncien Hollywood a les muntanyes de Los Angeles. El gris Angelino Alfano, que Berlusconi havia assenyalat com a "dofí", és un home mancat de tot carisma i incapaç de guanyar-se un electorat acostumat a un "showman" capriciós i milionari que encarna per a molts el somni del brillant triomfador. Un arquetip de l'antipolític, l'"outsider" que parla "la llengua del carrer". Un nefast imitador no farà bé la feina i ¿què millor que el retorn de l'original? Berlusconi, doncs, després d'haver negat el seu retorn, torna al terreny de joc i ho fa amb un risc evident.
El seu rival, Pier Luigi Bersani, és el seriós polític tradicional, l'home que encarna els vells i potser antiquats valors de l'austeritat. Es veuran les cares en un duel digne dels "spaghetti western" de Sergio Leone amb música d'Ennio Morricone.
En aquest duel surt amb avantatge Bersani, reforçat per unes primàries amb un vot massiu i una expectació mediàtica prou convincent. Però ¿n'hi haurà prou, per batre el centredreta, ara sí, amb el seu candidat genuí al capdavant? Sense ell, l'empresa era molt més fàcil.
Tornarem a sentir com Berlusconi invoca la por del fantasma comunista (Bersani ho va ser, tot i que molt moderat). Tornarem a sentir acudits dolents masclistes i racistes, tornarem a veure hostesses amb poca roba als actes electorals. L'estètica del Canale 5, que té captivada una audiència cada cop més inculta, té les seves opcions.
El Grillo que fa forat
Enmig d'aquest duel entre Bersani i Berlusconi apareix amb força una figura que ja s‘ha guanyat la confiança de l'electorat recentment, a les eleccions regionals de Sicília; es tracta de Beppe Grillo i el seu Moviment 5 Estrelles.
Grillo es fa un lloc entre el centredreta i el centreesquerra però potser -segons alguns analistes- perd força després de la "scelta in campo" de Berlusconi.
La política italiana es torna a bipolaritzar, però no es descarta que el missatge trencador i antisistema (tot i que amb dosis populistes i de vegades poc serioses) del còmic i bloguer Grillo captivi una gran part de l'electorat. Encara crec que els atípics activistes del Moviment 5 Estrelles es poden convertir en tercera força o sorprenentment en la segona, si un dels dos candidats més tradicionals, Bersani i Berlusconi, enfoquen malament la campanya electoral.
El laboratori que bull
Sigui com sigui, Itàlia, aquell laboratori polític sempre fascinant per nosaltres, torna a estar en ebullició. Haurem de seguir de prop tots els detalls perquè a les provetes i als tubs d'assaig hi ha elements dignes de ser analitzats.
Els italians estan cansats (com tots els europeus del sud) d'una política d'austeritat que difícilment poden entendre. Berlusconi i Bersani no seran els que posin fre a aquestes directrius marcades per l'FMI, el Banc Mundial i Brussel·les. En tot cas, els diferenciaran els matisos i un enfocament més o menys sensible als sectors més afectats. Res més.
Grillo, en canvi, o també amb menys suport la Itàlia dels Valors de l'exjutge Di Pietro, tenen les mans lliures. Però no ens enganyem. No són una Syriza grega ni tenen un projecte alternatiu elaborat.
A Itàlia, de la mateixa manera que des de fa 30 anys un personatge com Berlusconi domina la vida política amb el seu ego i les seves excentricitats, pot acabar passant qualsevol cosa. El rei del "bunga-bunga" (i ja cansa una mica) tornarà a ser el centre de la campanya electoral que ja ha començat.
Sembla patètic i potser ho és. N'estic gairebé segur. I dic gairebé perquè sóc dels convençuts que els italians podrien tornar a tirar pel dret a les eleccions del febrer o març. Silvio Berlusconi, sembla un malson, però té opcions perquè els italians dipositin novament la confiança en el seu adorat i menyspreat depredador sexual, prepotent, ocorrent i entabanador.
Berlusconi va haver de dimitir pels escàndols judicials i perquè Europa ja no podia aguantar més un populista impresentable com ell, que afirmava sense rubor que no cal pagar impostos i que evadir capital és de llestos i que se'ls hauria de fer un monument. El seriós, fred i calculador Mario Monti el va substituir per fer els ajustos que reclamava Angela Merkel.
