Tornar a la feina amb els nens a casa. Com conciliem?

A Catalunya hi ha 1.600.000 alumnes que des del 13 de març no poden tornar a les escoles bressol, escoles, instituts o universitats, mentre els seus pares i mares han de continuar treballant. Una situació que, d'entrada, havia de durar 15 dies, però que s'ha anat allargant per l'evolució de la pandèmia i que no queda clar quan hi podran tornar amb normalitat.

Els avis, sovint, són l'engranatge que fa funcionar els horaris impossibles dels pares, però ara 'han de protegir. Moltes famílies s'han hagut de reorganitzar. La possibilitat que no tornin les classes al setembre i que molts pares hagin de tornar a la feina de manera presencial complica encara més l'equació i genera força angoixa a les famílies.

Les famílies es pregunten com és possible conciliar?

L'Ariadna Domènech i el seu marit són personal sanitari. Tenen 4 fills. Els avis són els que els ajuden amb els nens i van intentar trobar una persona que se'n cuidés per no dependre tant d'ells.

Aquesta situació s'ha anat allargant, tots estan més cansats, des de l'escola t'anaven enviant tasques per fer i veies que no arribaves a tot i era molt difícil. I ens vam plantejar que necessitàvem ajuda d'algú de fora.

El que no s'esperaven és que fos tan difícil trobar algú. La gent té por de contagiar-se un cop sap la seva professió.

Així que expliquem que tots dos treballem en un hospital, doncs comencem a adonar-nos que això crea una certa reticència. I que tothom està molt agraït de la feina que fas, i que els sap molt greu, però que tenen por.

Expliquen que s'han sentit una mica sols. Veuen complicada la situació de cara al setembre, però diu que van dia a dia i que ja s'adaptaran.

Som una societat que amb això de la conciliació familiar hi ha molta feina a fer, però crec que això ara s'ha posat més de manifest. I aquesta situació ens hauria d'ajudar a replantejar-nos moltes coses.

El Xavier Mestre surt de casa de matinada per anar cap a la feina. Ha de continuar treballant i és el seu pare qui cuida els dos nens petits.

Els desperta, els dona l'esmorzar i el dinar i està amb ells fins que torna. Tot i ser conscient que el seu pare és població de risc per edat, no té més alternatives.

No hi ha més remei. És això o deixar de treballar. I si deixem de treballar, els nens s'han de seguir mantenint.

Considera que no s'ha pensat gens en les famílies i, de cara al setembre, si els nens no tornen a l'escola no sap com ho faran.

Per mi, econòmicament és inviable tenir una cangur tot el dia. Estaria treballant tot el dia per pagar una cangur. Per a això, directament perdo la feina.

El Vicenç i la Magda són policies municipals, tenen dos bessons de tres anys i han hagut de canviar torns, gastar dies de vacances i demanar l'ajuda de les filles grans, que estan estudiant. Tot per aconseguir quadrar un trencaclosques d'horaris que canvia cada dia.

Van declarar l'estat d'alarma i ens van deixar totalment desemparats. I ara què fem? No podem tenir una cangur, no podem dependre dels avis. Ha sigut deixar-nos allà a la mà de déu i arregla't com puguis.

De cara a la tornada o no a l'escola, encara no tenen clar què faran.

Les famílies ho tenim molt complicat si això continua així al setembre... Si hi torna a haver una remuntada i tornen a tancar, serà molt molt complicat. És que no t'ho pots muntar… una persona o un matrimoni que tingui un nen petit i que hagi de treballar i hagi de dependre d'algú ho té bastant complicat. I si són petits, més. És angoixant, la veritat és que sí.

La Carolina Fernández de moment fa teletreball amb dues nenes petites a casa. Però no sap quan haurà de tornar presencialment a la feina ni com s'ho farà quan això passi.

Han estat unes setmanes difícils, de molta tensió, d'estrès, de més feina que de costum…  El que volem evitar és el que estem fent des del primer dia, que és deixar-les amb els avis, que són qui normalment les cuida. No sabem si pagarem a algú… ho estem pensant encara. No sabem com ho farem, encara.

No saben què faran al setembre, però assegura que no és sostenible, perquè moltes famílies depenen dels avis.

Haver de tornar a treballar presencialment i que les nenes segueixin sense escola és una situació difícil, perquè no estem preparats. Si això s'allarga i al setembre no poden tornar a l'escola i hem d'anar a treballar presencialment, acabaran amb els avis.

Encara no és clar com funcionarà el curs que ve. Les característiques del nou curs s'hauran de decidir en funció de l'evolució de la pandèmia, però el Departament d'Educació, que treballa amb diversos escenaris possibles, prioritza que els alumnes menors de 12 anys puguin tornar a l'escola de forma presencial cada dia per facilitar la conciliació familiar.

Segons el baròmetre de TV3 i Catalunya Ràdio, elaborat per GAPS, la majoria dels enquestats creuen que tornarem a estar confinats a la tardor o a l'hivern. Si això passa, les famílies hauran de buscar noves solucions per conciliar vida laboral i familiar.