L'Estat es compromet a pagar immediatament 200 milions dels 759 previstos a l'Estatut

El govern espanyol s'ha compromès a pagar de forma immediata 200 milions d'euros dels 759 pendents de la disposició addicional tercera de l'Estatut.

En la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat d'aquest dilluns, els governs català i espanyol també han acordat culminar el traspàs de les beques i reactivar el de Rodalies i infraestructures.

Tots dos governs també han pactat la creació d'un grup de treball per avaluar futures transferències en matèria de Formació Professional especialitzada, Salvament Marítim i legislació laboral. A més, es reactiva la comissió mixta d'assumptes econòmics i fiscals.

L'Estat i la Generalitat han acordat un calendari de reunions entre el setembre del 2021 i el gener del 2022.

Feia tres anys que no es reunia la comissió bilateral, prevista en l'Estatut del 2006.

 

 

"Fructífera" o "insuficient"

Els dos governs han valorat la trobada de manera molt diferent. Segons la Generalitat, els acords a què s'ha arribat aquest dilluns són insuficients i xifra en més de 3.000 els milions que se li deuen. A més, lamenta que no s'ha arribat a cap acord sobre la llei de l'audiovisual i que no s'hagi abordat la qüestió dels fons europeus.

La portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha reiterat el rebuig de l'executiu de Sánchez a debatre aquesta qüestió de manera bilateral i ha insistit que "el marc més ajustat" per tractar-la són altres fòrums, com la conferència de presidents autonòmics, a la qual no va assistir Pere Aragonès.

L'executiu espanyol ha assegurat que hi ha hagut un acord per reduir "la conflictivitat" institucional i veu "voluntat de seguir treballant". Rodríguez ha qualificat la reunió de "fructífera" i "molt executiva". Rodríguez ha anunciat que s'ha pactat un calendari de reunions per al primer semestre del 2021.

 

56 traspassos pendents, segons la Generalitat

Un dels motius de la insatisfacció de la Generalitat és que ha arribat a la reunió amb un llistat de 56 traspassos pendents, alguns dels quals fa anys que estan aparcats en un calaix, i la intenció era anar més enllà d'aquests traspassos.

La Generalitat reclama el traspàs dels MIR, la gestió del litoral i les polítiques actives d'ocupació, entre d'altres serveis de la Seguretat Social. Hi ha altres temes més conflictius, com l'ingrés mínim vital.

A més dels traspassos, el govern reclama algunes transferències. Competències que no són pròpies de la Generalitat, però que voldrien tenir. La més important, perquè ve de lluny i perquè compta amb un gran suport, és la gestió de l'aeroport del Prat.

En la reunió tampoc s'ha parlat d'autodeterminació i amnistia, que serien objecte de la taula de diàleg, que es reunirà al setembre.

A la comissió bilateral hi han assistit, per part de la Generalitat, el vicepresident, Jordi Puigneró; la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; i el conseller d'Economia, Jaume Giró. En representació del govern espanyol, hi han participat la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez; i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.

Marcada a l'Estatut

La comissió bilateral s'ha reunit ben poques vegades des que es va estrenar. Figura a l'Estatut d'Autonomia i va arrencar el 2007. En teoria, s'ha de reunir un mínim de dos cops l'any, però ara en feia tres que no es trobava.

I abans, del 2011 al 2018, els anys de Mariano Rajoy al govern espanyol, no es va reunir cap vegada. Amb Pedro Sánchez al govern espanyol, un sol cop. El que fixa l'Estatut només es va complir entre el 2007 i el 2009.

Paral·lelament a la comissió bilateral, hi ha hagut un acord sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat, que desbloqueja una inversió de 1.700 milions d'euros, però no detalla quin impacte mediambiental tindrà ni si afectarà l'espai protegit de la Ricarda, al delta del Llobregat