Itàlia, en mans de Monti, s'ha salvat del desastre però no del tot. Els pressupostos del 2013 exigeixen (només faltaria!) més sacrificis i retallades. Monti els deixarà enllestits i després desapareixerà de l'escena política. No té més remei. De fet, ningú l'ha votat i la seva continuïtat depèn dels dos grans grups que li han donat suport, el centredreta de Berlusconi i el centreesquerra de Bersani.
Dijous passat al Senat, els parlamentaris del Poble de la Llibertat de Berlusconi van escenificar amb el seu vot negatiu que ja no volen sostenir un govern tècnic i que desitgen el retorn al poder. Però es veuen capaços de guanyar?
Berlusconi-Bersani, un duel a mort
Berlusconi, amb 76 anys, ho tornarà a intentar. Sobretot és conscient que els jutges l'assetgen i necessita la immunitat com el pa que menja per no acabar a la garjola.
D'altra banda, el centredreta no tenia líder més enllà d'"il Cavaliere". La catàstrofe electoral estava servida amb lletres tan grans com les que anuncien Hollywood a les muntanyes de Los Angeles. El gris Angelino Alfano, que Berlusconi havia assenyalat com a "dofí", és un home mancat de tot carisma i incapaç de guanyar-se un electorat acostumat a un "showman" capriciós i milionari que encarna per a molts el somni del brillant triomfador. Un arquetip de l'antipolític, l'"outsider" que parla "la llengua del carrer". Un nefast imitador no farà bé la feina i ¿què millor que el retorn de l'original? Berlusconi, doncs, després d'haver negat el seu retorn, torna al terreny de joc i ho fa amb un risc evident.
El seu rival, Pier Luigi Bersani, és el seriós polític tradicional, l'home que encarna els vells i potser antiquats valors de l'austeritat. Es veuran les cares en un duel digne dels "spaghetti western" de Sergio Leone amb música d'Ennio Morricone.
En aquest duel surt amb avantatge Bersani, reforçat per unes primàries amb un vot massiu i una expectació mediàtica prou convincent. Però ¿n'hi haurà prou, per batre el centredreta, ara sí, amb el seu candidat genuí al capdavant? Sense ell, l'empresa era molt més fàcil.
Tornarem a sentir com Berlusconi invoca la por del fantasma comunista (Bersani ho va ser, tot i que molt moderat). Tornarem a sentir acudits dolents masclistes i racistes, tornarem a veure hostesses amb poca roba als actes electorals. L'estètica del Canale 5, que té captivada una audiència cada cop més inculta, té les seves opcions.
El Grillo que fa forat
Enmig d'aquest duel entre Bersani i Berlusconi apareix amb força una figura que ja s‘ha guanyat la confiança de l'electorat recentment, a les eleccions regionals de Sicília; es tracta de Beppe Grillo i el seu Moviment 5 Estrelles.
Grillo es fa un lloc entre el centredreta i el centreesquerra però potser -segons alguns analistes- perd força després de la "scelta in campo" de Berlusconi.
La política italiana es torna a bipolaritzar, però no es descarta que el missatge trencador i antisistema (tot i que amb dosis populistes i de vegades poc serioses) del còmic i bloguer Grillo captivi una gran part de l'electorat. Encara crec que els atípics activistes del Moviment 5 Estrelles es poden convertir en tercera força o sorprenentment en la segona, si un dels dos candidats més tradicionals, Bersani i Berlusconi, enfoquen malament la campanya electoral.
El laboratori que bull
Sigui com sigui, Itàlia, aquell laboratori polític sempre fascinant per nosaltres, torna a estar en ebullició. Haurem de seguir de prop tots els detalls perquè a les provetes i als tubs d'assaig hi ha elements dignes de ser analitzats.
Els italians estan cansats (com tots els europeus del sud) d'una política d'austeritat que difícilment poden entendre. Berlusconi i Bersani no seran els que posin fre a aquestes directrius marcades per l'FMI, el Banc Mundial i Brussel·les. En tot cas, els diferenciaran els matisos i un enfocament més o menys sensible als sectors més afectats. Res més.
Grillo, en canvi, o també amb menys suport la Itàlia dels Valors de l'exjutge Di Pietro, tenen les mans lliures. Però no ens enganyem. No són una Syriza grega ni tenen un projecte alternatiu elaborat.
A Itàlia, de la mateixa manera que des de fa 30 anys un personatge com Berlusconi domina la vida política amb el seu ego i les seves excentricitats, pot acabar passant qualsevol cosa. El rei del "bunga-bunga" (i ja cansa una mica) tornarà a ser el centre de la campanya electoral que ja ha començat.