Tornar a l'escola després de la dana: "Quan he vist els meus amics, m'he tranquil·litzat"

La Laia té 11 anys i porta un crespó negre que s'ha fet ella mateixa. Explica que és una mostra de "respecte per als difunts i per a les persones que encara no han trobat" al País Valencià. Com ella, en Leo també és alumne de l'Escola San Juan de Ribera, a la ciutat de València, i després d'una setmana dels terribles efectes de la dana ha pogut tornar a classe. Només hi ha trobat a faltar un amic, en Lucas, que no hi ha pogut anar per falta de transport.

"Quan he vist que tots els meus amics estan bé, ja m'he tranquil·litzat una mica."

Els pares de la Laia, la Sara i en Gabriel, expliquen que en alguns moments la seva filla s'ha angoixat veient les notícies dels efectes de la dana al País Valencià, però que també "s'ha posat contenta quan ha vist gent amb escombres perquè la gent col·labora". Un vaivé d'emocions, de sentiments, que ara les nenes i nens compartiran a l'escola: tornar a classe, amb les imatges de mort i destrucció a la retina, no és fàcil.

Tot són incerteses. A l'Institut Lluís Vives, el més antic de la ciutat, amb prop de 1.000 alumnes i 103 professors, un 20% dels docents i dels alumnes no aniran a classe amb normalitat. València es va escapar dels estralls més greus, però arribar des dels afores de la ciutat no és gens fàcil.

L'altra gran incògnita, la més sensible, és com s'afronta el que han viscut els infants i els adolescents. El director de l'institut, Valentí Bayarri, té clar que les primeres hores han de ser perquè l'alumnat s'expressi, per escoltar-los, perquè puguin compartir tot el que han hagut de viure. Amb les televisions i les xarxes socials repetint en bucle les conseqüències de la dana, ara el més urgent és l'acollida emocional.

"L'alumnat ha de parlar, tot això ha de sortir. Els hem de donar, mínimament, una ajuda psicològica amb el que puguem."  

Amb aquest objectiu, la direcció del centre ha preparat una sèrie d'orientacions, de recomanacions, perquè els professors tinguin eines en una situació inèdita.

Acollir criatures d'altres pobles

Pel que fa a les classes, els dies vinents les podran seguir en línia els alumnes de secundària, batxillerat i formació professional que tinguin accés a internet a casa i que no puguin desplaçar-se per la falta de transport públic.

Una instrucció del govern valencià facilita que nois i noies de les zones afectades que hagin hagut d'anar a viure temporalment en algun altre poble, a casa de familiars i amics, puguin anar a l'escola en aquests municipis d'acollida.

Alguns ja han començat a rebre aquests alumnes, com explica Pilar Rey Gassó, directora de l'Escola Lluís Vives, a València:

"Ens han vingut dues famílies de Paiporta, hem rebut trucades de Catarroja i sabem que vindran nens de Massanassa."

La Generalitat Valenciana ha demanat als centres educatius quina disponibilitat tenen per acollir grups sencers d'aquells pobles on és impossible fer classe amb normalitat. Alguns es plantegen la possibilitat d'obrir a la tarda per poder donar resposta a tot l'alumnat que ho necessiti.