Torna la protesta pagesa: què demana el sector

Els pagesos s'han mobilitzat aquest dilluns als passos fronterers entre Espanya i França per exigir millores per al sector primari, entre elles prioritzar la producció local, més control dels productes importats i una reducció fiscal en l'ús agrari d'energia.

Agricultors i ramaders critiquen la immobilitat dels governs i la falta de compromís, implicació i mesures concretes malgrat les últimes mobilitzacions del mes de febrer que van bloquejar la xarxa viària catalana. 

Per això, el sector surt altre cop del camp i torna a les carreteres la lluita per garantir la supervivència del món rural. Pagesos catalans, i també vinguts de diferents punts de l'Estat i de França, participen en la protesta unitària, una convocatòria inèdita que mai abans s'havia fet davant d'unes demandes conjuntes que els afecten per igual. D'aquí que hagin bloquejat la frontera, des d'Irun fins al Pertús.

La pagesia insta els governs espanyol i francès a iniciar negociacions per abordar les demandes del sector per "trobar solucions satisfactòries".

Les concentracions s'han fet coincidir en plena campanya per a les eleccions europees per enviar un missatge contundent a la Unió Europea amb les seves reivindicacions.

Paral·lelament a aquestes dues reivindicacions s'ha elaborat un manifest amb 16 punts dirigits al govern espanyol i 16 punts més a la Comissió Europea.
 

Prioritzar la producció local 

El bloqueig de la pagesia és una mesura de pressió per prioritzar la producció local davant la de països tercers. 

El sector primari exigeix més seguretat alimentària a través de l'aplicació de clàusules mirall per garantir que els productes que s'importin compleixin els mateixos requisits i condicions que s'exigeix als productors d'aquí i així poder garantir una sobirania alimentària sana i de qualitat. A la Unió Europea reclamen una llei comuna de preferència de productes locals i millores en la seguretat alimentària.

Les associacions agrícoles i ramaderes exigeixen l'eliminació dels impostos de l'energia igual que tenen altres sectors per rebaixar els costos de producció, concretament els dels hidrocarburs, gas i electricitat.

Protesta a banda i banda de la frontera

La protesta està convocada per Revolta Pagesa amb el suport d'una quinzena d'associacions agràries d'arreu de l'estat espanyol, entre elles del País Basc, l'Aragó, Navarra, València, Lleó, Castella la Manxa o Cuenca. Entre les associacions hi ha UDAC, la Federació Catalana d'Agricultors i ASAJA. A la banda francesa, s'hi suma el Moviment Independent Francès.

També han fet una crida a unir-se a la mobilització a totes les associacions, cooperatives, sindicats, empreses i consumidors -inclosos els transportistes-.

Tanmateix, l'Associació General d'Autònoms Transportistes de Catalunya s'ha mostrat preocupat per la protesta i ha demanat a la Conselleria d'Interior que garanteixi la lliure circulació dels més d'11.000 camions que diàriament travessen la frontera. També la Federació Nacional d'Associacions de Transport d'Espanya ha demanat a les forces i cossos de seguretat "reprimir" els agricultors que pretenguin impedir el pas dels vehicles. 

Sense Unió de Pagesos

Tot i això, el sindicat Unió de Pagesos, que té representació majoritària a Catalunya, s'ha desmarcat d'aquest tall dels passos fronterers i no s'hi sumarà perquè assegura que no és "legítim" mobilitzar-se en plena campanya electoral.

Unió de Pagesos aposta per altres mesures que ajudin a resoldre la situació que viu la pagesia, com un acord de col·laboració amb l'organització sindicalista de la Catalunya Nord Confederation Paysanne amb què exigeixen que la Unió Europea aposti per un model de "pagesia familiar". Aquestes organitzacions demanen que es defensi el model europeu de petites produccions agrícoles i ramaderes en detriment de les grans indústries agroalimentàries.

L'inici de les tractorades

La revolta de la pagesia va començar a França a finals de gener, un protesta que es va estendre a diversos països, també a la capital comunitària. 

Les mobilitzacions van arribar a Catalunya el 6 de febrer. L'objectiu? El mateix: reclamar una reducció de la burocràcia i denunciar, entre altres, la competència deslleial dels productes importats que no compleixen els estàndards europeus o els incompliments de la llei de la cadena alimentària.

Els talls i marxes lentes amb gairebé 4.000 tractors a diferents carreteres i autopistes van col·lapsar el país. L'endemà la protesta es va traslladar a la capital catalana amb les icòniques imatges dels tractors aparcats a la Diagonal i la Gran via de Barcelona. 

L'últim tall més important va ser l'A2 a Tàrrega, que va estar cinc dies bloquejada a principis de març i es va aixecar després d'una nova setmana de mobilitzacions del sector i de l'acord amb Acció Climàtica.

Pagesos i govern van acordar reorganitzar l'ACA i canviar el nom del departament pel de departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Acció Climàtica. El canvi de nom, que es va aprovar en el ple monogràfic de la pagesia, era una de les principals reivindicacions perquè suposa que tot el sector primari es trobi agrupat en un sol departament per simplificar el contacte amb l'administració. 

El ple monogràfic va acordar impulsar també la finestreta única per donar resposta a la demanda de desburocratitzar el sector i va avalar la renda bàsica agrària per facilitar la gestió i combatre la insostenibilitat econòmica que denuncien.